Arxiu mensual: juliol 2011

13 [Programa i conclusions] “Jo sóc noi i ella és noia. I què?”

0
25jul.11

1. Coeducació NO és tractar noi i noies iguals. Al contrari, cal tractar nois i noies de forma diferent CONSCIENTMENT, per tal d’equilibrar les
pressions socials que reben.
2. Per tant, del que es tracta es que, a partir de les diferències naturals entre sexes, procurem aconseguir la igualtat.
3. Els pares actuem, sovint, de manera inconscient, assignant rols als nostres fills segons el seu sexe. És important que hi pensem i ho fem
conscient, per tal d’evitar-ho.
4. Coeducació i educació emocional estan estretament unides: ajudem els nostres fills i filles a expressar els seus sentiments i donem-los eines
perquè actuïn amb més llibertat.
5. Ajudem els nostres fills i filles a ser crítics amb els rols socials associats a cada gènere. Ajudem-los a no sentir-s’hi lligats.
6. Atès que no controlem la televisió ni altres estímuls que reben, intentem que, a casa, els nostres fills tinguin bons models. Mostrem-los, per
exemple, que les tasques de la llar són compartides entre pare i mare.
7. Les joguines ens ofereixen, també, una bona possibilitat per coeducar. Si els nostres fills ens demanen nines i les nostres filles pilotes… per
què no comprar-les-hi?
8. Estiguem atents als rols que assumeixen fills i filles al joc. Corregim postures massa dominants dels nois i massa obedients de les noies.
9. De manera natural, les noies senten interès per la tecnologia. No avortem aquest interès, pensant que la tecnologia és cosa només de nois.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

[Pròxim programa] Jo sóc noi i ella és noia. I què?

0
22jul.11

Arribem al darrer capítol d’aquesta temporada. I ho fem aprofundint en una tema que ja vam introduir en una temporada anterior: la coeducació.

Pel fet de ser noi, s’esperen de mi determinades coses. Oi que sí? Per exemple, quan sóc petit, que no plori i em mostri fort davant les dificultats. O que provi de sortir-me’n sol dels problemes i no demani ajuda. O que tingui una certa actitud dominant. I quan sigui més gran, que treballi molt, tant com sigui possible. Si sóc noia, en canvi, s’esperarà sobretot, que em preocupi del meu aspecte físic i, a més, no estarà tant mal vist que em mostri dèbil.

Què és això de la coeducació? Hi ha qui diria que és tractar igual els noies i les noies. És això, veritablement? O potser és precisament el contrari? Tractar-los de manera diferent, intentant que tant nois com noies superin els prejudicis socials que estan lligats al gènere?

Quin paper hi juguem, les famílies?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3

12 [Programa i conclusions] “No em deixen comprar de tot”

0
18jul.11

1. Educar als fills per a consum responsable vol dir, sobretot, explicar-los los l’estil de vida que tenim a casa i perquè no es pot comprar de tot.

2. El més important és que entenguin que no hi ha cap obligació de comprar coses constantment. Si tenen aquest concepte clar, tot serà més senzill.

3. El consum està lligat a l’emoció i a la immediatesa. Ensenyem els nostres fills a incloure la raó a l’hora de consumir, fem-los ser crítics.

4. Aprofitem el dia a dia, les coses quotidianes, per fer-ho. Podem aprofitar l’organització familiar de les vacances o un anunci de la TV.

5. És convenient que, de ben petits, els fem veure el valor que tenen els diners. Així, de més grans ho entendran millor.

6. Dialoguem amb els fills, raonem-los les decisions que prenem sobre comprar o no comprar i siguem flexibles.

7. En això del consum, la pressió del grup és important. Sobretot si els nostres fills ja són pre-adolescents, estaran molt influïts per allò que tenen els seus amics. Tinguem-ho en compte.

8. No és necessari dir sempre “no”, davant la petició dels nostres fills. De vegades, negar una compra suposa per a ells una dificultat de relació amb els seus amics i amigues. Valorem en cada situació què és millor.

9. És convenient que pare i mare tinguem criteris comuns davant dels fills, fins on sigui possible.

10. Un altre factor potent que convida a consumir és la publicitat. Ensenyem els nostres fills a ser-ne crítics.

11. Vigilem el nostre propi estil de consum. No podem demanar als nostres fills el que no fem nosaltres.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

[Pròxim programa] “No em deixen comprar de tot”

0
14jul.11

Comprar de tot… això és el que volen els infants i els joves. O bona part d’ells… (potser generalitzar no seria del tot just).
Quan són petits, volen un regal cada dia. Quan es fan més grans, comencen a donar una importància cabdal a la roba i, si fos per ells, cada dia tindrien vestidor nou. La darrera maquineta tecnològica, la darrera pel·lícula que s’estrena… tot són estímuls enormement atractius per a ells.
Sabem que la publicitat hi juga un paper clau, en tot això. I que, sovint, el grup d’amics i amigues, també. I davant de tot això, els pares i mares què hi podem fer? Deixar-los que s’ho comprin tot no, segurament. Però, com els ho expliquem? Podem aprofitar aquesta constant demanda de consum per educar-los?
I més preguntes: podem donar criteris als nostres fills per a un bon consum? Com es fa, això? Ho hem de fer de ben petits? Es tracta d’ensenyar-los a donar valor als diners? O alguna cosa més, a banda d’això?
Educació per a un consum responsable. Heus aquí de què parlarem avui…

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3
Etiquetat com a ,

11 [Programa i conclusions] A casa sempre hi ha bon rotllo

1
11jul.11

1. Generar un bon clima familiar és quelcom fonamental per educar bé i no està en absolut renyit amb posar límits als nostres fills. Podem posar límits amb un to positiu i suau.

2. Cal aprendre a gestionar bé les situacions tenses que inevitablement hi ha en tota família. Mantinguem la tranquil·litat i podrem generar una altra vegada un bon ambient.

3. La millor manera d’aconseguir una bona atmosfera a casa és escoltar molt i dialogar constantment amb els fills. Això ens permetrà tenir confiança mútua, element bàsic per a una bona convivència.

4. Sovint és el nostre estat d’ànim i el nostre cansament el que ens porta a generar mal ambient. Siguem-ne conscients i provem d’evitar-ho tant com puguem.

5. Abandonem les presses tant com puguem i promovem la calma i les relacions positives.

6. Respectem les equivocacions dels nostres fills i acceptem que cada infant i jove té el seu ritme d’aprenentatge. Ens ajudarà a ser més comprensius.

7. Invertir temps amb els fills és una magnífica idea. Juguem i compartim estones amb ells. La complicitat ajuda a generar climes positius.

8. El sentit de l’humor també és una eina clau. Fem-lo servir sovint i podrem gestionar millor les tensions familiars.

9. Felicitem els nostres fills per les coses ben fetes. La felicitació millora la seva autoestima, la relació amb els pares i, en general, el clima familiar.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

[Pròxim programa] A casa sempre hi ha bon rotllo

0
8jul.11

Sabeu com es diu el capítol d’avui? “A casa sempre hi ha bon rollo”. I sabeu per què? Perquè parlarem de relacions, de clima familiar, de l’ambient que es respira en l’interior de les famílies i de les conseqüències que això té en l’educació dels fills. Això del “bon rollo permanent” segurament no existeix en cap família, oi que no? Sempre hi ha moments de tensió, de mal humor… de mal rollo, vaja. Però podem intentar reduir-lo al màxim, aquest mal rollo? I si apareix, com el gestionem?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3

10 [Programa i conclusions] “Al pare i la mare els agrada l’escola”

3
4jul.11

1.  L’actitud que tinguem els pares envers l’escola serà, en bona mesura, la que hi tindran els nostres fills.
2.  La nostra actitud fonamental ha de ser la confiança. Si en tenim, ajudarem els nostres fills a anar a l’escola també amb confiança i amb seguretat.
3.  Hi ha diversos estudis que demostren la relació directa entre actitud dels pares envers l’escola i el benestar emocional i rendiment acadèmic dels fills. El missatge fonamental ha de ser que als pares l’escola ens interessa molt.
4.  Per tenir-hi confiança, però, necessitem conèixer-la. Per tant, acostem-nos-hi, dialoguem-hi, participem-hi.
5.  Una bona manera d’acostar-se a l’escola és participar activament en l’AMPA. Però si això no és possible, tinguem una comunicació constant amb els mestres i professors dels nostres fills.
6.  A casa, és molt important parlar bé de l’escola. Criticar professors i continguts no ajudarà a què els nostres fills s’hi sentin a gust. Donem valor als seus aprenentatges.
7.  Quan tinguem una reunió amb el mestre, parlem-ne abans amb els nostres fills i parlem-ne també després. Demostrem-los que aquestes reunions són importants per a nosaltres.
8.  Podem donar als nostres fills l’encàrrec que a l’escola s’ho passin bé, però no hem de deixar de donar-los un encàrrec encara més important: “a l’escola, apreneu tant com pugueu”.

Publicat dins de General, Temporada 3
Etiquetat com a , ,