Arxiu mensual: setembre 2013

L’èxit acadèmic, les notes que treuen els nostres fills a l’escola… sens dubte, una de les majors preocupacions de les famílies. Un dels majors motius de satisfacció i desencís de pares i mares, i un dels motius més habituals de càstig als fills.

Més enllà del debat sobre la importància i la justícia de les notes escolars, que podem fer en un altre programa, és evident que tots els pares i les mares  desitgem les millors notes per als nostres fills. I la pregunta que fem avui és: podem ajudar-los, des de casa, a què tinguin un bon rendiment a l’escola? De ben segur que tots ho intentem, d’una manera o una altra: els uns els expliquem que estudiar és important pel futur; altres els posem una moto o una consola a l’horitzó, que només aconseguiran si aproven; i altres, els obliguem a tenir un pla d’estudi diari, i vigilem, de ben a prop, que el compleixin.

Què més podem fer, els pares i les mares. Volem que aprovin (amb bones notes, si pot ser) i volem, també, que aprenguin a estudiar, perquè així tindran eines per seguir aprenent la resta de la seva vida. Tenim eines al nostre abast per ajudar-los?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5

  1. Plantegem-nos com a repte educar amb tranquil·litat, sense visceralitat. Educant sense angoixes educarem molt millor.
  2. De vegades, les angoixes ens vénen perquè volem educar com si fóssim perfectes i, com a pares, ho haguéssim de fer tot bé. No cal exigir-se tant!
  3. Si no podem estar moltes estones amb els nostres fills, siguem imaginatius i donem qualitat a aquelles estones que podem ser-hi.
  4. Tinguem-ho clar: per educar correctament els nostres fills, nosaltres hem d’estar bé. Si no ho estem, siguem-ne conscients i provem de resoldre els problemes i les angoixes.
  5. Una molt bona manera de fer-ho és dedicar-nos un temps a nosaltres. A la parella, a les nostres aficions… els nostres fill ho viuran positivament.
  6. Expliquem als nostres fills, amb naturalitat, que de vegades estem nerviosos i que de vegades ens equivoquem. I demanem disculpes, si fa falta.
  7. Amb l’objectiu de buscar una atmosfera tranquil·la a casa, de vegades els pares sobre protegim els fills. Evitem-ho: educar vol dir fer apte per la vida i això demana superar dificultats.
  8. Parlar amb altres parelles sobre la seva manera d’organitzar-se és enriquidor. No per copiar ningú, sinó per aprendre altres maneres d’enfocar els problemes.
  9. Si estem nerviosos i creiem que podem actuar malament, adonem-nos-en i fem una pausa. No hi ha cap problema en explicar als fills que marxem una estona per tornar més tranquils.
  10. Expliquem i demostrem als nostres fills que encara que no de vegades no hi som físicament, hi som per tot allò que ens necessitin.
Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

Tots estem d’acord que no ens relacionem igual amb els nostres fills un cap de setmana relaxat i divertit a la muntanya que a les 8 del vespre d’un dia laborable, amb el temps just per banyar-los i fer els sopars, el cansament de tot el dia al damunt i, al cap, la preocupació de la feina de l’endemà.

Quan estem relaxats, quan estem descansats, quan les emocions són positives, la nostra capacitat educadora augmenta. Fem servir un llenguatge i un to més adients, som més capaços d’entendre i explicar, de somriure i abraçar. Escoltem més, cridem menys, segurament eduquem millor. Res que no sigui ben lògic.

El nostre estat emocional és l’estat emocional del nostres fills, en bona mesura. La nostra tranquil·litat és la seva. Val la pena, doncs, dedicar-nos una estona a nosaltres mateixos? Buscar la manera d’estar tranquils per poder educar millor?

I la percepció que tenim de nosaltres com a pares, quina és? Ens culpem molt, quan ho fem malament? Quines sensacions tenim, quan ens equivoquem educant? Ens hem dit alguna vegada, a nosaltres mateixos, allò de “quin mal pare sóc”, “aquests fills em desborden”, o “amb això jo no puc”? Hi ha qui diu que l’educació és una carretera ampla: puc desviar-me una mica i no passa res. Ajudaria aquest argument a evitar  aquells pensaments negatius?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5


1. Els nostres fill necessiten orientació quan han de triar el seu futur. Les famílies podem ajudar-los, acompanyar-los en aquest procés.

2. Podem observar, per exemple, aquelles coses que el nostre fill fa bé i li agraden.

3. És important que no triem en nom seu. Acompanyar-los no vol dir imposar-los un futur, sinó ensenyar-los a decidir.

4. Posem l’accent en allò que els agrada als nostres fills, més que no pas en allò que té més sortida laboral; el mercat de treball canvia molt de pressa.

5. Expliquem-los que formar-se, aprendre durant tota la vida, és del tot important per trobar feina i per mantenir-la.

6. Una bona manera per orientar els fills és fer-los “explorar el món”. Que tinguin experiències de tot tipus, que coneguin professionals de sectors diferents.

7. Intentem evitar que els prenguin decisions arrossegats per un amic o enamorats de la feina dels pares.

8. Recordem que els itineraris formatius són diversos i es pot passar d’uns estudis a uns altres amb certa facilitat.

9. Anar alineats amb l’escola és molt important. Parlem amb el tutor i provem d’orientar els nostres fills amb coherència.

10. No demanem al nostre fill que triï una professió als 15-16 anys. Ajudem-lo a que s’enfoqui, poc a poc, cap a un sector professional.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

Com podem ajudar els nostres fills a prendre decisions encertades de cara al seu futur d’estudis i professional? Hi ha alguna vareta màgica? Tenim alguna manera de garantir que no s’equivocaran a l’hora de triar allò que volen estudiar i, per tant, en allò que volen treballar?

Hi ha qui diu que el més important és que triïn allò que més els agrada. D’altres, diuen que cal mirar què té més sortida laboral. Però els interessos canvien amb el temps i les perspectives laborals, encara més. Com podem orientar els fills, aleshores?

Abans, les escoles feien respondre un test i, amb això, orientaven l’alumne. Avui, encara ho fan algunes, però totes tenen clar que amb això no n’hi ha prou. “Si el meu fill pogués ‘tastar’ diferents oficis i decidir després”… pensen molt pares.

Estar en situació de triar, els nostres fills, a l’edat que els fem triar? No haurien de ser més madurs? I si s’equivoquen què? Perdran molts anys de la seva vida?

Hem de pensar en maneres que la família, i també l’escola, pugui orientar els joves…

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5