Arxiu de l'autor: admin

01 [Programa i conclusions] ‘El meu futur’

0
16set.13


1. Els nostres fill necessiten orientació quan han de triar el seu futur. Les famílies podem ajudar-los, acompanyar-los en aquest procés.

2. Podem observar, per exemple, aquelles coses que el nostre fill fa bé i li agraden.

3. És important que no triem en nom seu. Acompanyar-los no vol dir imposar-los un futur, sinó ensenyar-los a decidir.

4. Posem l’accent en allò que els agrada als nostres fills, més que no pas en allò que té més sortida laboral; el mercat de treball canvia molt de pressa.

5. Expliquem-los que formar-se, aprendre durant tota la vida, és del tot important per trobar feina i per mantenir-la.

6. Una bona manera per orientar els fills és fer-los “explorar el món”. Que tinguin experiències de tot tipus, que coneguin professionals de sectors diferents.

7. Intentem evitar que els prenguin decisions arrossegats per un amic o enamorats de la feina dels pares.

8. Recordem que els itineraris formatius són diversos i es pot passar d’uns estudis a uns altres amb certa facilitat.

9. Anar alineats amb l’escola és molt important. Parlem amb el tutor i provem d’orientar els nostres fills amb coherència.

10. No demanem al nostre fill que triï una professió als 15-16 anys. Ajudem-lo a que s’enfoqui, poc a poc, cap a un sector professional.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

01 [Prèvia] ‘El meu futur’

0
13set.13

Com podem ajudar els nostres fills a prendre decisions encertades de cara al seu futur d’estudis i professional? Hi ha alguna vareta màgica? Tenim alguna manera de garantir que no s’equivocaran a l’hora de triar allò que volen estudiar i, per tant, en allò que volen treballar?

Hi ha qui diu que el més important és que triïn allò que més els agrada. D’altres, diuen que cal mirar què té més sortida laboral. Però els interessos canvien amb el temps i les perspectives laborals, encara més. Com podem orientar els fills, aleshores?

Abans, les escoles feien respondre un test i, amb això, orientaven l’alumne. Avui, encara ho fan algunes, però totes tenen clar que amb això no n’hi ha prou. “Si el meu fill pogués ‘tastar’ diferents oficis i decidir després”… pensen molt pares.

Estar en situació de triar, els nostres fills, a l’edat que els fem triar? No haurien de ser més madurs? I si s’equivoquen què? Perdran molts anys de la seva vida?

Hem de pensar en maneres que la família, i també l’escola, pugui orientar els joves…

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5

8 [Prèvia] ‘Avui tinc tutoria’

0
15nov.12

“Tutoria? I què hi feu, a tutoria? Per a què serveix?” Aquesta podria ser, ben bé, una pregunta d’una bona part de pares i mares. No és res nou a les escoles, això de la tutoria, però segueix essent una gran desconeguda de les famílies i, per tant, estarà bé parlar-ne.

Entrem a l’escola, doncs. Què s’hi fa, en aquesta hora setmanal de tutoria que tenen els joves a l’educació secundària? Probablement s’arreglen els problemes que han anat sorgint durant la setmana, diran alguns. Res més? Aprenen a estudiar? Fan deures? I en la tutoria individual amb els alumnes? De què parlen?

No hi ha cap expert en educació que no parli de l’enorme importància que tenen la tutoria i l’orientació a l’escola. Ha de servir per ajudar l’alumne en la seva educació integral, diuen. Podríem, però, concretar-ho? Ajudaria, segurament, a què les famílies li donessin la importància que té i col·laboressin amb el centre.

I la tutoria amb les famílies? També n’hi ha i cal que les famílies hi participem activament, ens expliquen. Algunes famílies hi participem quan ens ho demanen: d’altres, per iniciativa pròpia. Quina és la millor manera d’enfocar la tutoria? Podem aprofitar-la per manifesta desacords amb el centre educatiu?

Si, tal com ens diuen, la tutoria és un espai excel·lent per treballar en equip amb el professorat dels nostres fills i, així, ajudar-lo més en el seus estudis i en el seu benestar personal, serà bo aprofitar-la al màxim. Parlem-ne i descobrim-la.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

2 [Programa i conclusions] «M’agrada molt llegir»

7
5oct.12

1. “A l’escola ensenyen a llegir els nostres fills, però la responsabilitat de motivar-los i engrescar-los per al lectura és també de la família”.

2. “Cal aconseguir que els nostres fills siguin bons lectors; si no, tindran problemes per ser persones informades i adaptades al seu entorn.”

3. “De petits, intentem que la lectura sigui una experiència emocionant per als nostres fills: que gaudeixin llegint al costat dels seus pares”.

4. “De més grans, és molt aconsellable que els joves tinguin grups d’amics lectors; això es animarà a llegir a elles també”.

5. “No cal programa una estona de lectura diària: cal trobar moments per gaudir de la lectura, oblidant tota la resta de coses”.

6. “Aprendre a llegir suposa un esforç, però recordem que als nostres fills que a major esforç, major plaer”.

7. “A casa, la lectura ha de ser quelcom lúdic: podem, per exemple, aprofitar un llibre per acompanyar-lo d’una representació o bé d’una excursió que hi estigui relacionada”.

8. “No cal que només llegim llibres. Podem llegir revistes, textos a internet… la lectura és diversa i apassionant”.

9. “La motivació per la lectura va estretament unida al rendiment escolar. Ja tenim un altre bon motiu per engrescar els nostres fills a llegir”.

10. “Quan els nostres fills són adolescents, deixem-los que tinguin un marge de llibertat en l’elecció d’allò que llegeixen”.

11. “Els nens copien els seus pares: cal que els nens ens vegin llegir amb regularitat i passió”.

12. “Si veiem el nostre fill sol, immers en la lectura, deixem-lo que gaudeixi del moment; no l’interrompem i aprendrà a fer de la lectura una experiència”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , , ,

[Pròxim programa] «M’agrada molt llegir»

0
4oct.12

Ja fa molt de temps que els experts ens diuen com n’és d’important que els nostres fills adquireixin bons hàbits de lectura. Entre d’altres coses, permet:

  • Aprendre a concentrar-se, a desconnectar de les moltes coses diàries que ens atabalen, a conèixer nous mons, a descobrir els valors de la vida, a  pensar,  a créixer, a gaudir, a ser persones…

  • Gaudir d’un element clau en la formació. La potenciació d’activitats de lectura millor notablement la fluïdesa i la comprensió lectora i la riquesa en l’expressió.

  • Despertar aficions i interessos nous, educar la sensibilitat, facilitar el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat, proporcionar nous coneixements…

  • D’altra banda, els bons lectors acostumen a ser bons estudiants, mostren més disposició a atendre les explicacions, es concentren més, augmenten la capacitat de retenir i memoritzar, i comprenen i assimilen amb rapidesa els conceptes nous.

Què hi podem fer, la família, per fomentar aquest hàbit? Com ho fem perquè els nostres fills incloguin la lectura en la seva vida quotidiana? N’hi ha prou en llegir contes en veu alta quan són petits i en portar-los a la biblioteca quan són més grans?

Sabem també que a mesura que els fills es fan grans, es perd el costum de compartir amb ells estones de lectura. Cal buscar, doncs, la manera de seguir fomentant l’hàbit lector dels joves.

És veritat que som un país amb joves poc lectors? Quin paper hi ha de jugar l’escola, en l’adquisició d’aquest hàbit?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4
Etiquetat com a , , ,

1 [Programa i conclusions] «Amb l’esport em faig gran»

4
28set.12

1. “Men sana in corpore sano”. No hi ha dubte que una bona salut física ajuda a una bona salut mental. I, en això, l’esport hi juga un paper clau…

2. A més, l’esport porta implícits alguns valors importants: esforç, superació, respecte, relació amb els altres… que el nostre fill pot incorporar si en practica regularment i acompanyat de les persones adients. I té d’altres avantatges: aprendre a gestionar la frustració, adquirir hàbits higiènics…

3. Anar a córrer de tant en tant, anar a la muntanya un diumenge… això també és fer esport. El que és important és que el nostre fill hi trobi plaer i salut física.

4. Intentem que l’esport, entès d’aquesta manera, formi part de la rutina setmanal dels nostres fills. I , si podem, intentem-ho des que són ben petits!

5. Una de les nostres obligacions, com a pares i mares, és aconseguir una “atmosfera esportiva” a casa. És a dir, que el nostre fill senti atracció i plaer per fer activitat física.

6. No forcem els fills a fer esport competitiu si no els agrada. Hi ha moltes maneres de fer esport.

7. Intentem que el nostre fill faci esport amb tècnics esportius preparats i professionals. Ells aconseguiran que en gaudeixi.

8. Ajudem el nostre fill a interpretar l’esport de competició (ja sigui el que practica ell o el que veu per TV) de manera positiva.

9. Mostrem interès per la part lúdica de l’esport del nostre fill, més enllà del resultat obtingut en una competició.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , , , , , ,

Arrenquem nova temporada – Cap. 1 «Amb l’esport em faig gran»

0
26set.12

Animar els nostres fills i filles a fer esport? I tant! Heus aquí una de les coses més encertades que podem fer els pares i les mares.

De raons n’hi ha moltes, però podem resumir-les en dues de fonamentals:

  • D’una banda, perquè practicar esport té beneficis de tot tipus (físics, psicològics, socials…). Està ben demostrat, tot això, però de vegades les famílies no semblem recordar-ho. La pràctica esportiva ajuda a fer salut, a tenir equilibri mental i emocional, i a millorar les relacions socials. Amb l’esport combatem l’obesitat, les malalties, les caigudes d’ànim, la manca d’energia i il·lusió. Què més volem?
  • D’altra banda, l’esport ens ofereix una molt bona oportunitat per educar els fills:
  1. Perquè l’esport permet treballar valors fonamentals:
    • Saber guanyar i perdre.
    • Respectar els altres.
    • Respectar les normes del joc i l’entrenador, que pren decisions.
    • Jugar en equip.
    • Superar-se, esforçar-se.
  1. Perquè, en ser una activitat lúdica, permet que infants i joves estiguin oberts, permeables a l’aprenentatge. Aquesta “disposició” a aprendre és un element clau a l’hora d’educar.

Per educar correctament mitjançant l’esport, és important que, en edat escolar (esport en formació), enfoquem la pràctica esportiva del nostres fill com una festa. Anul·lem les queixes, les pressions excessives, les protestes. Ajudem-lo, família i monitors, a gaudir de l’esport!

És MOLT important incorporar l’esport en el mode de vida, i no pas com una activitat que només fem de tant en tant.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

13 [Programa i conclusions] “Jo sóc noi i ella és noia. I què?»

0
25jul.11

1. Coeducació NO és tractar noi i noies iguals. Al contrari, cal tractar nois i noies de forma diferent CONSCIENTMENT, per tal d’equilibrar les
pressions socials que reben.
2. Per tant, del que es tracta es que, a partir de les diferències naturals entre sexes, procurem aconseguir la igualtat.
3. Els pares actuem, sovint, de manera inconscient, assignant rols als nostres fills segons el seu sexe. És important que hi pensem i ho fem
conscient, per tal d’evitar-ho.
4. Coeducació i educació emocional estan estretament unides: ajudem els nostres fills i filles a expressar els seus sentiments i donem-los eines
perquè actuïn amb més llibertat.
5. Ajudem els nostres fills i filles a ser crítics amb els rols socials associats a cada gènere. Ajudem-los a no sentir-s’hi lligats.
6. Atès que no controlem la televisió ni altres estímuls que reben, intentem que, a casa, els nostres fills tinguin bons models. Mostrem-los, per
exemple, que les tasques de la llar són compartides entre pare i mare.
7. Les joguines ens ofereixen, també, una bona possibilitat per coeducar. Si els nostres fills ens demanen nines i les nostres filles pilotes… per
què no comprar-les-hi?
8. Estiguem atents als rols que assumeixen fills i filles al joc. Corregim postures massa dominants dels nois i massa obedients de les noies.
9. De manera natural, les noies senten interès per la tecnologia. No avortem aquest interès, pensant que la tecnologia és cosa només de nois.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

[Pròxim programa] Jo sóc noi i ella és noia. I què?

0
22jul.11

Arribem al darrer capítol d’aquesta temporada. I ho fem aprofundint en una tema que ja vam introduir en una temporada anterior: la coeducació.

Pel fet de ser noi, s’esperen de mi determinades coses. Oi que sí? Per exemple, quan sóc petit, que no plori i em mostri fort davant les dificultats. O que provi de sortir-me’n sol dels problemes i no demani ajuda. O que tingui una certa actitud dominant. I quan sigui més gran, que treballi molt, tant com sigui possible. Si sóc noia, en canvi, s’esperarà sobretot, que em preocupi del meu aspecte físic i, a més, no estarà tant mal vist que em mostri dèbil.

Què és això de la coeducació? Hi ha qui diria que és tractar igual els noies i les noies. És això, veritablement? O potser és precisament el contrari? Tractar-los de manera diferent, intentant que tant nois com noies superin els prejudicis socials que estan lligats al gènere?

Quin paper hi juguem, les famílies?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3

12 [Programa i conclusions] «No em deixen comprar de tot»

0
18jul.11

1. Educar als fills per a consum responsable vol dir, sobretot, explicar-los los l’estil de vida que tenim a casa i perquè no es pot comprar de tot.

2. El més important és que entenguin que no hi ha cap obligació de comprar coses constantment. Si tenen aquest concepte clar, tot serà més senzill.

3. El consum està lligat a l’emoció i a la immediatesa. Ensenyem els nostres fills a incloure la raó a l’hora de consumir, fem-los ser crítics.

4. Aprofitem el dia a dia, les coses quotidianes, per fer-ho. Podem aprofitar l’organització familiar de les vacances o un anunci de la TV.

5. És convenient que, de ben petits, els fem veure el valor que tenen els diners. Així, de més grans ho entendran millor.

6. Dialoguem amb els fills, raonem-los les decisions que prenem sobre comprar o no comprar i siguem flexibles.

7. En això del consum, la pressió del grup és important. Sobretot si els nostres fills ja són pre-adolescents, estaran molt influïts per allò que tenen els seus amics. Tinguem-ho en compte.

8. No és necessari dir sempre “no”, davant la petició dels nostres fills. De vegades, negar una compra suposa per a ells una dificultat de relació amb els seus amics i amigues. Valorem en cada situació què és millor.

9. És convenient que pare i mare tinguem criteris comuns davant dels fills, fins on sigui possible.

10. Un altre factor potent que convida a consumir és la publicitat. Ensenyem els nostres fills a ser-ne crítics.

11. Vigilem el nostre propi estil de consum. No podem demanar als nostres fills el que no fem nosaltres.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3