Arxiu mensual: març 2016

Avui sabrem més coses sobre les persones denominades Altament Sensibles (PAS). Ens ho explicarà la família Mora Ceroni. Una de les mares, la Noemí, és Altament Sensible, i el fill, el Bernat, també ho és. Tot i que pot semblar casual, es calcula que un 20% de la població és altament sensible, el que vol dir que tenen una forma diferent de veure el món. Aquest fet es pot veure com un privilegi, ja que són persones amb un cervell emocional dotat d’una gran empatia i orientats plenament a la sociabilitat, però de vegades també comporta molta incomprensió. Parlarem també amb la terapeuta Lourdes Reina, que va decidir especialitzar-se en PAS en adonar-se que ella també ho era. La psicòloga i psicoterapeuta Milos Salgueda i el també terapeuta Jordi Sierra, ens ampliaran la informació.

A la ràdio, el programa tracta l’Alta sensibilitat com un tret de la personalitat que, segons estudis recents, afecta un 20% de la població. Moltes vegades es confon amb altres tipus de trastorns com el TDH o l’autisme. Aquest capítol explica què és l’Alta sensibilitat, com es conviu amb ella i quines són les pautes que com a pares i mares podem seguir per fer la vida familiar molt més plàcida. Els experts amb els quals hem parlat són: Lurdes Reina, psicòloga; i la Noelia i la Noemí, mares d’en Bernat, un nen amb alta sensibilitat.

Si us interessa el tema, també us deixem com sempre, uns quants recursos per saber-ne més.

– Podeu llegir el llibre ‘La alta sensibilidad. Vivir desde el corazón‘ de Karina Zegers, una holandesa que viu a Mallorca i és a l’hora una de les impulsores de l’Associació de persones altament sensibles. Podeu consultar el seu web www.asociacionpas.org.

– També és molt interessant el documental ‘La sensibilidad a trasluz‘ de Televisió Espanyola.

– El document més recent sobre el tema és la pel.lícula ‘Sensitive‘ sobre l’experiència personal Dra Elaine Aron.

Aquí us deixem les conclusions d’aquesta setmana:

1. Els infants amb alta sensibilitat necessiten sentir que són compresos
2. Entre el 10 i el 20% de la població és altament sensible
3. Ser sensible no és res dolent, sinó una habilitat molt positiva
4. L’alta sensibilitat és un tret del temperament, quelcom que portem en els gens
5. Els infants amb alta sensibilitat viuen els estímuls externs amb més intensitat
6. Indicadors: pell sensible, rebuig a les coses que apreten, molèstia al volum de veu elevat…
7. …aïllament, dificultat per dormir
8. … dificultats per controlar les emocions, de vegades certa agressivitat
9. De vegades hi ha col·lapse del sistema nerviós
10. Les persones PAS són molt intel·ligents… però amb una intel·ligència diferent
11. Molt important educar les emocions dels infants… i les pròpies
12. Pot ser bo deixar el nen una estona tranquil, si està sobreexcitat
13. Donem importància a les emocions que sent
14. Provem d’entendre el fill. Deixem-li temps de soledat i de no fer
15. Paciència, intel·ligència i confiança en l’infant

Aquesta setmana volem parlar de rendiment escolar. Els pares i mares, què podem fer per motivar els nostres infants a estudiar? Els hem d’ajudar a fer deures? En cas afirmatiu, fins a quin punt? Reflexionarem al voltant de tot aquest tema ajudats per dues famílies i alguns experts en la matèria. Anem a Barcelona per conèixer l’Elisabet Puig, una noia que va treure unes excel.lents notes en la Selectivitat passada. Ara, estudiant de Medicina, ens explica que la tenacitat i l’esforç són el més important a l’hora d’obtenir bones notes. La mare Garcia Begué també ens explica com treballen a casa el tema de l’estudi i els deures amb l’Elies, estudiant de Batxillerat, i l’Elisabet, estudiant d’ESO. Coneixem altres sistemes educatius de la mà de Xavier Melgarejo, docent que ha estudiat molt bé el cas finlandès, que ens ensenya quines diferències hi ha entre ells i nosaltres pel que fa a educació. Fabián Mohedano, impulsor de la plataforma per la reforma horària, ens parla dels horaris europeus, molt més adequats per afavorir el rendiment acadèmic de nens i joves. La Maria Jesús Comellas i la Carmen Martínez Roca també ens donen quatre pinzellades de com podem les famílies ajudar els fills i filles en aquest sentit.

Al programa de ràdio també veiem com diferents factors poden condicionar el rendiment acadèmic dels nostres fills: els horaris, les formes de vida en la nostra societat, els espais d’estudi, etc… Conversem amb diferents especialistes perquè ens hi ajudin i en aquesta ocasió són la Maria Jesús Comelles, mestre, doctora en psicologia i professora emèrita en el departament de Pedagogia aplicada de la UAB; Xavier Melgarejo, mestre, psicòleg i pedagog i autor del llibre ‘Gràcies Finlàndia’; Fabian Mohedano, impulsor de la reforma horària.

Com sempre, us suggerim uns quants recursos:

‘Cal fer deures?‘ de Jaume Funes. ed. Vapor Vell llibres
Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista i en aquest llibre reflexiona sobre el paper dels deures. La seva conclusió: ‘Els deures no milloren l’aprenentatge, serveixen perquè els pares tinguin els fills ocupats’.

‘Gràcies Finlàndia‘ de Xavier Melgarejo. Plataforma editorial
«A Finlandia eduquen perquè els seus nens siguin competents, però amb valors humans, solidaris i que tinguin equitat d’oportunitats»
Xavier Melgarejo és psicòleg i pedagog. És membre del Consell Escolar de Catalunya i Conseller de l’Institut Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. Durant més de deu anys ha estudiat el sistema educatiu finlandès i aquest llibre n’és el resultat.

I per acabar, us deixem les conclusions del programa d’aquesta setmana:

1. El clima familiar, fonamental per a la rendiment dels fills
2. Un descans d’infants i joves afavoreix molt el rendiment
3. Crear l’interès pel que estudien… d’això es tracta!
4. Als fills podem ajudar-los, però sense fer-los la feina
5. Es bo reduir, poc a poc, l’estona que som al seu costat mentre estudien
6. Valorem la necessitat i el que aporten totes les extraescolars que fan
7. No comparem les notes i l’esforç els fills amb ningú altre
8. Fem responsables els fills de la seva feina

Com ho hem de fer les famílies per evitar conductes sexistes entre els nostres fills i filles? Visitem l’escola Lluís Vives de Castelldefels, centre amb un projecte coeducatiu al darrere. Ens l’expliquen representants de l’equip docent i famílies, així com responsables de Coeducacció, una entitat sense ànim de lucre que assessora en temes de gènere a escoles, instituts i llars d’infants. Una de les xacres socials que es pretén evitar amb una educació amb perspectiva de gènere és la de la violència masclista. Anem a dos instituts, el Font del Ferro de Palafolls i el Lluís de Peguera de Manresa per assistir a dos tallers de prevenció de violència de gènere dirigits a joves. Per últim, parlem amb els professionals de Conexus, entitat que treballa amb víctimes de violència de gènere, tant amb dones agredides com amb homes agressors.

Al programa de ràdio, aquesta setmana, les conductes sexistes perviuen i es continuen perpetuant encara, ara, en el segle XXI. Els mitjans de comunicació i la publicitat, entre altres factors, mantenen rols i estereotips. Els joves, aquestes actituds sexistes visualitzades en sèries, pel·lícules i anuncis, els assumeixen com a propis. En aquesta edició ‘Famílies i escola’ aprofundeix en el tema del ‘Sexisme’ parlant amb diversos joves sobre aquesta mena d’actituds i també amb diferents experts que ens proposen una mirada crítica a tot el que ens envolta.

Especialistes i testimonis d’aquesta setmana: Mirta Lojo, psicopedagoga i Doctora en Ciències de l’educació. Actualment treballa en un projecte contra la discriminació; Joana Gallego, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i impulsora del Màster sobre gènere i comunicació; Anabel Sesma, encarregada de dinamitzar el taller sobre l’amor romàntic que fan els alumnes de 4 art d’ESO de l’Institut Lluis de Peguera de Manresa i Ianire Estébanez, psicòloga.

Us deixem, com cada setmana, alguns recursos que us poden ser d’utilitat per aprofundir més en aquest tema:

El bloc Mi novio me controla és molt interessant si voleu aprofundir en aquest. El manté viu la psicòloga, Ianire Estébanez. Aquesta psicòloga arran d’una experiència personal s’ha especialitzat en la prevenció, sensibilització i formació sobre joves i violències. En el seu bloc i trobareu recursos, documents, investigacions …

I acabem amb les conclusions:

1. Centres interessats en identificar i eliminar enfocaments sexistes…
2. Atribuïm conductes segons el sexe i discriminem aquells que no les compleixen
3. Motivem nens i nens a jugar a coses que, en principi, no estan pensades per ells
4. Els patis escolars, una radiografia de la societat
5. Fer servir un llenguatge no sexista ajuda a combatre injustícies
6. Des de casa, vigilem les nostres actituds sexistes, que són moltes
7. Els contes són un bon mitjà per treballar el sexisme…
8. …i els mitjans de comunicació són una altra bona oportunitat
9. Som nosaltres qui modelem les conductes adolescents
10. Acompanyem els nens i nens que transgredeixen els rols
11. Relacions abusives entre adolescents: un problema greu a combatre
12. Treballar bé amb els joves pot evitar violència masclista més tard
13. La violència entre joves és subtil, sovint
14. No eduquem les noies en el proteccionisme
15. Atents a conductes poc normals de les noies, que puguin indicar que pateixen relacions abusives
16. Ajudem els fills a posar nom a les seves emocions
17. Eduquem en la responsabilitat, a partir de la confiança

Aquesta setmana ens apropem a la realitat de les famílies que volen fer un pas més enllà pel que fa al compromís amb l’educació dels seus fills i filles. Conceptes com Projecte Educatiu de Ciutat, Xarxa de Debat Educatiu o Ciutat Educadora seran l’objecte de reflexió del programa d’avui. Anem fins a Torelló, que ja fa onze anys va decidir implicar-se més seriosament en l’educació dels joves i infants del municipi, creant primer una Xarxa de Debat Educatiu i elaborant un PEC seguidament. La Maria Jesús Comellas i la Guiomar Vargas, dinamitzadores de tots dos projectes ens expliquen com funcionen i quins avantatges proporcionen als municipis. Després anem fins a Sant Boi de Llobregat, ciutat Educadora també, on en alguns centres escolars s’imparteixen classes de català per a pares i mares per ajudar-los a entendre’s millor amb l’escola. Es tracta d’un projecte amb un objectiu que va molt més enllà de la llengua: aconseguir una major cohesió social.

Si voleu també podeu escoltar la versió radiofònica del programa, on avui també es planteja aquesta idea: Educar és una corresponsabilitat de forces. La família, l’escola i perquè no el barri, el municipi, la ciutat on vivim? Per educar cal crear espais de participació transversal que demanden un compromís ferm. Més enllà de casa, de les ampes, els consells escolars… implicar-se en aquests processos és una oportunitat per construir espais de convivència on l’educació sigui l’eix a l’entorn del que es construeix una societat més justa.

Famílies i escola s’ha desplaçat fins a Torelló on treballen en el Projecte Educatiu de ciutat. A més, cal remarcar que en aquesta iniciativa hi participen diferents estaments socials. Per conèixer com neix, que és i quins objectius s’han proposat en el Projecte Educatiu de ciutat hem parlat amb tècnics, famílies, i altres agents socials que treballen per convertir la vila en un espai educatiu on infants i joves creixin amb sentit crític.

Si teniu ganes d’aprofundir en aquest tema, us deixem un seguit de recursos que us poden ajudar a orientar-vos:

– Us recomanem que visiteu la web xarxadebateducatiutorello.com ja que en aquesta adreça hi trobareu alguns dels projectes que han tirat endavant. Destaquem:

. l’Educòmetre, una guia educativa per a l’aprenentatge d’hàbits i responsabilitats familiars, format per un conjunt de 90 fitxes repartides en cinc franges d’edats.

. El valor de l’esforç: guia de recursos

. Respecte Torelló

– També us suggerim el llibre ‘La ciudad de los niños‘. Francesco Tonucci. Editorial Graó

Tot seguit us deixem les principals conclusions a les quals s’arriben amb els programes d’aquesta setmana:

1. Torelló: tota la comunitat educativa junta, parlant d’educació
2. Famílies i professionals compartint experiències i sumant esforços
3. Actualment, en marxa un autèntic projecte educatiu de ciutat
4. Educar és cosa de tots
5. El projecte educatiu de ciutat, un bon exemple de compromís de les famílies
6. Participar en xarxes de debat ens ajuda en la nostra tasca educadora
7. Els projectes educatius de ciutat permeten coordinar accions
8. Les ciutats educadores també incorporen les empreses
9. Les famílies es comprometen a parlar de tot allò que els interessa
10. La cohesió social, una de les conseqüències
11. Famílies immigrants aprenent català: un nou exemple de compromís
12. El compromís de les famílies amb l’escola millora el rendiment educatiu dels
fills
13. Famílies compromeses amb l’escola… i amb la ciutat

Aquesta setmana volem negociar amb els nostres fills i filles. Què es pot negociar i què no? Fins a quin punt han d’arribar les negociacions? Què passa si no respecten els acords pactats? El càstig pot ser una bona mesura? Intentarem resoldre totes aquestes preguntes (i algunes més) amb l’ajut dels nostres experts: Eva Bach (pedagoga), Jordi Sierra (terapeuta i formador) i Roser Sellés (coach familiar i educatiu). Les nostres famílies, els Garcia Begué, els Fernández Payet i els Funes Granados ens explicaran com actuen amb els seus filles i fills, alguns adolescents i d’altres més menuts, i com porten tot això de negociar amb ells.

Si voleu també podeu escoltar el programa de ràdio, on una de les qüestions que ens plantegem és si ‘Es pot negociar sempre, i a qualsevol edat’. Per respondre a aquestes qüestions ens acompanyen diferents experts que ens donen pautes per sortir-nos-en com a pares en aquesta negociació i algunes famílies que ens expliquen com ho fan i ens posen exemples. Jordi Serra, formador i terapeuta Andrés Labella és advocat i pare de tres fills: Helena 17 anys, Jana 8 anys i Enric 4 anys. Carol Pinilla, mediadora i educadora social Montse Mir, advocada i mediadora Testimonis adolescents: Maria, el Guillem i la Marina

A més, us deixem algunes recomanacions per si voleu aprofundir més en aquest tema:
– Educar sense cridar. Alba Castellbí. Angle Editorial
– Qui mana aquí? Els fills necessiten llibertat i autoritat. Victòria Cardona. Ed Pòrtic
– Val més educar: consell als pares a favor del sentit comú. Gregorio Luri. Pòrtic
– Saber dir no. Perquè és important dir no als fills. Asha Phillips. Ed. Empúries
– Com abordar els petits i grans conflictes quotidians. Què puc fer? Miguel Martínez Roca. Ed. Graó

Les principals conclusions que es poden extreure dels programes d’aquesta setmana són les següents:

1 S’ha de negociar, però no tot.
2 Negociar vol dir escoltar opinions.
3 Acceptem la queixa, però deixem clares les normes.
4 Expliquem les conseqüències de no respectar un acord.
5 Millor pactar les coses en calma, que no pas haver de castigar.
6 Els càstigs serveixen a curt termini, només.
7 Esbrinem què s’amaga darrera una conducta rebel
8 A l’adolescència, negociar és necessari i convenient.
9 Important començar a negociar des de petits.
10 Que els fills opinin és molt positiu.
11 Deixar opinar no vol dir fer cas a tot.
12 Negociar els ensenya a ser responsables.
13 Negociar desenvolupa la seguretat i les habilitats socials.
14 Per negociar bé, hem de preguntar.
15 Enfoquem-nos en allò que fan bé i en les solucions… i evitem les crítiques.
16 I adquirim sempre un compromís.
17 Empatia, flexibilitat i fermesa.
18 Negociant, eduquem els fills per la llibertat.