Arxiu mensual: gener 2015

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Podem detectar la dislèxia als 6, 7 anys, quan els fills comencen a llegir”.

2. “Es manifesta en una lectura deficient, paraules inventades i poca comprensió”.

3. “La dislèxia no té cap relació amb les capacitat ni la intel·ligència de l’infant”.

4. “Comuniquem-ho als fills amb naturalitat, explicant-los que no és cap problema i posant l’accent en totes les seves capacitats”.

5. “Una possible conseqüència de la dislèxia és que el nostre fill no vulgui anar a l’escola. Detectem-ho, si és el cas”.

6. “Altres vegades, es manifesta en un rebuig frontal a fer els deures. Busquem altres maneres d’estudiar més adient per ell”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

Indica l’Associació Catalana de Dislèxia que “la dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat”.

I afegeix que “exigir, doncs, a una persona que pateix dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge”.

Sens dubte, cal parlar-ne, d’aquesta dificultat. Per ajudar els pares i mares a detectar-la, per saber quins entrebancs suposa pels seus fills i per orientar-los de manera pràctica. Avui dia, sabem que molts dels mals resultats acadèmics tenen la seva causa en trastorns d’aprenentatge, i que la dislèxia n’és un de freqüent.

Com podem saber si el nostre fill en té? Com podem ajudar-lo, si en té? Quines conductes hem d’evitar i quines hem de fomentar? Quin ha de ser el nostre treball en equip amb l’escola?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Els límits serveixen com a guia i són del tot necessaris. Ajuden a tolerar la frustració de no satisfer un desig”.

2. “Posar límits no vol dir només prohibir i renyar. Expliquem el perquè de cada límit i ens anirà molt millor”.

3. “Als fills els costarà entendre els límits. Que protestin és quelcom normal. Estiguem tranquils”.

4. “Transmetrem límits amb tendresa, un punt d’humor i molta, molta estimació.”.

5. “L’objectiu dels límits no és aconseguir obediència, sinó donar eines perquè el fill s’autoreguli”.

6. “Quan el fill no compleix un límit, el millor, més que castigar, és explicar-li la conseqüència que això tindrà”.

7. “Intentem entendre els sentiments del fill quan no compleix un límit, i posem paraules a aquest sentiment. L’ajudarem molt”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

Tots hem vist, alguna vegada, pares i mares que confonen estimar amb deixar fer de tot. No han entès que, quan posem límits als fills, quan els ensenyem allò que poden i no poder fer, és quan els demostrem més estimació.

Posar límits és un dels reptes més importants quan els fills són petits. I no és res incompatible amb donar-los, progressivament, més autonomia i llibertat. Una cosa i l’altra són del tot complementàries.

Altres famílies potser no saben posar-los, els límits. No és senzill fer-ho: sovint, vol dir no deixar fer coses que els nostres fills volen fer i, sovint, la prohibició provoca problemes que volem estalviar-nos.

Com els posem, els límits? Hi ha alguna manera de fer-ho que ens garanteixi l’eficàcia i, de passada, ens estalviï males relacions amb els fills? Com podem fer-ho per transmetre’ls la importància de fer-nos cas quan els prohibim alguna cosa? Perquè… posar límits vol dir sempre prohibir? I vol dir castigar, si no es compleixen?

Les famílies necessiten eines concretes per aprendre a fer això tan difícil. Si els límits donen seguretat als fills i els fan madurar, cal saber com posar-los.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a ,

Mira’ns:

Escolta’ns:

 

1.    “És molt important detectar de pressa possibles problemes d’assetjament. I per fer-ho, el diàleg amb ells fills és clau”.
2.    “Habitualment, l’assetjament es produeix quan l’adult no ho veu. Observem molt”.
3.    “Alguns símptomes són dolors físics (mal de panxa, mal de cap…) continuats i poc raonats, i irritabilitat exagerada.
4.    “Parlem de pressa amb el tutor, si detectem algun símptoma del problema. No deixem passar el temps”.
5.    “Si, per alguna raó, no trobem resposta adient del centre, posem-nos en contacte amb el Departament d’Ensenyament”.
6.    “Si el nostre fill ha estat assetjat, és fonamental que rebi acompanyament (familiar i potser professional) per tal de sortir-se’n.”

Publicat dins de Temporada 6
Etiquetat com a ,

•    ENFOCAMENT

L’assetjament escolar… un dels aspectes més delicats i probablement més dramàtics quan parlem d’educació familiar i escolar.

Per què és produeix? Fins a quin punt les famílies en som responsables? I fins a quin punt ho és la societat en general?

Coneixem tots els casos d’assetjament que hi ha a les escoles? Per què no els coneixem tots? Potser les escoles no estan prou preparades per detectar-los?

Les famílies estem preocupades, sovint, per aquest problema: d’una banda, perquè el nostre fill no hagi de patir un infern com aquest. De l’altre, perquè el nostre fill no sigui l’assetjador. I ens aniria molt bé, a les famílies, tenir eines pràctiques per prevenir el problema i detectar-lo si es produeix.

Amb quins símptomes podem detectar que el nostre fill assetja o és assetjat? Com puc iniciar una conversa amb ell per provar de saber-ho?

Publicat dins de Temporada 6
Etiquetat com a ,