Arxiu mensual: novembre 2010

1. A les famílies ens cal acceptar que l’escola és diferent de la família i té una altra manera de fer per educar Som diferents, però ,respectant-nos, hem de col·laborar.

2. Conèixer l’escola dels nostres fills vol dir conèixer les persones que la formen i la fan funcionar: el professorat.

3. Malgrat, de vegades, no és fàcil que famílies i escola ens comuniquem, és bo que ho intentem. Tots dos perseguim el mateix objectiu.

4. La confiança és fonamental. Escola i famílies n’hem de tenir l’un amb l’altre, perquè això afavoreix la tasca conjunta.

5. De vegades, els nostres fills ens explicaran coses de l’escola que no ens agradaran. Abans de donar-les per segures, parlem amb el professorat.

6. Quan les famílies ens impliquem de veritat amb l’escola, els fills ho capten, entenen que li donem importància i això afecta positivament el seu rendiment.

7. Pares i mares no hem d’anar a l’escola només a escoltar, sinó a fer-hi aportacions constructives. Podem fer-ho amb el professorat directament, mitjançant l’AMPA o en el Consell escolar.

8. Parlem bé dels professors als nostres fills, respectem l’escola, generem expectatives positives.

1.En general, els infants i joves fan molta més activitat física que uns anys enrere, però és important seguir avançant en aquest terreny.
2.Les famílies hem de transmetre als fills la importància de l’activitat física: expliquem, donem exemple, creem l’hàbit.
3.Fora de l’escola, l’ambient és menys pautat i, per tant, més relaxat. Aprofitem aquest context lúdic per fomentar l’interès per l’esport.
4.L’activitat física ha de formar part, sens falta, del temps de lleure dels nostres fills.
5.Busquem situacions quotidianes per fomentar la cultura esportiva. Per què no pugem per les escales, en lloc d’agafar l’ascensor?
6.No obliguem el nostre fill a practicar esport. Fem-li descobrir l’interès per fer-ho i assegurem-nos que, quan practica esport, s’ho passa bé.
7.Poc a poc, els nostres fills aniran decidint per quins esports senten més interès. Ajudem-los a descobrir-ho, oferint-los diverses oportunitats.
8.Mitjançant l’esport podem educar actituds molt útils per la vida: esforç, disciplina, lluita, patiment, disciplina, col·laboració, respecte, tolerància, saber perdre, joc net…
9.Per això, els mals exemples que, de vegades, donen els professionals de l’esport, han de ser comentats amb els nostres fills, amb l’objectiu d’evitar-los.
10.L’actitud dels pares en les competicions esportives dels fills és, de vegades, negativa. Intentem evitar-ho.
11.Impliquem-nos, tant com puguem, amb el barri per tal que tinguem instal·lacions esportives adients.

1.El més important, en la comunicació, és no trencar la relació d’estimació que ens uneix amb els fills. Podem fer servir un to imperatiu, però mai denigrant.
2.De vegades direm, sense voler-ho, paraules gruixudes. No passa res, si som capaços de conservar un bon clima familiar.
3.És important saber què els volem dir i amb quina intenció. Aleshores podrem dir-ho amb poques paraules i serem més eficaços.
4.Busquem l’equilibri entre amor i autoritat. Hem de comunicar normes, límits i prohibicions, si fa falta, però fem-ho demostrant estimació.
5.Davant dels problemes, parlem als nostres fills en positiu. Busquem solucions, en lloc de donar voltes al problema.
6.Diguem el que volem i el que desitgem enlloc d’incidir en el que no volem.
7.Parlem, sempre que puguem, de sentiments i fem-ho sempre, des dels sentiments.
8.Triem el moment per parlar amb ells i fer-los preguntes. Busquem el clima adient.
9.Nosaltres som els pares i mares i, per tant, malgrat hem de tenir actituds amigables amb els nostres fills no som els seus amics.
10.En cas de desacord, la darrera paraula ha de ser la nostra. Els nostres fills han de saber que, de vegades, direm que no.
11.Secundem les decisions de la nostra parella. Així evitarem que facin el joc de buscar el pare o la mare segons els seus interessos.

1. Cal que les famílies no deleguem la nostra responsabilitat a l’hora de decidir els càstigs i premis dels fills. Malgrat sigui difícil, assumim-la.
2. La millor manera d’evitar un excés de càstigs, és, ja de ben petits, ser a prop dels nostres fills, marcar-los límits, acompanyar-los i ser-ne un referent.
3. Alguns pares, com que tenim poc temps per estar amb els fills, volem passar-lo sense haver de castigar. Vigilem, perquè això és barrejar les coses.
4. Abans de castigar, provem d’explicar i raonar.
5. El càstig, utilitzat en excés, perd força i sentit a ulls del fill.
6. De vegades, premiem coses que, de fet, són responsabilitats que tenen els fills. Pensem bé quan val la pena un premi i quan no és necessari.
7. Un premi material pot ser bo de tant en tant. D’altres vegades, però, podem premiar amb el reconeixement o la gratitud.
8. Per a decidir premis i càstigs, la coherència i la complicitat entre pare i mare és essencial.
9. El càstig físic, el clatellot, crea inseguretat en el nen i provoca un distanciament respecte dels seus pares. No és aconsellable.
10. Davant d’una conducta no desitjada, demanem al nostre fill que pensi perquè l’ha fet i provem de parlar-ne. De vegades, això serà més útil que un càstig.

1. Siguem conscients que, més enllà de les hores que estem amb els nostres fills, també és important la qualitat d’aquest temps.

2. El temps lliure és un temps amb un gran potencial educatiu, de transmissió de valors. Infants i joves el viuen amb una actitud més relaxada.

3. Un gran repte dels pares i mares és aconseguir que els nostres fills gaudeixin del temps d’oci i que tinguin ganes de compartir-lo amb nosaltres.

4. Busquem activitats que puguem fer conjuntament amb els nostres fills. L’oci en família és molt recomanable perquè ajuda a estrènyer els lligams entre pares i fills.

5. De tota manera, no cal que ens estressem quan arribar al cap de setmana. Els infants també han d’aprendre a avorrir-se.

6. L’oci en família és perfectament compatible amb portar els nostres fills a una casa de colònies.

7. Les cases de colònies, esplais i casals poden, de vegades, treballar millor que nosaltres algunes actituds i valors. Poden ser una molt bona opció.

8. Si volem que els nostres fills hi vagin, però, informem-nos bé del seu projecte educatiu, més enllà de si fan unes activitats o unes altres.

9. Aquests espais de lleure tenen una estricta normativa de seguretat i una bona ràtio educadors/alumnes. Podem confiar-hi plenament.

10. Les noves tecnologies són una eina molt adient per a passar el temps lliure, sempre que hi posem límits i aconseguim que els fills les facin servir amb moderació.

11. Podem aprofitar aquests moments per acostar-nos i conèixer millor el món tecnològic en el qual viu el nostre fill