Arxiu d'etiquetes: familia

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Podem educar l’autoestima acceptant els fills com són. No cal dir-los que són els millors”.
2. “Protegir massa no ajuda els fills i deixar-los fer sense cap ajuda, tampoc “.
3. “Plantegem-los reptes que puguin assolir, felicitem-los si els assoleixen”.
4. “Quan fem una crítica als fills, que no sigui només negativa. Diguem-li també tot allò que fa bé”.
5. “Ajudem els nostres fills a expressar les emocions que senten. Diguem-los que les entenem i que tenen dret a sentir-les ”
6. “Evitem comparar els nostres fills amb altres i evitem un llenguatge feridor”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , ,

1. “No tots tenim a casa un fill amb discapacitat, però tots tenim a casa situacions més o menys conflictives. Aprendre a acceptar i gestionar limitacions dels fills és quelcom molt i molt important”.

2. “Sigui quina sigui la situació que tenim a casa, és fonamental una actitud positiva, acceptant el problema i buscant activament vies per resoldre’l”.

3. “Respecte a les famílies amb fills discapacitats, una cosa és clara: hem d’aprendre a conviure amb la diferència. La diferència entre persones ha d’ensenyar-nos a respectar, a ser sensibles a les necessitats dels altres i, sobretot, a valorar tothom tal com és”.

4. “No acluquem els ulls davant aquestes situacions. Hi ha moltes famílies que tenen fills amb discapacitat i cal ser al seu costat tan com puguem”.

5. “Les famílies que tenen fills amb discapacitat tenen, sovint, una sensació d’incomprensió per part dels altres. El primer de tot és demostrar-los que entenem la seva situació i que estem disposats a ajudar-los”.

6. “És absolutament important que les famílies amb fills discapacitats mantinguin una vida social rica. Una bona vida social, fugint de l’aïllament, ajuda a augmentar molt la qualitat de vida de pares i fills”

7. “Les persones amb discapacitats són iguals que tothom. No ho oblidem mai. Tractem-los, a ells i a les seves famílies, igual que tothom”.

8. “El tipus d’escolarització dels alumnes amb discapacitat no és quelcom senzill de decidir. Es bo que estiguin en entorns normalitzats, però, de vegades, pot ser aconsellable que assisteixin a una escola d’educació especial”.

9. “No està gens demostrat que la presència d’un alumne amb discapacitat faci baixar el nivell d’aprenentatge d’un grup classe. En canvi, sí que ajuda els alumnes sense discapacitat a madurar i a respectar els altres”.

10. “La comunicació entre la parella d’un fill amb discapacitat ha de ser alta, per tal d’actuar conjuntament. I, sobretot, és important que tingui una percepció positiva del fill, d’allò que pot fer i de com avança, més que no pas de la discapacitat”.

11. “Recordem sempre que la relació estreta entre persones amb i sense discapacitat és enormement beneficiosa per totes dues”.

12. “Acostem-nos a la discapacitat com una manifestació més de la diferència entre persones. I fem-ho amb una mirada plena de comprensió i respecte”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a ,

Famílies amb fills amb alguna discapacitat. Famílies que saben, des del primer moment, que hauran de fer un esforç encara més gran per educar i cuidar els seus fills. Que hauran de superar entrebancs difícils, dificultats no previstes i de vegades, fins i tot, algun rebuig social.

S’estimaran els seus fills amb tot el seu cor i provaran de donar-los-ho tot. Que sempre estiguin bé, que mai no els falti res, que tinguin el millor present i el millor futur possibles. Tots els pares i mares tenim aquestes desitjos; els que tenen fills amb alguna discapacitat, encara més, si és possible.

Algunes tindran l’ajut de la família; d’altres, potser dels amics. Algunes, no tindran res de tot això, i hauran, totes soles, de fer créixer i donar felicitat al seu fill amb discapacitat. Renunciaran a coses, algunes de ben habituals i quotidianes per a la resta de famílies. Tindran, segurament, maldecaps afegits. Quan arribi el dia, s’hauran de plantejar a quina escola portar-los i com assegurar-los el futur. I cada dia faran l’esforç de ser amb ells tan com sigui possible, de compartir-hi estones de felicitat que ells, amb la seva discapacitat, gaudiran, segur, igual que la resta de nens.

Provaran, cada dia, que els seus fills passin estones amb companys sense discapacitat perquè sabran que, pels uns i pels altres, aquesta serà una estona enormement aprofitada. I potser el més important de tot: seran feliços cada vegada que, per petit que sigui, els seus fills facin un avenç, aprenguin a fer allò que tan normal és per altres nens i tan difícil pels seus fills.

Famílies amb fills amb alguna discapacitat que ens recorden, cada dia i a cada moment, que si els ajudem farem un societat millor, i que diuen amb veu alta i ferma quelcom que tots ja hauríem de saber: que els seus fills són exactament iguals que tothom.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4
Etiquetat com a ,

1. “A l’escola ensenyen a llegir els nostres fills, però la responsabilitat de motivar-los i engrescar-los per al lectura és també de la família”.

2. “Cal aconseguir que els nostres fills siguin bons lectors; si no, tindran problemes per ser persones informades i adaptades al seu entorn.”

3. “De petits, intentem que la lectura sigui una experiència emocionant per als nostres fills: que gaudeixin llegint al costat dels seus pares”.

4. “De més grans, és molt aconsellable que els joves tinguin grups d’amics lectors; això es animarà a llegir a elles també”.

5. “No cal programa una estona de lectura diària: cal trobar moments per gaudir de la lectura, oblidant tota la resta de coses”.

6. “Aprendre a llegir suposa un esforç, però recordem que als nostres fills que a major esforç, major plaer”.

7. “A casa, la lectura ha de ser quelcom lúdic: podem, per exemple, aprofitar un llibre per acompanyar-lo d’una representació o bé d’una excursió que hi estigui relacionada”.

8. “No cal que només llegim llibres. Podem llegir revistes, textos a internet… la lectura és diversa i apassionant”.

9. “La motivació per la lectura va estretament unida al rendiment escolar. Ja tenim un altre bon motiu per engrescar els nostres fills a llegir”.

10. “Quan els nostres fills són adolescents, deixem-los que tinguin un marge de llibertat en l’elecció d’allò que llegeixen”.

11. “Els nens copien els seus pares: cal que els nens ens vegin llegir amb regularitat i passió”.

12. “Si veiem el nostre fill sol, immers en la lectura, deixem-lo que gaudeixi del moment; no l’interrompem i aprendrà a fer de la lectura una experiència”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , , ,

[Pròxim programa] El meu germà, la meva germana i jo

Comentaris tancats a [Pròxim programa] El meu germà, la meva germana i jo

Que difícils que són pels pares les baralles entre germans, oi? Segurament, per bona part dels pares són de les coses més difícils de suportar. D’una banda, perquè en una baralla sempre hi ha vencedors i vençuts i, és clar, en una situació on tots són fills nostres, la idea no ens agrada massa. Però és, a més, les baralles generen molt mal ambient familiar, habitualment. Els que teniu més d’un fill ja ho enteneu…

Ah! I una cosa que de vegades, encara és pitjor: els pares hem de prendre posició. Qui té raó i qui no en té? Heus aquí la qüestió , normalment impossible de resoldre. Provem de ser justos i equànimes, provem de raonar amb els germans implicats en la baralla, provem d’estar tranquils i… tot el que aconseguim és que un dels fills se senti injustament tractar, giri la cara i no vulgui parlar amb nosaltres durant una bona estona.

Ai… els germans… de vegades els problemes no són les baralles, sinó els gelos. Ep! En aquest cas, cal tenir molt de compte en tractar la situació: els gelos són quelcom ben desgradable, per aquell qui els pateix.

I encara una altra cosa: podem, el pare i la mare, tractar exactament de la mateixa manera tots els nostres fills? Cal que ho fem? Fins a quin punt sí i fins a quin punt no?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , , , ,

Les conclusions a les quals hem arribat aquesta setmana són:

1. Internet no és quelcom que ens hagi de fer patir, però sí val la pena que estiguem atents als seus riscos i a l’ús que en faci el nostre fill o filla.
2. Internet és un molt bona eina si és fa servir correctament. Però té riscos, que els pares hem de conèixer i saber detectar.
3. Una bona manera de reduir aquests riscos és incorporant filtres i programes de control parental.
4. A banda d’aquests controls, però, és del tot important educar bé els nostres fills en l’ús de la xarxa. Dediquem-hi temps i esforços, perquè la faran servir molt durant la seva vida.
5. Una de les coses que hem de decidir és el moment a partir del qual els nostres fills poden consultar internet sols, sense la nostra presència. Valorem, en cada moment, el seu grau de maduresa per fer-ho.
6. Mentre no tingui aquesta maduresa, fem servir conjuntament la xarxa. Connectem-nos amb ells i fem-li saber quines coses li convenen i quines no.
7. Els pares sempre hem de mostrar molt d’interès en allò que fan els nostres fills. En allò que fan a internet, també. Si no hi mostrem interès, ells mateixos creen les seves pròpies normes d’ús.
8. Regulem el temps que estan connectats. Fem-los entendre que cada cosa té el seu temps, i que connectar-se a la xarxa no és l’única activitat possible en tornar de l’escola.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , , ,

Aquest dilluns 2 de maig estrenem la tercera temporada de Famílies i Escola.

No us perdeu els nous programes. Entre d’altres qüestions, parlarem de sensibilitat ambiental, de respecte i prevenció de la violència, de l’anorèxia i la bulímia, de navegació per la xarxa…

Esperem els vostres comentaris i reflexions en aquest bloc… Fins dilluns!

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , , ,