Arxiu de la categoria: Temporada 1

Les AMPA, les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, són una de eines de participació de les famílies als centres educatius. Les seves funcions han evolucionat amb el pas del temps i el seu pes dins les escoles també. Espais de reunió dels pares per fer propostes de millora de l’escola? Eina per a la formació de pares i mares? Instrument per organitzar activitats que serveixin de complement a les activitats lectives? Les AMPA són algunes d’aquestes coses o totes juntes? Quina relació tenen, les AMPA amb el Consell Escolar? I amb la direcció de l’escola? Poden resoldre coses? I una pregunta per damunt de qualsevol altra: una escola amb una AMPA forta és una escola que funciona millor? Aquesta setmana buscarem la resposta a totes aquestes qüestions.

Naturalment no cal conèixer en detall la LEC per ser un bon pare. Però sí que és veritat que la llei diu coses moltes importants sobre com ha de funcionar l’escola dels nostres fills, allà on hi passen un munt d’hores durant l’any. I totes aquestes coses, que els afecten a ells directament, ens afecten també a nosaltres. Els pares tenim preocupacions quotidianes pel que fa a l’escola. Està preparat, el professorat? Hi ha bona convivència entre els alumnes, dins les escoles? Tindrem ajuts per pagar els costos de l’escolarització? Aprendran prou anglès, els nostre fills? De totes aquestes coses, i de moltes altres, la Llei en parla i en fa propostes. Cal que les coneguem, ni que sigui de manera genèrica, per després poder-ne opinar i, si s’escau, treballar per millorar-les.

En el programa d’aquesta setmana ens endinsem a l’escola i posem el focus damunt dels alumnes per conèixer quins són els seus drets i els seus deures. Des de juliol de 2006 tenim aprovat un decret que regula els drets i deures dels alumnes, dels nostres fills. A més, en la recentment aprovada llei d’educació, hi ha diversos articles que parlen sobre això.Dret a ser respectat, dret a participar, deure d’estudiar, dret i deure a una bona convivència… per què aquests drets i deures? Com afecten els nostres fills? S’apliquen, a l’escola? I als pares? Ens afecten d’alguna manera? Podem fer alguna cosa per treballar-los des de casa? Què li toca fer a l’escola i què a les famílies?

Dos arquitectes que han de dissenyar un edifici. Tots dos són responsables de dissenyar-lo però, mentre ho fan, no parlen entre ells en cap moment, no tenen contacte. Quedaria bé l’edifici? I dues persones encarregades de portar els rems d’una barca? L’una, que rema per la banda esquerra, no mira ni parla mai amb l’altra que porta els rems de la part dreta. Cap on aniria aquesta barca? Podria avançar gaire? Aquesta situació és comparable a uns pares i uns professors que mai no tinguin contacte. Pares i professors tenim un mateix objectiu: que el fill/alumne rebi una educació el més adient possible. Per tant, que treballem plegats és del tot necessari. Podem discutir sobre quin paper li toca a cadascun i podem discutir si hi ha pares o hi ha professors que no compleixen amb la seva responsabilitat. Però més enllà de la discussió, tinguem clar que parlar és MOLT important.

Què hi pintem, els pares, a l’escola? Hi hem de participar? Val la pena fer-ho? És el nostre dret? O més aviat és bo que l’escola la porti l’equip directiu i el professorat i els pares ens hi fiquem el menys possible? Existeixen maneres de participar? Quines? Són útils? Què és això del Consell Escolar? Gairebé tots estem convençuts que els pares hem de ser presents a l’escola, com més presents millor, però el professorat pot sentir-se envaït si les famílies volem intervenir molt en el que passa dins de l’escola? Els col·lectius de pares i mares sempre diem que volem que se’ns escolti però després, quan és l’hora de dir coses, només participen uns quants. Tenim dret a demanar més participació? D’altra banda, la veu dels pares és escoltada per les escoles? Pot ser que, de vegades, l’obertura a la participació de les famílies sigui més aviat un aparador que no pas una mesura real per escoltar i incorporar propostes? Al programa d’aquesta setmana mirarem de respondre a totes aquestes qüestions.

En el programa d’avui tractarem un tema delicat: els conflictes entre joves i la convivència als centres educatius. Delicat perquè els problemes de convivència no són quelcom agradable i per què, com sabem, alguna vegada aquests conflictes acaben en situacions d’assetjament francament greus. Delicat també perquè sempre que hi ha conflicte hi ha algun tipus de violència (física o verbal, més greu o més lleu) i perquè, de vegades, els pares no sabem afrontar-ho correctament. Però els problemes de convivència també poden tenir una lectura positiva. Ben resolts, són font d’aprenentatge i creixement. Encara més si parlem de joves! Dialogar, posar-se al lloc de l’altre, entendre’s… Són actituds necessàries per resoldre correctament els problemes de convivència. Els joves no sempre saben fer-ho; nosaltres, els adults, tampoc.

Quin ha de ser el paper dels pares a l’hora d’ajudar els nostres fills a enfocar les seves relacions sexuals correctament? El tema no és senzill. És d’aquelles coses que a molts pares ens costa fer i que sovint no fem o fem només pel damunt. I és un tema complex, també, perquè s’hi barregen consideracions morals. Segurament, la moral i els valors de cadascú són presents sempre que parlem d’educació però, en l’educació sexual, hi ha de vegades posicions més fermes i conviccions més clares. Quan comencen les relacions sexuals els joves? Estan preparats per començar-les? És útil el bombardeig informatiu que reben sobre el tema? Què ens toca fer als pares i què a l’escola? És veritat que hi ha tants embarassos no desitjats? Quina imatge del sexe tenen avui dia els nois i les noies?

L’adolescència…un d’aquells temes que donaria per hores i hores de conversa. Se n’ha parlat i escrit molt; se n’ha debatut encara més. És font de preocupació entre les famílies perquè, sovint, l’adolescència, comporta canvis i inestabilitat. Més enllà dels canvis biològics i psicològics que viuen els adolescents, cal pensar en propostes concretes a situacions quotidianes que afecten les famílies amb adolescents. Joves que volen ser adults, pares desorientats que no saben ben bé com afrontar-ho, relacions de vegades difícils entre pares i fills, manca de diàleg i de mútua comprensió… Com equilibrem la llibertat dels nostres fills adolescents amb la responsabilitat que han de tenir? Com aconseguim que tinguin estabilitat emocional? Serveix d’alguna cosa, negociar amb ells? I castigar? Serveix?

Més enllà de l’educació audiovisual (ensenyar a veure la TV, a fer servir internet i a jugar amb els videojocs als nostres fills), ens plantegem què passa quan un jove no sap estar davant d’una pantalla i cau en una addicció. Ens plantegem el problema de les addiccions a totes aquestes pantalles. Això, en algunes famílies, és un veritable problema: fills amb una addicció a la TV o a l’ordinador, per exemple. No és, malauradament, un problema aïllat, és més habitual que no ens pensem. Massa hores davant del messenger? Ús incontrolat dels videojocs de moda? Això són exemples d’addiccions socials o de conducta que cal, primer de tot, prevenir. Què porta un jove a una addicció d’aquest tipus? Com sabem que el nostre fill té una conducta addictiva?

Què farem quan acabem l’ESO… Batxillerat? Quina branca? O potser un Cicle Formatiu de Formació Professional? Quin? I per què un i no l’altre? Què farem, després? De què ens agradaria treballar?… Preguntes que els nostres fills es faran, abans o després i que hauran de respondre el més encertadament possible, si volen llaurar un camí d’estudis i professional exitós. Ajudar-los a prendre aquestes decisions, i a fer-se’n responsables, és el que diem orientar-los. I; pel que sembla, ni l’escola ni les famílies no ho acabem de fer del tot bé, això de l’orientació: alts índex d’abandonament d’estudis post-obligatoris, elevada preocupació de les famílies pel futur dels seus fills, poca satisfacció dels joves pels camins personals empresos, poca relació entre estudis escollits i professió exercida… Què vol dir, orientar? I sobretot, com hem d’orientar els pares? Què hem d’evitar? On hem de posar l’accent? Ens ho hem de ficar, en les eleccions dels nostres fills? Serveix d’alguna cosa, orientar-los, tal com està organitzat avui dia el mercat laboral?