Arxiu mensual: octubre 2012

Famílies amb fills amb alguna discapacitat. Famílies que saben, des del primer moment, que hauran de fer un esforç encara més gran per educar i cuidar els seus fills. Que hauran de superar entrebancs difícils, dificultats no previstes i de vegades, fins i tot, algun rebuig social.

S’estimaran els seus fills amb tot el seu cor i provaran de donar-los-ho tot. Que sempre estiguin bé, que mai no els falti res, que tinguin el millor present i el millor futur possibles. Tots els pares i mares tenim aquestes desitjos; els que tenen fills amb alguna discapacitat, encara més, si és possible.

Algunes tindran l’ajut de la família; d’altres, potser dels amics. Algunes, no tindran res de tot això, i hauran, totes soles, de fer créixer i donar felicitat al seu fill amb discapacitat. Renunciaran a coses, algunes de ben habituals i quotidianes per a la resta de famílies. Tindran, segurament, maldecaps afegits. Quan arribi el dia, s’hauran de plantejar a quina escola portar-los i com assegurar-los el futur. I cada dia faran l’esforç de ser amb ells tan com sigui possible, de compartir-hi estones de felicitat que ells, amb la seva discapacitat, gaudiran, segur, igual que la resta de nens.

Provaran, cada dia, que els seus fills passin estones amb companys sense discapacitat perquè sabran que, pels uns i pels altres, aquesta serà una estona enormement aprofitada. I potser el més important de tot: seran feliços cada vegada que, per petit que sigui, els seus fills facin un avenç, aprenguin a fer allò que tan normal és per altres nens i tan difícil pels seus fills.

Famílies amb fills amb alguna discapacitat que ens recorden, cada dia i a cada moment, que si els ajudem farem un societat millor, i que diuen amb veu alta i ferma quelcom que tots ja hauríem de saber: que els seus fills són exactament iguals que tothom.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4
Etiquetat com a ,

1. “Una activitat extraescolar no és ha de ser entesa com una càrrega pels nostres fills, sinó com un complement magnífic per a la seva educació”.

2. “Avui dia tenim una oferta enorme d’activitats extraescolars. Podem triar i remenar, abans de decidir”.

3. “És difícil fixar una edat adient per començar a fer extraescolars. La família ho ha de decidir segons quina sigui l’activitat i fins a quin punt complementa allò que l’alumne fa durant la setmana”.

4. “Naturalment, la decisió sobre extraescolars fer pot presa juntament amb els fills, però cal que els pares aportem seny i recordem, sempre, que la darrera nostra responsabilitat és nostra”.

5. “Quan decidim extraescolars, siguin quines siguin, és important que els nostres fills les agafin amb la màxima il·lusió possible. Esforcem-nos perquè sigui així”.

6. “No obliguem els fills a fer extraescolars per motius poc justificats. Pensem quins són els seus gustos i les seves necessitats”.

7. “No fem servir les extraescolars per premiar o castigar. Són part d’un conjunt d’educació que volem pel nostre fill i no és recomanable agafar-les i deixar-les segons el comportament dels fills”.

8. “Triem l’extraescolar que triem (lúdica, motriu, intel·lectual…) val la pena assegurar-nos que, pel nostre fill, és una font de plaer”.

9. “Avui dia, sortosament, el sector de lleure s’ha professionalitzat molt. Per tant, darrera de cada activitat extraescolar hi ha d’haver un projecte educatiu. Com a pares, ens toca demanar-lo i conèixer-lo”.

10. “Les extraescolars s’han de combinar, evidentment, amb altres activitats dels fill (fer deures, ajudar a casa, jugar amb els amics…). És bo ajudar-los, poc a poc, a organitzar-se el seu temps”.

Publicat dins de General, Temporada 4

Un dels debats permanents de l’univers educatiu gira entorn les activitats extraescolars dels infants i joves.
D’una banda, hi ha debat, diguem-ne, intel·lectual. De l’altra, hi ha debat de carrer, de parc infantil, de pares i mares (sobretot mares, encara) que, mentre subjecten el cotxet de la germaneta petita, parlen amb altres pares i mares (sobretot mares, encara) de les activitats extraescolars del germà gran, que juga uns metres més enllà a llançar-se de cap per un tobogan.
Són necessàries? Útils? Adients? Contraproduents? Una excusa per col·locar els nens mentre els pares fan altres coses? Una autèntica necessitat per a moltes famílies? Una manera per socialitzar infants? O una manera d’estressar-los? Les preguntes no són noves, el debat tampoc.
Segurament la pregunta clau és la següent: quins avantatges comporta una activitat d’aquest tipus per als nostres fills, a banda d’una estona de diversió? És una bona manera de descobrir nous interessos i habilitats, diuen alguns. Sigui com sigui, passar-s’ho bé, relacionar-se, descobrir, conèixer noves normes… i fer-ho en un entorn lúdic és, no hi ha dubte, una bona opció
Quan és bo començar-les? De ben petits? O potser millor que estiguin amb les pares, de ben petits, i les comencin quan siguin una mica més grans? També podem preguntar-nos quantes n’han de fer, d’activitats extraescolars. I, fins i tot, qui ha de triar-les, si el pare/mare o bé el propi infant/jove. Segur que cada família és un món, però és bo tenir criteris generals per a prendre totes aquestes decisions.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

  • La majoria de pares i mares no hem estat educats en parlar sobre sexualitat de manera senzilla, natural i tranquil·la. Hem d’esforçar-nos en aprendre’
  • És bo que la família participem en el procés d’explicar als fills coses sobre la sexualitat. I també és bo que sempre hi hagi la figura d’un professional que pugui aportar informació rigorosa, més enllà de la que els joves troben a la xarxa.
  • No hi ha un moment concret per començar a parlar de sexualitat amb els fills. Observem-los i fem-ho quan detectem que hi estan interessats i que tenen dubtes.
  • No cal tampoc buscar escenaris ni hores del dia formals per parlar-ne. Aprofitem una pel·lícula, una revista, una pregunta del nostre fill.
  • No enfoquem la sexualitat només parlant de les possibles malalties que hi estan relacionades. Presentem-la com allò que és: una font de vida.
  • Podem donar un preservatiu als nostres fills perquè el facin servir, però fem-ho després de garantir que reflexionen sobre la sexualitat i que enfoquen les relacions sexuals sense presses i amb seny.
  • L’edat física i la psicològica són diferents. Avui dia veiem molt joves que estan físicament molt preparats per a les relacions sexuals, però no ho estan psicològicament. Tinguem-ho en compte.
  • Alerta amb la pressió social (dels amics, sobretot), que puguin rebre els nostres fills pel que fa a la conducta sexual. Provem de detectar-la i d’ajudar-lo si pateix en això.
  • No diguem als nostres fills que nosaltres sabem i ells no saben. Aprofitem el moment que tinguin una actitud oberta i ajudem-los a endreçar la informació que tenen.
  • Expliquem als nostres fill que la sexualitat no és només la genitalitat. La sexualitat és també, i sobretot, sentiments, emocions i comportaments.
  • Ensenyem els nostres fills a donar importància al tema, a pensar-hi, a saber què volen abans de tenir-ho, a no córrer i a fer-se respectar.
Publicat dins de Temporada 4

Déu n’hi do, com n’és de delicat, aquest tema! Sobretot per alguns pares i mares que no han rebut una educació sexual pròpiament dita i que no saben, ara, com enfocar-la.

D’informació sobre sexe n’hi ha moltíssima. Tota la que els nostres fills necessiten i més. I d’accés al sexe, també n’hi ha tot el que vulguem. Massa, potser. Però això, ja ho sabem, no sempre es transforma en coneixement, en educació.

Coneixem bé, avui dia, les característiques més importants de la conducta sexual d’infants i joves, segons l’edat:

  • Els nens d’entre 7 i 10 anys segueixen fent jocs sexuals lligats a la curiositat (com ja feien de més petits), ja coneixen la seva identitat sexual, augmenten les auto prohibicions en tot allò que té a veure amb el sexe, comencen a experimentar l’excitació sexual, fan els primers jocs de tenir parella, comencen, poc a poc, els enamoraments platònics, l’exhibició i comparació òrgans sexuals i, en general, un interès molt més marcat per la sexualitat.
  • Els nens d’entre 13 i 15 anys ja mostren característiques sexuals secundàries (pèl púbic, canvi de veu…), inclouen els temes sexuals en les converses constantment, viuen alguns fets importants com la menstruació, ejaculacions nocturnes, masturbació, tenen preocupacions físiques (penis petit en els nois, poc pit en les noies), tenen sentiments d’amor sota una òptica romàntica….

Com canalitzem tot això els pares i mares? Com aprofitem per educar-los?

De fet, què vol dir educar la sexualitat? Controlar l’edat d’inici de les relacions sexuals? Parlar de sexe amb els nostres fills? Cal facilitar-los, les relacions sexuals? Com sabem si tenen la maduresa psicològica per tenir-ne?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

1. “Els adolescents viuen canvis hormonals importants, que comporten, sovint, problemes de comportament. Viuen, sobretot, canvis físics, d’estats d’ànim i de relació amb l’entorn, al qual acostumen a oposar-se”.

2. “Tres consells bàsics per a pares i mares de fills adolescents: tenir paciència, mostrar respecte pel moment que viu el jove i seguir posant-li límits i donant-li punts de referència”.

3. “Respectar la necessitat d’intimitat que té l’adolescent és important, però sempre recordant que, en una família, hi ha d’haver normes de convivència”.

4. “Millor negociar, explicar, raonar les coses, més que no pas enfrontar-se amb el fill adolescent”.

5. “L’adolescència és un moment perquè els pares deixem anar, poc a poc, la corda que ens lliga als nostres fills, a mesura que augmentin la seva responsabilitat i guanyin la nostra confiança”.

6. “Està molt bé parlar de sexualitat amb els nostres fills adolescents, però serà molt més fàcil si, de més petits, hi hem tingut una relació de diàleg constant”.

7. “La importància del grup d’amics és enorme en l’etapa adolescent: els amics són els qui fan de coixí en aquest trànsit cap a la vida adulta. És a ells a qui volen assemblar-se i agradar”.

8. “La vida emocional dels adolescents és rica i també caòtica. Una bona manera d’ajudar-los és explicant-los nosaltres les nostres vivències i dificultats, per tal que vegin que el que els passa és normal”.

9. “Valorem a allò que ens vulguin explicar els nostres fills. Per ells és important. No en fem burla ni li traiem importància”.

10. “La nostra postura, com a pares i mares, és fonamental: mostrem-nos segurs, tranquils, i recordem que, sovint, el nostre fill adolescent tindrà sortides de to que estan justificades per la situació que està passant”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , , ,

Els pares i mares de fill adolescents ja sabem que, sovint, aquest etapa de la vida no es fàcil. Hi ha qui l’ha definida, fins i tot, com una etapa en la qual es “torna a néixer”, és a dir, torna a haver-hi una necessitat de situar-se en el món.
Els joves adolescents tenen conductes diverses: no tots fan el mateix ni viuen la inestabilitat d’aquests anys de la mateixa manera. Algunes conductes que mostren són aquestes:

  • Certa rebel·lia i oposició. Rebuig de les ordres dels adults i de tot allò que té a veure amb el món infantil.
  • Ànsia de llibertat i de presa de decisions personals.
  • Importància creixent del grup d’amics i pèrdua d’influència dels pares. Augment de relacions personals i judici de si mateix a través dels altres.
  • Interès per la bona presència.
  • Descontrols emocionals / canvis d’humor.
  • Inici de l’interès sexual.
  • Primers pensaments abstractes, de futur.
  • Raonaments apassionats sobre aspectes de l’actualitat. Grans debats apassionats. Dificultat per trobar punts intermedis.
  • En alguns casos, conducta temerària i fins i tot autodestructiva.
  • Aparició de sentiments adults.

Hi ha causes físiques i psicològiques que ho justifiquen. I a les famílies ens toca entendre-les, situar-nos en el lloc del nostre fill/filla i ajudar-los a superar els entrebancs d’aquesta etapa.

De vegades no serà fàcil, però si ho fem bé, els ajudarem a ser adults més responsables. Qui ho ha dit, que això d’educar és fàcil?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

1. “A l’escola ensenyen a llegir els nostres fills, però la responsabilitat de motivar-los i engrescar-los per al lectura és també de la família”.

2. “Cal aconseguir que els nostres fills siguin bons lectors; si no, tindran problemes per ser persones informades i adaptades al seu entorn.”

3. “De petits, intentem que la lectura sigui una experiència emocionant per als nostres fills: que gaudeixin llegint al costat dels seus pares”.

4. “De més grans, és molt aconsellable que els joves tinguin grups d’amics lectors; això es animarà a llegir a elles també”.

5. “No cal programa una estona de lectura diària: cal trobar moments per gaudir de la lectura, oblidant tota la resta de coses”.

6. “Aprendre a llegir suposa un esforç, però recordem que als nostres fills que a major esforç, major plaer”.

7. “A casa, la lectura ha de ser quelcom lúdic: podem, per exemple, aprofitar un llibre per acompanyar-lo d’una representació o bé d’una excursió que hi estigui relacionada”.

8. “No cal que només llegim llibres. Podem llegir revistes, textos a internet… la lectura és diversa i apassionant”.

9. “La motivació per la lectura va estretament unida al rendiment escolar. Ja tenim un altre bon motiu per engrescar els nostres fills a llegir”.

10. “Quan els nostres fills són adolescents, deixem-los que tinguin un marge de llibertat en l’elecció d’allò que llegeixen”.

11. “Els nens copien els seus pares: cal que els nens ens vegin llegir amb regularitat i passió”.

12. “Si veiem el nostre fill sol, immers en la lectura, deixem-lo que gaudeixi del moment; no l’interrompem i aprendrà a fer de la lectura una experiència”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , , ,

Ja fa molt de temps que els experts ens diuen com n’és d’important que els nostres fills adquireixin bons hàbits de lectura. Entre d’altres coses, permet:

  • Aprendre a concentrar-se, a desconnectar de les moltes coses diàries que ens atabalen, a conèixer nous mons, a descobrir els valors de la vida, a  pensar,  a créixer, a gaudir, a ser persones…

  • Gaudir d’un element clau en la formació. La potenciació d’activitats de lectura millor notablement la fluïdesa i la comprensió lectora i la riquesa en l’expressió.

  • Despertar aficions i interessos nous, educar la sensibilitat, facilitar el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat, proporcionar nous coneixements…

  • D’altra banda, els bons lectors acostumen a ser bons estudiants, mostren més disposició a atendre les explicacions, es concentren més, augmenten la capacitat de retenir i memoritzar, i comprenen i assimilen amb rapidesa els conceptes nous.

Què hi podem fer, la família, per fomentar aquest hàbit? Com ho fem perquè els nostres fills incloguin la lectura en la seva vida quotidiana? N’hi ha prou en llegir contes en veu alta quan són petits i en portar-los a la biblioteca quan són més grans?

Sabem també que a mesura que els fills es fan grans, es perd el costum de compartir amb ells estones de lectura. Cal buscar, doncs, la manera de seguir fomentant l’hàbit lector dels joves.

És veritat que som un país amb joves poc lectors? Quin paper hi ha de jugar l’escola, en l’adquisició d’aquest hàbit?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4
Etiquetat com a , , ,