1. No hi ha dubte que una bona educació demana estar, dins d’allò que ens sigui possible, el màxim d’estones amb els nostres fills.
2. També és molt important, evidentment, la qualitat de l’estona que passem amb ells: ser-hi de debò, no de manera forçada.
3. Una excel·lent manera d’estar amb els fills és recordar que VIVIM amb ells, i que, per tant, podem fer junts les coses de cada dia.
4. No fem de pares només una estona cada dia. Podem fer-ne constantment, compartint i ensenyant-los a viure a cada moment.
5. No cal tenir sentiments de culpa pel fet de no ser prou hores amb els fills. Cal, només, gaudir de manera natural les que hi som.
6. Quan els nostres fills són adolescents, ens segueixen necessitant. Però no cal fer-los qüestionaris sobre allò que fan: senzillament, vivim amb ells.
7. Aprofitem, quan són adolescents, aquells pocs moments que voldran explicar-nos coses i seure a la falda…
8. Naturalment, és bo que, de vegades, la família faci coses junts. Si pare o mare estan absents físicament, fem-lo present amb el discurs.
9. Estar amb els fills no ha de voler dir sobre protegir-los ni ha de provocar que ells pensin que no hi confiem.
10. Intentem combinar el temps familiar amb el temps que, segur, necessitem per nosaltres.