Arxiu mensual: març 2015

12. [Prèvies] “Tinc reptes i il·lusions”

0
30març15

Gairebé tothom coincideix en una idea: és més feliç aquella persona que enfoca les coses amb entusiasme, que té il·lusions i es planteja reptes en la vida. Les il·lusions ajuden a iniciar projectes (personals, laborals, vitals) i a seguir-los quan hi ha entrebancs. Ajuden a mirar endavant i a emocionar-se. Ajuden a trobar sentit a la vida.

Tot el contrari d’una actitud passiva, conformista amb els problemes de cada dia, amb tendència a veure els aspectes negatius de tot allò que ens passa.

Com podem fer-ho, les famílies, per educar l’entusiasme dels nostres fills? Com podem transmetre’ls la il·lusió que els servirà de motor quan tinguin dificultats? Tenir alguna manera d’ensenyar-los a engegar projectes i a superar entrebancs?

El mercat laboral actual i futur demanen, de manera ja molt clara, professionals amb aquest perfil. I, més enllà de les exigències laborals, la vida de cada dia ens ho demana també. L’entusiasme diferencia, en moltes ocasions, les persones. I és, com sempre ha estat, una eina de creixement personal fonamental.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

11. [Programa i conlusions] “A mi sempre em parlen bé”

2
25març15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Segons com parlem als fills, afavorirem més o menys la seva autoestima. Millor censurar una conducta concreta que no pas censurar la persona”.
2. “Si estem enfadats, conservem la calma i, si cridem alguna vegada, que sigui per desfogar-nos però no per agredir verbalment”.
3. “Dient-los sempre que són els millors podem fer-los arrogants o posar-los una càrrega de responsabilitat massa grossa”.
4. “No demanem als fills coses que nosaltres no fem, i reconeguem errors, si els hem comès”.
5. “No ferim amb el llenguatge i evitem fer monòlegs. Parlem i escoltem, amb actitud positiva “.
6. “Diguem-los allò que esperem d’ells (no només el que no volem que facin) i provem de raonar les ordres que els donem”

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

11. [Prèvies] ” A mi sempre em parlen bé”

0
23març15

Quin llenguatge fem servir, quan parlem amb els fills? Positiu, respectuós, reforçador? Negatiu, menyspreant, amenaçador?

Preguntem-nos-ho. Segurament no sempre fem servir el mateix llenguatge: dependrà de si estem enfadats o no, de si estem tensos o no, de si passem o no per un bon moment. Però… quina és la tònica general? Quin clima li donem a la relació amb els fills, a través del llenguatge?

Hem intentat, alguna vegada, ferir el nostre fill? Li hem dit, intencionadament, alguna cosa que li hagi fet mal? Ens costarà admetre-ho, segurament, però cal que fem aquest exercici de sinceritat amb nosaltres mateixos. Ens ajudarà a evitar-ho la propera vegada.

Renyar, corregir, censurar una conducta no ha d’incloure fer mal amb el llenguatge. Renyem, si fa falta, però fem-ho sense amenaçar, sense ferir l’autoestima, sense projectar enuig excessiu.

I sempre que puguem, reforcem conductes, creem un clima positiu, demostrem confiança i estimació.

El llenguatge serà sempre una de les principals eines per educar bé els fills.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

10. [Programa i conclusions] “El pare i la mare estan tranquils”

2
18març15

Mira’ns:

Escolta’ns:

 

1. “A pares nerviosos, fills nerviosos; a pares tranquils, fills tranquils… normalment “.
2. “Els fills ens imiten. Per tant, regulem les emocions i provem de ser coherents entre el que diem i el que fem”.
3. “No podrem evitar situacions d’estrès. Però sí podem aconseguir que no m’afectin massa en la tasca de pare/mare”.
4. “Les nostres vides han de tenir pauses i hem de saber què sentim en cada moment”.
5. “Diguem als fills que estem enfadats, però fem-ho sense agressivitat. I disculpem-nos, si ens hem equivocat “.
6. “Recordem sempre que pare i mare necessitem els nostres temps. Provem de tenir-los, de tant en tant”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , ,

10. [Prèvia] “El pare i la mare estan tranquils”

0
16març15

Pares tranquils, fills tranquils… pares nerviosos, fills nerviosos…

Probablement, tots estarem d’acord en això. Perquè tots ho vivim cada dia. Tots som conscients que aquells dies que estem més relaxats (perquè la feina ha anat bé, perquè hem tingut bones notícies, perquè som de vacances, perquè passem per bons moments…), fem les coses millor amb els nostres fills: som més pacients, no cridem, comprenem més i millor, expliquem més les coses, els fem participar en allò que decidim, i un munt de coses positives més.

Quan estem tensos (per qualsevol dels mil motius que ens hi poden fer estar), les coses les fem pitjor: qualsevol conducta del fill ens fa cridar com si fos la pitjor cosa del món.

Conclusió clara: val la pena invertir en la nostra pròpia tranquil·litat, en el nostre benestar emocional. Com? Podem aprendre, els pares, a generar-nos emocions positives, a capgirar la nostra manera de veure les coses quan passem per un mal moment, a equilibrar les nostres respostes, a veure la part positiva d’allò que fan els nostres fills?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

9. [Programa i conclusions] “Em sento segur de mi mateix”

0
11març15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Podem educar l’autoestima acceptant els fills com són. No cal dir-los que són els millors”.
2. “Protegir massa no ajuda els fills i deixar-los fer sense cap ajuda, tampoc “.
3. “Plantegem-los reptes que puguin assolir, felicitem-los si els assoleixen”.
4. “Quan fem una crítica als fills, que no sigui només negativa. Diguem-li també tot allò que fa bé”.
5. “Ajudem els nostres fills a expressar les emocions que senten. Diguem-los que les entenem i que tenen dret a sentir-les ”
6. “Evitem comparar els nostres fills amb altres i evitem un llenguatge feridor”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , ,

9 . [Prèvia] ‘Em sento segur de mi mateix’

0
9març15

Sens dubte, la manca d’autoestima és un dels majors problemes que pot patir un infant o un jove, sobretot a partir de determinada edat. La manca de seguretat és una font de patiment important, que repercuteix en les relacions socials, el rendiment acadèmic i, en definitiva, en tota la vida del jove.

De ben segur que els pares hi podem fer molt, per treballar l’autoestima dels fills. Perquè un problema de seguretat en edat adolescent té un origen, sovint, en l’edat primerenca.

La manera de relacionar-nos amb els fills, les coses que els diem i com les diem, la imatge d’ells mateixos que constantment els projectem… tot això determinarà, en bona mesura, la seva seguretat una vegada siguin més grans. No oblidem que els fills es creen una imatge de si mateixos a partir, en bona mesura, d’allò que els pares els fem creure.

Donar seguretat no vol dir, probablement, dir-los que són els millors en tot. Això seria enganyar-los. Potser tampoc no vol dir fer-los les coses sempre fàcils…

Però aleshores, com donem seguretat als fills. Com els formem perquè confiïn en si mateixos, tinguin confiança (no narcisisme) en allò que poden arribar a fer i es valorin en una mesura justa i equilibrada?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

8. [Programa i conclusions] ‘Em sento a prop del pare i la mare’

0
4març15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Els vincles entre pares i fills són del tot necessaris. Durant els 9 primers mesos, el contacte físic amb els fills és fonamental per enfortir-los”.
2. “Maneres d’enfortir el vincle: estimar incondicionalment, mostrar-los afecte i dedicar-los temps”.
3. “Estiguem bé amb nosaltres mateixos, evitant descarregar en ells la nostra tensió”
4. “Si ens costa trobar temps per compartir amb els fills, deixem missatges escrits”.
5. “Al principi, el vincle és molt més fort amb la mare, però després, per obrir-se al món, el nen necessita el pare”.
6. “Quan els fills es fan grans, segueixen necessitant que sempre hi siguem presents”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6

8. [Prèvia] ‘Em sento a prop del pare i la mare’

0
2març15

Vincles afectius amb els fills… allò que qualsevol pare o mare voldria tenir tota la vida…

… i allò que molts i pares tenim por a perdre, a mesura que passen els anys i veiem que els fills es fan grans. No obstant, que els fills es facin grans no hauria de ser cap motiu per trencar cap mena de vincle. Perquè el vincle afectiu s’expressa de mil maneres: amb un petó, amb una abraçada, amb un “t’estimo”, compartint converses, desitjos, problemes i il·lusions, confiant, rient i plorant plegats.

Sens dubte, l’estat emocional del nostre fill serà una conseqüència directa de les relacions afectives que hi mantinguem… fins i tot quan es faci gran!

Naturalment, quan el nostre fill és un infant, el seu vincle anirà lligat a la seva total dependència i, després, el vincle canviarà de forma. Però serà vincle sempre, si hem sabut regar-lo.

Què podem fer, per mantenir-nos sempre lligats afectivament als nostres fills? Més enllà de desacords, discussions i separacions físiques, puc expressar al meu fill, d’alguna manera, que sempre em tindrà al seu costat i que, per damunt de tot, sempre hi serà ell? Com ho faig?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a