El joc és una font inesgotable de possibilitats educatives i en aquest capítol ho descobrirem. Del joc tradicional al joc de taula, passant pel joc de pantalla. Qualsevol excusa és bona per jugar i per educar en aspectes com la rapidesa, l’equip, l’estratègia, l’habilitat, etc…
En parlem amb experts i famílies juganeres i vistem una fira de joc tradicional que recupera jocs en perill d’extinció que enamoren grans i petits.
Pots recuperar el programa televisiu a la carta:
El programa també s’emet en format radiofònic a les emissores locals:
Quedem-nos amb aquestes conclusions:
- El joc és fonamental en el desenvolupament de l’infant i el jove
- Jugar vol dir posar en pràctica coneixements i aprendre
- Jugar és propi de la naturalesa humana i dels animals. Amb el joc ens socialitzem
- És bo equilibrar el joc individual i col·lectiu . Tots dos són fantàstics
- Avorrir-se és necessari, de vegades, per generar joc espontani de l’infant
- La competició pot ser bona, si no mata el joc
- Les pantalles són un problema si el fill/a només sap jugar amb elles
- Seria recomanable que el joc fos la base d’assignatures escolars
- Les famílies han de jugar. Sols o junts, segons quin sigui el joc
- El joc uneix les famílies
- El joc, a més, ensenya a prendre decisions
- El joc tradicional suposa, a banda, la transmissió d’un llegat
- Les fires de jocs, espai valuós de socialització
Retroenllaç: FAPAES | 1. EL JOC. Programa TV “Famílies i Escola”
Retroenllaç: La Cia. de Jocs l’Anònima a la Xarxa – Cia. de Jocs l'Anònima