Arxiu mensual: abril 2017

Dediquem el darrer capítol de la temporada a l’orientació. Com han de donar suport les famílies en les decisions que marcaran la futura vida professional dels fills i filles?

Acompanyem en Ferran i la seva mare, la Laura, a Educaweb, una empresa que es dedica a l’orientació laboral i acadèmica dels joves. El noi té molt clara la seva vocació, però sembla que no li arribarà la nota… els orientadors li suggeriran alguna alternativa.

L’institut Torre Roja de Viladecans fa molts anys que va decidir-se a apostar fermament per l’orientació de l’alumnat i per això comencen des del primer curs de l’ESO. Parlem amb alguns dels responsables del centre i també amb alguns alumnes de 4t i 2n de Batxillerat, que es troben ara en un moment crític pel que fa al seu futur.

La maleta de les famílies és una activitat que organitza la Diputació de Barcelona que pretén donar la informació necessària a les famílies perquè acompanyin els seus fills i filles en aquests moments de trànsit. Per últim anem al Saló de l’Ensenyament de Barcelona, on l’Àlex, que fa 4t d’ESO, mirarà de trobar quines possibilitats té per al curs que ve.

Si vols també pots escoltar la versió radiofònica del programa:

Quedem-nos amb aquestes conclusions:

• Per decidir què estudiar, el més important són els interessos, la personalitat i els valors de cadascú. Cal conèixer-se a un mateix i també saber les opcions d’estudis què hi ha. En l’elecció també hi poden intervenir altres factors, com l’economia familiar.
• Hem d’acompanyar els fills en la presa de decisions però no hem de decidir per ells. Els hem de transmetre tranquil·litat. També els podem suggerir que busquin opinions en d’altres persones.
• No esperem a l’últim moment per informar-nos de les opcions professionals que hi ha i per ajudar els fills a escollir.
• Alguns centres educatius fan una feina molt rigorosa d’orientació professional.
• El Saló de l’Ensenyament és un referent en l’àmbit de l’orientació professional.

El tema d’aquesta setmana és preocupant per la seva incidència, que va en augment, i per les conseqüències devastadores per als qui el pateixen. Parlem del ‘ciberbullying’. Quines similituds i diferències hi ha amb el ‘bullying’ presencial? Ens ho expliquen els nostres experts Gené Gordó, subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa de la Generalitat; Joan Martínez, president de l’Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar, i M. Jesús Comellas, coordinadora de l’Observatori de la Violència a les Escoles.

Ens orienta també l’escriptora Lolita Bosch, autora de ‘La ràbia’, un llibre on explica la seva experiència com a víctima de ‘bullying’ en la seva adolescència. Assistim a dues sessions formatives a instituts per prevenir els casos de ‘ciberbullying’, concretament al Carles Rahola de Girona i al Pere Vives Vich d’Igualada. Aquestes formacions són impartides per la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra, respectivament. Per últim anem a l’institut Mediterrània de Castelldefels per acompanyar algunes famílies a una xerrada sobre els perills d’internet.

Pots recuperar el programa televisiu a la carta:

El programa també s’emet en format radiofònic a les emissores locals:

Quedem-nos amb aquestes conclusions:

• Hi ha un 10% d’infants i joves que pateixen ‘ciberbullying’. És un fenomen en augment.
• L’agressor sol ser una persona desorientada i/o amb baixa intel·ligència emocional.
• El racisme, el masclisme i l’homofòbia estan sovint darrere el ‘ciberbullying’.
• L’aïllament i la vergonya són els dos grans problemes dels joves afectats.
• La Generalitat té establerts protocols de detecció i intervenció.
• Els Mossos d’Esquadra fan una tasca preventiva molt important, a banda de la policial.
• Acompanyem els fills en l’ús de les xarxes socials i evitem donar-los eines tecnològiques quan encara són massa petits.
• És important que no tolerem ni l’agressivitat física ni verbal.

Avui parlem de les amistats. Què passa durant l’adolescència que amics i amigues passen a un primer pla dins la vida dels joves? Com han d’actuar les famílies davant d’aquests canvis? On són els límits de la llibertat per escollir i fer vida amb els amics? Ens intenten explicar tot aquests conceptes els nostre experts Núria Grases (professora de Secundària, economista i ‘coach’), Eva Bach (psicopedagoga i escriptora) i Jaume Funes (psicòleg, educador i periodista).

Coneixem un grup d’amigues, la Yaiza, la Júlia i la Rita, que ens expliquen què valoren de l’amistat. El pare d’una d’elles, l’Artur, ens exposa la seva experiència en veure com la seva filla, de mica en mica, va configurant-se un cercle d’amistats propi. Anem també fins a la llar d’infants La Tortuga, de Granollers, per conèixer els orígens de la socialització de nens i nenes. Les educadores d’escola bressol fan una tasca molt important en fomentar aquestes primeres relacions entre els infants.

També podeu escoltar la versió radiofònica:

Quedem-nos amb aquestes idees:

• L’escola ha d’ajudar els joves a socialitzar-se correctament
• Interessem-nos per la vida que els nostres fills tenen amb els seus amics i amigues
• Millor preguntar i interessar-se, que no pas jutjar
• Controlem, sense que se sentin envaïts
• Educar un fill adolescent demana pensar en el seu grup d’amistats
• Els adolescents proven i comparen, per formar la seva manera de ser
• Marquem, poc a poc, les condicions i els límits del que és possible
• L’adolescent necessita també adults diferents del pare i la mare
• Ajudem els joves a conèixer-se a si mateixos, més allà del grup
• Els adolescents troben comprensió en el grup d’amics
• Mantinguem espais de famílies, fins i tot en l’adolescència
• Molts amics, pocs amics… sobretot fixem-nos en si és feliç i si es relaciona bé
• Val la pena fomentar les relacions presencials

Aquesta setmana tractem la salut mental en infants i joves. El volum de població infantil diagnosticada d’algun trastorn mental ha crescut els darrers anys, fet que alarma les autoritats sanitàries. Intentarem que els nostres experts ens aclareixin si hi ha alguna causa o condicionant que expliqui aquest creixement. En concret parlem amb Maria Martín, coordinadora de l’àrea de Psiquiatria d’adolescents de l’Hospital Benito Menni, i José Ángel Alda, cap de Psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Anem a Sant Cugat per conèixer el Lorenzo i la seva mare, l’Adelaida. El noi té 17 anys i fa relativament poc que va ser dianosticat de trastorn de l’espectre autista. Ens expliquen la seva experiència. L’Adelaida és presidenta i fundadora del Grup TEA Sant Cugat, pensat per prendre consciència i normalitzar la salut mental.

Qui fa una feina sensibilitzadora molt important també són les associacions que lluiten contra l’estigma, com Obertament. Coneixem una activista de Vic, Alba Coll. Per acabar, anem a la Fundació Joan Salvador Gavina, un centre de dia per a joves i infants amb risc d’exclusió social. Hi anem per conèixer més a fons l’informe que ha realitzat la Fundació Pere Tarrés i la Federació de Salut Mental de Catalunya sobre salut mental en població infantil i juvenil, que diu, entre altres coses, que existeix una relació entre problemes de salut mental i pobresa.

També pots escoltar la versió ràdio del programa:

Quedem-nos amb aquestes conclusions:

• El 25% de la població pateix algun problema de salut mental i les causes poden ser múltiples.
• El canvis en hàbits (descans, alimentació…) poden ser símptomes d’algun trastorn.
• A qui primer ens hem d’adreçar si detectem algun símptoma és el metge de capçalera.
• Trobarem suport en la Federació de Salut Mental de Catalunya.
• Abans que la medicació, hi ha teràpies que són molt efectives.
• La malaltia mental no suposa perill ni implica ser menys intel·ligent.
• Els trastorns mentals a vegades estan relacionats amb la pobresa.
• Observar i ajudar els fills és la nostra responsabilitat.