Arxiu mensual: maig 2011

5 [Programa i Conclusions] “M’entenc bé amb tothom”

3
30maig11

1. A l’hora d’educar en valors, com ara el del respecte, recordem quelcom molt important: els nens capten més el que som i el que fem que no pas el que diem.
2. Un bon clima familiar, basat sobretot en una enorme confiança en els fills, és allò que ajuda més a transmetre valors positius, més que qualsevol altra cosa.
3. Si volem educar el valor del respecte, estiguem atents a reconèixer i reforçar conductes respectuoses dels nostres fills.
4. Davant de situacions de malestar del nostre fill, deixem que expressi les seves emocions i respectem els seus temps. Després podrem educar millor.
5. Intentem controlar les respostes viscerals. Si el nostre fill crida, no ens posem a la seva alçada.
6. Acceptem que els models de pare i mare no sempre són els mateixos. Som persones diferents i actuem de manera diferent.
7. Això no obstant, intentem que el nostre fill trobi la màxima coherència possible entre allò que fem l’un i l’altre.
8. Dediquem-nos temps a nosaltres mateixos, amb l’objectiu d’estar el més tranquils possible. Així crearem el clima adient a casa i podrem educar millor.

Publicat dins de Temporada 3
Etiquetat com a , , ,

[Pròxim programa] “M’entenc bé amb tothom”

Comentaris tancats a [Pròxim programa] “M’entenc bé amb tothom”
26maig11

Respectar, respectar profundament els altres. Sobretot aquells que pensen i actuen diferent de mi. Heus aquí la qüestió.

Quantes vegades hem dit i sentit allò de: “Si tots ens respectéssim més, no hi hauria tants problemes?” “Hem d‘aprendre a respectar-nos”, “Els joves d’avui ja no respecten tant”… Sens dubte, respectar és una actitud necessària per conviure. En això, tots hi estem d’acord, segurament; però després, en la pràctica, ens costa aplicar-ho.

Com a pares i mares, ens toca fer una cosa difícil: ensenyar els nostres fills a respectar. No és tasca fàcil, sens dubte. Com ho fem? Dient-los-ho, només? “Fill, has de respectar els altres…” Amb això n’hi haurà prou? Com els fem veure que tothom és diferent, que sovint hauran de conviure amb persones amb idees i maneres de fer molt diferents a les seves, que hauran d’aprendre, durant la vida, a escoltar els altres, a intentar entendre’ls i, en tot cas, a respectar-los?

Com s’ensenya el respecte, la convivència i la relació positiva amb els altres?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , , ,

4 [Programa i Conclusions] El meu germà, la meva germana i jo

2
23maig11

1. Una de les coses més importants que hem de fer els pares és ensenyar els fills a estar junts, a compartir espais i jocs.
2. De vegades, els germans fan servir els seus conflictes per trobar equilibris en les seves relacions i créixer. Intentem que els germans arribin a acords entre sí. No intervinguem sempre en els seves baralles.
3. Si, malgrat tot, hem d’intervenir en la baralla, fem-ho amb un to tranquil. Intentem no perdre els papers i, si podem, no fem servir el crit.
4. Acceptem que cada fill és diferent, i que el pare i la mare també ho som entre sí. És normal que tinguem respostes diferents i actuem de maneres diferents.
5. Organitzar activitats conjuntes amb tots els fills és positiu. També ho és, però, que els pares trobem estones per estar amb cada fill per separat.
6. Les estones passades amb cada fill individualment l’ajuden a entendre que se l’estima de manera singular. Aquesta pot ser una bona manera, per exemple, de tractar la gelosia.
7. Quan és moderada i no provoca un patiment excessiu, la gelosia és natural i font de creixement.
8. Una altra bona manera de superar la gelosia és ajudar el fill a pensar en sí mateix i raonar les seves emocions.
9. No etiquetem els fills ni els comparem excessivament entre sí. Ni una cosa ni l’altra no els ajudarà a créixer segurs.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

[Pròxim programa] El meu germà, la meva germana i jo

Comentaris tancats a [Pròxim programa] El meu germà, la meva germana i jo
19maig11

Que difícils que són pels pares les baralles entre germans, oi? Segurament, per bona part dels pares són de les coses més difícils de suportar. D’una banda, perquè en una baralla sempre hi ha vencedors i vençuts i, és clar, en una situació on tots són fills nostres, la idea no ens agrada massa. Però és, a més, les baralles generen molt mal ambient familiar, habitualment. Els que teniu més d’un fill ja ho enteneu…

Ah! I una cosa que de vegades, encara és pitjor: els pares hem de prendre posició. Qui té raó i qui no en té? Heus aquí la qüestió , normalment impossible de resoldre. Provem de ser justos i equànimes, provem de raonar amb els germans implicats en la baralla, provem d’estar tranquils i… tot el que aconseguim és que un dels fills se senti injustament tractar, giri la cara i no vulgui parlar amb nosaltres durant una bona estona.

Ai… els germans… de vegades els problemes no són les baralles, sinó els gelos. Ep! En aquest cas, cal tenir molt de compte en tractar la situació: els gelos són quelcom ben desgradable, per aquell qui els pateix.

I encara una altra cosa: podem, el pare i la mare, tractar exactament de la mateixa manera tots els nostres fills? Cal que ho fem? Fins a quin punt sí i fins a quin punt no?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , , , ,

3 [Programa i Conclusions] Educació ambiental

2
16maig11

  1. L’educació ambiental ha d’incloure, necessàriament, una bona informació. Expliquem bé als nostres fills la importància de conservar el medi ambient.

  2. Podem començar a educar en el respecte i l’estima per la natura des de ben petits. Deixem que els nostres fills visquin la natura, incloent els petits riscos que això comporta.

  3. Encara que sigui ben petit, l’infant pot captar perfectament la bellesa d’una paratge natural.

  4. Comencem ensenyant-los a respectar el seu entorn natural més immediat. Si aprenen a fe això, després respectaran el conjunt de la natura.

  5. Està prou demostrat que la sensibilitat ambiental està unida a la sensibilitat social. Cal que tinguem infants i joves que entenguin i respectin el medi en el seu sentit més ampli.

  6. L’educació ambiental és part d’una completa educació en valors. Avui dia, transmetre valors als joves és més important que mai, tenint en compte les influències mediàtiques que reben.

  7. Una de les coses més importants que podem fer és treballar la idea d’un bon reciclatge. Ensenyem-los a reciclar les coses i expliquem-los la importància que té.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

[Pròxim programa] Educació ambiental

0
12maig11

Avui parlarem de la natura. De les muntanyes, dels rius i rierols, dels boscos, de l’aire, del mar i, si voleu, dels animals salvatges.

Tindrem un programa ben tenyit del color verd de la natura. Avui parlarem del medi ambient i de com ensenyar els nostres fills a respectar-lo. Tant senzill i, a la vegada, tant i tant important com això.

Ensenyar els nostres fills a respectar l’entorn natural… Com es fa, això? Segurament ensenyant-los, primer de tot, a estimar-lo, perquè allò que estimem, acostumem a cuidar-ho bé. Però, com s’ensenya a estimar la natura? Potser començant per l’entorn més immediat, aquell que l’infant percep cada dia?

Respectar la natura és un valor que s’aprèn així, tot sol, o forma part d’una educació en valors més general? I encara una altra pregunta: som en un bon moment, per fer educació ambiental, o l’entorn social on vivim ens ho fa difícil?

Publicat dins de Prèvies

2 [Programa i conclusions] Em connecto, m’ho passo bé i evito riscos

9
9maig11

Les conclusions a les quals hem arribat aquesta setmana són:

1. Internet no és quelcom que ens hagi de fer patir, però sí val la pena que estiguem atents als seus riscos i a l’ús que en faci el nostre fill o filla.
2. Internet és un molt bona eina si és fa servir correctament. Però té riscos, que els pares hem de conèixer i saber detectar.
3. Una bona manera de reduir aquests riscos és incorporant filtres i programes de control parental.
4. A banda d’aquests controls, però, és del tot important educar bé els nostres fills en l’ús de la xarxa. Dediquem-hi temps i esforços, perquè la faran servir molt durant la seva vida.
5. Una de les coses que hem de decidir és el moment a partir del qual els nostres fills poden consultar internet sols, sense la nostra presència. Valorem, en cada moment, el seu grau de maduresa per fer-ho.
6. Mentre no tingui aquesta maduresa, fem servir conjuntament la xarxa. Connectem-nos amb ells i fem-li saber quines coses li convenen i quines no.
7. Els pares sempre hem de mostrar molt d’interès en allò que fan els nostres fills. En allò que fan a internet, també. Si no hi mostrem interès, ells mateixos creen les seves pròpies normes d’ús.
8. Regulem el temps que estan connectats. Fem-los entendre que cada cosa té el seu temps, i que connectar-se a la xarxa no és l’única activitat possible en tornar de l’escola.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , , ,

[Pròxim programa] Em connecto, m’ho passo bé i evito riscos

3
5maig11

Els fills connectant-se sols a internet, sense saber quines pàgines miren, en quins xats
participen, quines persones coneixen… heus aquí una de les grans preocupacions dels pares i mares d’avui dia.

Posem-nos en la seva pell. Deuen pensar, més o menys, això:

“Estaran corrent un risc important? Estaran mirant pàgines que no voldríem mai que miressin? Podria ser que sí, però… què faig? Els prohibeixo que facin servir internet? Això seria apartar-los d’un recurs útil, divertit, educatiu si es fa servir bé i, bé… un recurs que no poden pas deixar de conèixer!”

“M’agradaria controlar allò que miren i allò que diuen i… sobretot, allò que els diuen. Però
si controlo massa, faré bé? D’altra banda, tampoc no sé com controlar-ho tot; ells volen
connectar-se sols!”

“L’altre dia sentia el cas de la nena que, per internet, va conèixer aquell individu tan poc
recomanable i… buf, de veritat que això d’internet és tan perillós? O en fan un gra massa, pels mitjans de comunicació? Potser no, potser és ben real, aquest perill…

No ho sé, tinc dubtes, i m’angoixa…”

Publicat dins de Prèvies

1 [Programa] Em sento bé

9
2maig11

Una de les grans tasques que els pares i mares hem de fer envers els nostres fills és treballar la seva seguretat emocional. Un nen segur (una nena segura), estable, tranquil·la emocionalment, amb empenta per superar els entrebancs, sense altibaixos excessius, amb bona imatge de sí mateixa, amb ganes de viure… heus aquí un objectiu que els pares hem de plantejar-nos sempre. La seva felicitat dependrà, en bona part, més d’això que no pas de si guanya més o menys diners.

Com ho fem? Com aconseguim tenir fills amb bona autoestima i tranquil·litat emocional? Hi ha coses que haguem d’evitar, sí o sí? La nostra tranquil·litat influirà en la seva? Fins a quin punt? I encara més preguntes: pot tenir alguna influència en la seva estabilitat emocional el llenguatge que fem servir per parlar-los? I els càstigs que els apliquem? Busquem nens i nens que desenvolupin emocions positives i se sentin bé amb sí mateixos: com ens ho fem?.

L’experta d’aquesta setmana és Eva Bach (Pedagoga).

A continuació us detallem les conclusions d’aquest programa:

1. Una de les principals coses que podem fer els pares per treballar l’autoestima dels fills és tenir cura de les seves necessitats físiques (quan són molt petits) i emocionals (quan són més grans).
2. Proporcionem-li, a més, estímuls i possibilitats de creixement. Fem que tingui il·lusions i reptes.
3. I no ens oblidem de fer el més important de tot: aconseguir que se senti estimat, estimat incondicionalment.
4. Podem treballar la seguretat emocional des dels primers mesos de vida, donant resposta a les seves necessitats físiques bàsiques…
5. …i podem seguir-ho fent de manera continuada, demostrant-li que l’escoltem, que l’ajudem si ho necessita i, sobretot, que confiem en ell.
6. En l’adolescència, quan el jove construeix una nova definició de sí mateix, la seva autoestima és fonamental. Treballem-la bé.
7. Ajudem els nostres fills a fer-se preguntes i a trobar explicacions positives a les coses, sense amagar els problemes ni deformar la realitat.
8. Si hem de censurar una conducta, fem-ho sense denigrar mai el nostre fill. I intentem tant com sigui possible evitar el crit.
9. Siguem conscients dels dies que estem de mal humor. Aprenguem a demanar disculpes i a començar de nou.
10. I per damunt de tot, diguem al nostre fill que l’estimem. No donem per suposat que ja ho sap. Creem amb ell un corrent de comunicació i afecte positius.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , , , ,