Famílies amb fills amb alguna discapacitat. Famílies que saben, des del primer moment, que hauran de fer un esforç encara més gran per educar i cuidar els seus fills. Que hauran de superar entrebancs difícils, dificultats no previstes i de vegades, fins i tot, algun rebuig social.
S’estimaran els seus fills amb tot el seu cor i provaran de donar-los-ho tot. Que sempre estiguin bé, que mai no els falti res, que tinguin el millor present i el millor futur possibles. Tots els pares i mares tenim aquestes desitjos; els que tenen fills amb alguna discapacitat, encara més, si és possible.
Algunes tindran l’ajut de la família; d’altres, potser dels amics. Algunes, no tindran res de tot això, i hauran, totes soles, de fer créixer i donar felicitat al seu fill amb discapacitat. Renunciaran a coses, algunes de ben habituals i quotidianes per a la resta de famílies. Tindran, segurament, maldecaps afegits. Quan arribi el dia, s’hauran de plantejar a quina escola portar-los i com assegurar-los el futur. I cada dia faran l’esforç de ser amb ells tan com sigui possible, de compartir-hi estones de felicitat que ells, amb la seva discapacitat, gaudiran, segur, igual que la resta de nens.
Provaran, cada dia, que els seus fills passin estones amb companys sense discapacitat perquè sabran que, pels uns i pels altres, aquesta serà una estona enormement aprofitada. I potser el més important de tot: seran feliços cada vegada que, per petit que sigui, els seus fills facin un avenç, aprenguin a fer allò que tan normal és per altres nens i tan difícil pels seus fills.
Famílies amb fills amb alguna discapacitat que ens recorden, cada dia i a cada moment, que si els ajudem farem un societat millor, i que diuen amb veu alta i ferma quelcom que tots ja hauríem de saber: que els seus fills són exactament iguals que tothom.