Arxiu mensual: octubre 2013


 

1. Podem i hem d’educar la llibertat des que els fills són ben petits. Després, però, segons cada nen, posarem l’accent en un aspecte o un altre.

2. Perquè el nostre fill conquereixi la seva llibertat, l’haurem de deixar ser com és. No tinguem por a deixar escapar quelcom que creiem nostre.

3. És molt important posar límits. I una vegada posats, deixem que els fills que facin i desfacin, que s’hi moguin amb llibertat.

4. Escoltem en quin moment el nostre fill demana llibertat per fer cada cosa. Escoltem i, si és possible, donem-hi resposta positiva.

5. Una vegada els límits estan posats, no han de ser inamovibles per sempre. Replantegem-los, si fa falta.

6. Sovint, els adolescents demanen molta llibertat. És bo ajudar-los a veure què necessiten realment i evitar posicions d’enfrontament.

7. Expliquem-los que la llibertat no és quelcom individual seu, sinó quelcom que afecta tota la família.

8. Tenir problemes a casa amb la demanda de llibertat dels fills és normal. Acceptem-ho i posem-hi, si és possible, una mica d’humor.

9. Important tenir sempre el control de la situació. Recuperem-lo, si l’hem perdut. No deixem de fer de pare i de mare.

10. Per ensenyar els nostres fills a ser responsables, hem d’ensenyar-los a fer coses que ajudin la família, a col·laborar amb la família.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

Autonomia, llibertat… una de les coses que, segurament, amb més insistència ens demanen els nostres fills a mesura que es fan grans. Podríem dir, sense equivocar-nos massa, que fer-se gran vol dir precisament això…

I tots els pares i mares sabem que, progressivament, ens toca donar-la, aquesta llibertat. Una vegada tallat el primer cordó, l’umbilical, en queda un altre (posem-li el nom que vulguem) que, poc a poc, anirem tallant també. Fer-ho amb cura, ni massa poc a poc ni massa de pressa, tenint en compte com és i com actua el nostre fill, donant-li sempre l’oportunitat de fer-se gran, és el nostre repte.

No podem parlar de llibertat sense parlar de responsabilitat. Dues cares de la mateixa moneda. Què fem, per fomentar la responsabilitat dels fills? En quines edats podem deixar-los fer unes coses i les altres? Quines oportunitats ens dóna la vida de cada dia per fer-ho? I quins obstacles ens posa?

Busquem fills cada vegada més responsables i, en conseqüència, cada dia més autònoms. Com ho enfoquem

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5

1. La resiliència és la capacitat d’una persona de passar per una situació difícil i sortir-ne enfortit. Té, com tot, una part genètica, però es pot educar des de ben petits.
2. El bon tracte en aquestes primeres edats és fonamental per transmetre resiliència als fills, i la clau és sempre l’estima, demostrar als nostres fills que els estimem profundament.
3. L’estima inclou un ús correcte del llenguatge: provem de parlar als nostres fills amb un llenguatge positiu, no feridor.
4. La mort dels avis pot ser, en molts casos, una primera situació autènticament difícil per a molts infants. Cal tractar-la amb naturalitat i ajudar els nostres fills a afrontar-la.
5. En general, sempre educarem millor la resiliència si som capaços d’explicar les adversitats als fills, i sabem fer-ho amb tranquil·litat i sinceritat.
6. La sobreprotecció no ajuda els nostres fills a ser resilients. Cuidar, donar afecte i estimar no és sinònim de sobreprotegir.
7. La participació dels fills en activitats socials i de solidaritat té una relació directa amb la seva capacitat de ser resilients, perquè, sovint, els ajuda a trobar un sentit a la vida.
8. També hi ajuda fer activitats que reforcin els vincles familiars. Provem de fer coses junts, tota la família.
9. Donar paraules als fills perquè expliquin els problemes que tenen, ajudar a definir-los a i a entendre’ls, és fonamental perquè sàpiguen superar-los.
10. Davant d’un problema, hi ha sempre una part positiva que només es veu quan se surt del problema. Ensenyem els nostres fills a veure-la.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5
Etiquetat com a ,

La vida, sobre això no hi ha cap dubte, ens dóna cops. De vegades, ens ho fa passar molt malament. I podríem dir, sense ser massa exagerats, que de la nostra capacitat de sortir-nos-en bé, d’aquests cops, en depèn en part la nostra felicitat.

Traumes, situacions tristes, davallades emocionals… de ben segur que els nostres fills hi hauran de passar, d’alguna manera o una altra. Sabran fer-ho? Tindran eines per tirar endavant i recuperar el benestar? Molts pares i mares hi pensem, en això: com podem transmetre’ls aquestes eines i donar-los la força necessària per superar tot allò que els passarà a mesura que es facin grans?

Ja fa temps que la neurociència estudia això que en diem, avui, resiliència. És a dir, la nostra capacitat de sobreposar-nos a situacions adverses. Segurament hi ha persones més resilients que d’altres, que suporten millor la pressió. I, com gairebé sempre, la pregunta que ens fem els pares és: podem educar, aquesta capacitat? Potser podem aprofitar situacions quotidianes per “enfortir” els nostres fills?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5

1. Ja fa temps que no hi ha motiu perquè l’F.P. tingui baixa consideració. A molt països avançats, l’F.P. és el camí de més de la meitat dels joves.
2. L’F.P. d’avui està estretament lligada a la pràctica laboral i aquest és un dels seus grans avantatges. Les pràctiques en empreses són molt valuoses.
3. A més, una vegada acabat un cicle formatiu de F.P. sempre hi ha la possibilitat de seguir estudis en diverses altres direccions.
4. Els empresaris hi creuen cada vegada més, en l’F.P. perquè detecten que els joves en surten ben preparats.
5. És bo respectar la decisió dels nostres fills si trien fer F.P. És una via de formació igual de vàlida, en tots els sentits, que la del Batxillerat.
6. Cal donar prioritat, sempre, a allò que a ells els agrada més. Val la pena iniciar un camí professional en un sector que faci il·lusió!
7. No és cert que, per definició, es guanyin millor la vida aquelles persones que estudien Batxillerat i fan estudis universitaris.
8. I tampoc no és cert que l’F.P siguin estudis senzills. I ha un grau d’exigència que cal tenir en compte i que, naturalment, dóna prestigi a aquesta formació.
9. Pensem, finalment, en les bones opcions d’inserció laboral que ofereix la formació professional. El país no només necessita llicenciats; també necessita tècnics.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5
Etiquetat com a , , ,

Aquells que són bons estudiants, a Batxillerat; els que no, a la Formació professional.

Quant de temps hem estat sentint aquesta cantarella… de fet, la sentim encara, malgrat s’hagi explicat, de totes les maneres possibles, que no hi ha cap motiu per entendre-ho així. Avui, en aquest programa, intentarem fer un pas més en aquesta complicada tasca de prestigiar la formació professional.

S’han fet servir diversos arguments per explicar la validesa de l’F.P. De vegades, expliquem com n’està de valorada a països laboralment més avançats que el nostre, com Alemanya. De vegades, subratllem que, comparada amb segons quines carreres universitàries, estudiar F.P. ofereix més possibilitats d’inserció professional. De vegades, recordem que amb les diverses reformes de la F.P., avui dia cal el graduat escolar per entrar-hi.

Però roman en l’imaginari col·lectiu una idea latent: la formació professional és una opció per aquells que no poden accedir a altres estudis. Parlem-ne, doncs. Provem de donar-ne una altra visió.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5

1. Pares i mares novells: això de formar una famílies demana un elevat grau de responsabilitat. És cert. Però també és quelcom apassionant!
2. Sens dubte, el moment del part és en el que més pensem els pares novells. Però és bo plantejar-se coses i resoldre dubtes sobre allò que vindrà l’endemà, també.
3. Una cosa és ben certa: els pares i mares trobem, més enllà dels consells que puguem rebre, la nostra manera natural de resoldre les dificultats que ens planteja tenir un fill.
4. Acceptem les emocions, les pors fins i tot, que tenim quan hem de ser pares. Siguem-ho de manera natural, tranquil·la i positiva.
5. Tenir fills és, a més, una excel·lent oportunitat per millorar com a persones. Canviem coses de la nostra manera de ser i fer i, podem, per tant, redefinir-nos i créixer.
6. Acceptar, assumir, que la vida canvia quan neixen els fills, ajuda a gaudir més de pressa i més intensament la nova situació.
7. Sens dubte, tenir fills vols dir renunciar,, a algunes coses. Però podem fer-ho temporalment, i gaudint a canvi de totes aquelles experiències que ens aporta la paternitat.
8. Per damunt de tot, pares novells, un consell, si ens el permeteu: feu l’esforç de posar-vos en la pell del vostre fill, sempre que pugueu. Us ajudarà a entendre’l i a educar-lo millor.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

Sens dubte, la paternitat/maternitat és un dels canvis (el GRAN canvi, diria algú) en la vida d’una persona.

Tot canvia. No només la vida quotidiana (que, d’un dia per l’altre, queda alterada per sempre), sinó les prioritats, les angoixes i preocupacions, els motius de felicitat… els valors, segurament.  Pensem en altres coses, ens interessen altres coses, tot començar a girar entorn els fills i la vida passa a ser, senzillament, diferent.

Tothom avisa els pares d’allò que els espera. Alguns, positius, ho fan posant l’accent en com de meravellosa n’és la paternitat; d’altres, més negatius, posen l’accent en les hores de son que perdran.

I els pares novells, que en un primer moment escolten una mica per obligació, després reconeixen que alguns d’aquells consells els van anar molt i molt bé…

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5

Conclusions:

1. Intentem construir una bona relació amb els fills, estimem-los, busquem una relació equilibrada amb ells… i els estarem ajudant en els estudis.
2. Si demana ajuda, donem-li i si fa preguntes, responem-les; però el més important és que, en l’estudi (com en tot) aprengui a ser autònom i responsable.
3. El més important de tot és transmetre el valor de l’esforç i la feina ben feta.
4. Estiguem alerta de la dependència que té el nostre fill del mòbil. Entre altres problemes, pot generar una reducció de la capacitat de deducció i de reflexió.
5. Intentem no motivar els nostres fills mitjançant premis materials. Millor si els transmetem un sentit de la responsabilitat.
6. Donem a les notes la importància que tenen, però no més. És important que els nostres fills aprenguin i obtinguin bones notes, però no és el més important de tot.
7. Fem veure als nostres fills que, de vegades, cal fer coses que no ens agraden. Estudiar algunes coses en pot ser una, però si les fem amb bona cara, potser acabaran agradant-nos.
8. Valorem la tasca que fan els nostres fills a l’escola. Preguntem-los sobre això i escoltem-los quan ens expliquen.
9. Ajudem-los a planificar l’estudi. Millor una cada dia que no pas molt un sol dia.
Text: Planificació de l’estudi .

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5