Arxiu de l'autor: admin

[Pròxim programa] «No em deixen comprar de tot»

0
14jul.11

Comprar de tot… això és el que volen els infants i els joves. O bona part d’ells… (potser generalitzar no seria del tot just).
Quan són petits, volen un regal cada dia. Quan es fan més grans, comencen a donar una importància cabdal a la roba i, si fos per ells, cada dia tindrien vestidor nou. La darrera maquineta tecnològica, la darrera pel·lícula que s’estrena… tot són estímuls enormement atractius per a ells.
Sabem que la publicitat hi juga un paper clau, en tot això. I que, sovint, el grup d’amics i amigues, també. I davant de tot això, els pares i mares què hi podem fer? Deixar-los que s’ho comprin tot no, segurament. Però, com els ho expliquem? Podem aprofitar aquesta constant demanda de consum per educar-los?
I més preguntes: podem donar criteris als nostres fills per a un bon consum? Com es fa, això? Ho hem de fer de ben petits? Es tracta d’ensenyar-los a donar valor als diners? O alguna cosa més, a banda d’això?
Educació per a un consum responsable. Heus aquí de què parlarem avui…

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3
Etiquetat com a ,

11 [Programa i conclusions] A casa sempre hi ha bon rotllo

1
11jul.11

1. Generar un bon clima familiar és quelcom fonamental per educar bé i no està en absolut renyit amb posar límits als nostres fills. Podem posar límits amb un to positiu i suau.

2. Cal aprendre a gestionar bé les situacions tenses que inevitablement hi ha en tota família. Mantinguem la tranquil·litat i podrem generar una altra vegada un bon ambient.

3. La millor manera d’aconseguir una bona atmosfera a casa és escoltar molt i dialogar constantment amb els fills. Això ens permetrà tenir confiança mútua, element bàsic per a una bona convivència.

4. Sovint és el nostre estat d’ànim i el nostre cansament el que ens porta a generar mal ambient. Siguem-ne conscients i provem d’evitar-ho tant com puguem.

5. Abandonem les presses tant com puguem i promovem la calma i les relacions positives.

6. Respectem les equivocacions dels nostres fills i acceptem que cada infant i jove té el seu ritme d’aprenentatge. Ens ajudarà a ser més comprensius.

7. Invertir temps amb els fills és una magnífica idea. Juguem i compartim estones amb ells. La complicitat ajuda a generar climes positius.

8. El sentit de l’humor també és una eina clau. Fem-lo servir sovint i podrem gestionar millor les tensions familiars.

9. Felicitem els nostres fills per les coses ben fetes. La felicitació millora la seva autoestima, la relació amb els pares i, en general, el clima familiar.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

[Pròxim programa] A casa sempre hi ha bon rotllo

0
8jul.11

Sabeu com es diu el capítol d’avui? “A casa sempre hi ha bon rollo”. I sabeu per què? Perquè parlarem de relacions, de clima familiar, de l’ambient que es respira en l’interior de les famílies i de les conseqüències que això té en l’educació dels fills. Això del “bon rollo permanent” segurament no existeix en cap família, oi que no? Sempre hi ha moments de tensió, de mal humor… de mal rollo, vaja. Però podem intentar reduir-lo al màxim, aquest mal rollo? I si apareix, com el gestionem?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3

10 [Programa i conclusions] “Al pare i la mare els agrada l’escola”

3
4jul.11

1.  L’actitud que tinguem els pares envers l’escola serà, en bona mesura, la que hi tindran els nostres fills.
2.  La nostra actitud fonamental ha de ser la confiança. Si en tenim, ajudarem els nostres fills a anar a l’escola també amb confiança i amb seguretat.
3.  Hi ha diversos estudis que demostren la relació directa entre actitud dels pares envers l’escola i el benestar emocional i rendiment acadèmic dels fills. El missatge fonamental ha de ser que als pares l’escola ens interessa molt.
4.  Per tenir-hi confiança, però, necessitem conèixer-la. Per tant, acostem-nos-hi, dialoguem-hi, participem-hi.
5.  Una bona manera d’acostar-se a l’escola és participar activament en l’AMPA. Però si això no és possible, tinguem una comunicació constant amb els mestres i professors dels nostres fills.
6.  A casa, és molt important parlar bé de l’escola. Criticar professors i continguts no ajudarà a què els nostres fills s’hi sentin a gust. Donem valor als seus aprenentatges.
7.  Quan tinguem una reunió amb el mestre, parlem-ne abans amb els nostres fills i parlem-ne també després. Demostrem-los que aquestes reunions són importants per a nosaltres.
8.  Podem donar als nostres fills l’encàrrec que a l’escola s’ho passin bé, però no hem de deixar de donar-los un encàrrec encara més important: “a l’escola, apreneu tant com pugueu”.

Publicat dins de General, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

[Pròxim programa] “Al pare i la mare els agrada l’escola”

0
30juny11

Potser el títol del capítol d’avui  us sorprendrà. De què va, això?, us preguntareu.

Doncs és ben senzill: està ben demostrat que hi ha una relació directa entre l’interès i les expectatives que tenim els pares per l’escola dels nostres fills, i el seu benestar i rendiment escolar. Diguem-ho de manera més senzilla: si confiem en l’escola, els nostres fills s’hi sentiran més a gust i l’aprofitaran millor.

És senzill d’entendre, però no tant de fer-ho. Per això hem volgut dedicar tot un capítol de “Famílies i escola” a parlar-ne. Com es fa això de confiar en l’escola? En què consisteix? Quines coses s’espera que faci, com a pare o mare? Que li expliqui al meu fill que a l’escola aprendrà moltes coses?

Podem aconseguir, veritablement, que el nostres fills tinguin ganes d’anar a l’escola? O això és només una utopia?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3
Etiquetat com a ,

9 [Programa i conclusions] Quan anem a casa els avis?

0
27juny11

1. Avis, pares i néts formen un triangles ple de relacions. El pes, però, del triangle, l’han de portar els pares, que són els màxims responsables d’educar els seus fills.
2. És normal que hi hagi petites friccions entre les decisions educatives dels pares i dels avis. Per això és important consensuar-les tan com sigui possible.
3. També és habitual que les normes i els límits, a casa els avis es relaxin una mica. Ja està bé que sigui així. Cal entendre que els avis tinguin el seu espai de llibertat educadora.
4. La condició d’avi o àvia permet fer algunes excepcions. És una situació positiva, sempre que l’infant no se n’aprofiti excessivament.
5. No tenir la responsabilitat educadora permet una actitud d’acostament i complicitats no possible en el rol parental. Aprofitem-ho.
6. A les criatures els va molt bé tenir avis que no facin de pares. Els aporten, entre d’altres coses, la memòria de la família i la serenitat dels temps viscuts.
7. Tot això no exclou que els infants hagin de fer cas als avis. Els pares els ho hem de deixar ben clar i recolzar els avis en tota la seva tasca educadora.
8. Davant la tasca que fan els avis, tinguem un mínim d’exigències i un màxim de col·laboració.
9. En cas que els avis comprin coses no acceptades pels pares, és bo que aquests regals i només es facin servir a casa els avis. D’aquesta manera, ni pares ni avis perdran força educadora davant dels infants.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

[Pròxim programa] Quan anem a casa els avis?

0
24juny11

Hi ha qui sosté, amb fermesa, que després de la roda, la impremta i la penicil·lina, el millor
invent de la humanitat són… els avis.

I ja pot ser que, ben mirat, tinguin força raó. Els avis arriben on no arribem els pares, ens
permeten anar a treballar quan els petits estan malalts, es relacionen amb els nostres fills amb una tranquil·litat que, sovint, nosaltres no tenim, els ensenyen coses útils que a nosaltres no se’ns acudiria mai ensenyar-los i, a més, saben projectar en ells la mateixa estimació que senten per nosaltres.

Som molts els pares i mares que demanem ajuda als avis. L’estil de vida actual, ràpid,
estressant de vegades, ple d’obligacions, ens hi obliga. I gairebé sempre trobem en els avis una resposta positiva. Oi que sí?

D’altres vegades, però, no és per necessitat, que els demanem ajuda, sinó per comoditat. Així podem sopar a fora amb els amics els divendres al vespre… oi que això també és veritat?

Sigui com sigui, una bona part de les famílies hi confiem molt, en els avis. Bé, hi confiem molt sempre que els eduquin de la manera que volem nosaltres, naturalment. O potser no sempre és així? Hi ha pares que accepten que els avis posin límits, premiïn, castiguin i orientin de manera diferent a la seva?

Parlem una mica d’aquest gran invent de la humanitat que són els avis?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3

8 [Programa i Conclusions] “De veritat cal cuidar tant la línia?”

2
20juny11

1. Avui dia, els trastorns alimentaris afecten un 6% de les noies adolescents, i un 11% està en situació de risc. Estiguem atents als nostres fills i filles.

2. L’edat de major risc està entre els 12 i 24 anys, però hi ha casos de noies de 8 i 9 anys.

3. És molt important prevenir-los, aquests trastorns. Fan patir molt a nivell psicològic.

4. La millor manera de prevenir-los és tenint cura de l’autoestima dels nostres fills. Ajudem-los a tenir una bona opinió de sí mateixos, en tots els sentits.

5. Ajudem-los també a posar-se fites personals raonables i possibles d’aconseguir. No els demanem ser massa perfectes.

6. Rebutgem les dietes auto imposades. Totes les dietes especials s’han de fer sota control mèdic.

7. I pensem sempre en quin model els donem nosaltres, el pare i la mare. Sovint, els nostres fills ens imiten.

8. Estiguem alerta d’alguns símptomes de la malaltia: pèrdua de pes no justificada, comentaris negatius freqüents sobre el propi físic o les excuses per no menjar.

9. És molt recomanable que la família faci junta un àpat diari. Si pot ser, tothom menjant el mateix.

10. Vigilem també les webs i xarxes socials on es fa apologia de l’anorèxia i la bulímia, i denunciem-les, si les trobem.

11. Tinguem un cert control sobre l’ús que el nostre fill o filla fa de l’ordinador i, sobretot, expliquem-li molt bé els riscos d’aquestes malalties.

12. Avui dia, el 70% dels casos es poden curar. Posem-nos en mans d’especialistes tant bon punt detectem el problema.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

[Pròxim programa] “De veritat cal cuidar tant la línia?”

Comentaris tancats a [Pròxim programa] “De veritat cal cuidar tant la línia?”
17juny11

De veritat cal cuidar tant la línia? De veritat és tant important estar tan prims? És veritat que del nostre físic perfecte depèn que els altres ens acceptin i, per tant, que tinguem relacions socials satisfactòries i èxit en la vida? Nosaltres ja sabem que no, que tot això són bajanades, però la desgràcia és que hi ha molts i molts joves (noies, sobretot) que no són capaços de respondre amb un NO rotund aquestes preguntes que acabo de fer. I per això pateixen trastorns alimentaris. Anorèxia i bulímia, sobretot.

Avui, pares i mares, parlem d’un tema sobre el qual no podem fer-hi broma. Gens de broma. L’anorèxia i la bulímia són trastorns molt seriosos, que porten de cap molts joves i les seves famílies. No explicarem, avui, l’origen d’aquests problemes ni la culpa que els uns i els altres tenen en generar-los. Provarem de fer quelcom més pràctic: donar eines als pares per prevenir-los i, si ja no hi són a temps, detectar-los i tractar-los. L’esforç valdrà la pena.

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,

7 [Programa i Conclusions] “No vull ser addicte a res”

2
13juny11

1. Només un grup reduït de joves pateix addicció a algun tipus de droga, i els pares sempre pensem que aquest problema no ens afectarà. No obstant, hem d’estar atents a aquest risc i provar de reduir-lo el màxim.

2. El més important, d’entrada, és mantenir amb els nostres fills un elevat grau de comunicació, que no ha de trencar-se quan arriben a l’adolescència i, d’alguna manera, deixem de ser el seu punt referència.

3. I d’altra banda, és fonamental també mostrar-los una profunda confiança. Confiança que pot anar creixent a mesura que ells s’ho mereixin.

4. És important també estar atents a allò que fan i allà on van els nostres fills. Estar atents, però, no vol dir fer d’inspectors, perquè això reduirà la seva sensació de confiança. Trobem l’equilibri entre control i confiança.

5. La confiança es tradueix, de vegades, en negociació. Arribar a pactes amb els nostres fills és una bona eina, sobretot si els ensenyem a respectar-los.

6. Si cal mostrar-los la nostra decepció per una conducta incorrecta (per exemple, arribar begut a casa), fem-ho en el moment adient i de la manera adient.

7. Infants i joves aprenen, en part, per observació, per allò que ens veuen fer a nosaltres. Així doncs, els pares hem de procurar tenir conductes adients davant les drogues.

8. I posem límits allà on considerem que fa falta. Sovint, infants i joves no els compartiran, però els entendran i els ajudaran a regular la conducta.

Publicat dins de Temporada 3
Etiquetat com a , ,