Arxiu de la categoria: Temporada 8

Dediquem el darrer capítol de la temporada a l’orientació. Com han de donar suport les famílies en les decisions que marcaran la futura vida professional dels fills i filles?

Acompanyem en Ferran i la seva mare, la Laura, a Educaweb, una empresa que es dedica a l’orientació laboral i acadèmica dels joves. El noi té molt clara la seva vocació, però sembla que no li arribarà la nota… els orientadors li suggeriran alguna alternativa.

L’institut Torre Roja de Viladecans fa molts anys que va decidir-se a apostar fermament per l’orientació de l’alumnat i per això comencen des del primer curs de l’ESO. Parlem amb alguns dels responsables del centre i també amb alguns alumnes de 4t i 2n de Batxillerat, que es troben ara en un moment crític pel que fa al seu futur.

La maleta de les famílies és una activitat que organitza la Diputació de Barcelona que pretén donar la informació necessària a les famílies perquè acompanyin els seus fills i filles en aquests moments de trànsit. Per últim anem al Saló de l’Ensenyament de Barcelona, on l’Àlex, que fa 4t d’ESO, mirarà de trobar quines possibilitats té per al curs que ve.

Si vols també pots escoltar la versió radiofònica del programa:

Quedem-nos amb aquestes conclusions:

• Per decidir què estudiar, el més important són els interessos, la personalitat i els valors de cadascú. Cal conèixer-se a un mateix i també saber les opcions d’estudis què hi ha. En l’elecció també hi poden intervenir altres factors, com l’economia familiar.
• Hem d’acompanyar els fills en la presa de decisions però no hem de decidir per ells. Els hem de transmetre tranquil·litat. També els podem suggerir que busquin opinions en d’altres persones.
• No esperem a l’últim moment per informar-nos de les opcions professionals que hi ha i per ajudar els fills a escollir.
• Alguns centres educatius fan una feina molt rigorosa d’orientació professional.
• El Saló de l’Ensenyament és un referent en l’àmbit de l’orientació professional.

El tema d’aquesta setmana és preocupant per la seva incidència, que va en augment, i per les conseqüències devastadores per als qui el pateixen. Parlem del ‘ciberbullying’. Quines similituds i diferències hi ha amb el ‘bullying’ presencial? Ens ho expliquen els nostres experts Gené Gordó, subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa de la Generalitat; Joan Martínez, president de l’Associació Espanyola per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar, i M. Jesús Comellas, coordinadora de l’Observatori de la Violència a les Escoles.

Ens orienta també l’escriptora Lolita Bosch, autora de ‘La ràbia’, un llibre on explica la seva experiència com a víctima de ‘bullying’ en la seva adolescència. Assistim a dues sessions formatives a instituts per prevenir els casos de ‘ciberbullying’, concretament al Carles Rahola de Girona i al Pere Vives Vich d’Igualada. Aquestes formacions són impartides per la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra, respectivament. Per últim anem a l’institut Mediterrània de Castelldefels per acompanyar algunes famílies a una xerrada sobre els perills d’internet.

Pots recuperar el programa televisiu a la carta:

El programa també s’emet en format radiofònic a les emissores locals:

Quedem-nos amb aquestes conclusions:

• Hi ha un 10% d’infants i joves que pateixen ‘ciberbullying’. És un fenomen en augment.
• L’agressor sol ser una persona desorientada i/o amb baixa intel·ligència emocional.
• El racisme, el masclisme i l’homofòbia estan sovint darrere el ‘ciberbullying’.
• L’aïllament i la vergonya són els dos grans problemes dels joves afectats.
• La Generalitat té establerts protocols de detecció i intervenció.
• Els Mossos d’Esquadra fan una tasca preventiva molt important, a banda de la policial.
• Acompanyem els fills en l’ús de les xarxes socials i evitem donar-los eines tecnològiques quan encara són massa petits.
• És important que no tolerem ni l’agressivitat física ni verbal.

Avui parlem de les amistats. Què passa durant l’adolescència que amics i amigues passen a un primer pla dins la vida dels joves? Com han d’actuar les famílies davant d’aquests canvis? On són els límits de la llibertat per escollir i fer vida amb els amics? Ens intenten explicar tot aquests conceptes els nostre experts Núria Grases (professora de Secundària, economista i ‘coach’), Eva Bach (psicopedagoga i escriptora) i Jaume Funes (psicòleg, educador i periodista).

Coneixem un grup d’amigues, la Yaiza, la Júlia i la Rita, que ens expliquen què valoren de l’amistat. El pare d’una d’elles, l’Artur, ens exposa la seva experiència en veure com la seva filla, de mica en mica, va configurant-se un cercle d’amistats propi. Anem també fins a la llar d’infants La Tortuga, de Granollers, per conèixer els orígens de la socialització de nens i nenes. Les educadores d’escola bressol fan una tasca molt important en fomentar aquestes primeres relacions entre els infants.

També podeu escoltar la versió radiofònica:

Quedem-nos amb aquestes idees:

• L’escola ha d’ajudar els joves a socialitzar-se correctament
• Interessem-nos per la vida que els nostres fills tenen amb els seus amics i amigues
• Millor preguntar i interessar-se, que no pas jutjar
• Controlem, sense que se sentin envaïts
• Educar un fill adolescent demana pensar en el seu grup d’amistats
• Els adolescents proven i comparen, per formar la seva manera de ser
• Marquem, poc a poc, les condicions i els límits del que és possible
• L’adolescent necessita també adults diferents del pare i la mare
• Ajudem els joves a conèixer-se a si mateixos, més allà del grup
• Els adolescents troben comprensió en el grup d’amics
• Mantinguem espais de famílies, fins i tot en l’adolescència
• Molts amics, pocs amics… sobretot fixem-nos en si és feliç i si es relaciona bé
• Val la pena fomentar les relacions presencials

Aquesta setmana tractem la salut mental en infants i joves. El volum de població infantil diagnosticada d’algun trastorn mental ha crescut els darrers anys, fet que alarma les autoritats sanitàries. Intentarem que els nostres experts ens aclareixin si hi ha alguna causa o condicionant que expliqui aquest creixement. En concret parlem amb Maria Martín, coordinadora de l’àrea de Psiquiatria d’adolescents de l’Hospital Benito Menni, i José Ángel Alda, cap de Psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Anem a Sant Cugat per conèixer el Lorenzo i la seva mare, l’Adelaida. El noi té 17 anys i fa relativament poc que va ser dianosticat de trastorn de l’espectre autista. Ens expliquen la seva experiència. L’Adelaida és presidenta i fundadora del Grup TEA Sant Cugat, pensat per prendre consciència i normalitzar la salut mental.

Qui fa una feina sensibilitzadora molt important també són les associacions que lluiten contra l’estigma, com Obertament. Coneixem una activista de Vic, Alba Coll. Per acabar, anem a la Fundació Joan Salvador Gavina, un centre de dia per a joves i infants amb risc d’exclusió social. Hi anem per conèixer més a fons l’informe que ha realitzat la Fundació Pere Tarrés i la Federació de Salut Mental de Catalunya sobre salut mental en població infantil i juvenil, que diu, entre altres coses, que existeix una relació entre problemes de salut mental i pobresa.

També pots escoltar la versió ràdio del programa:

Quedem-nos amb aquestes conclusions:

• El 25% de la població pateix algun problema de salut mental i les causes poden ser múltiples.
• El canvis en hàbits (descans, alimentació…) poden ser símptomes d’algun trastorn.
• A qui primer ens hem d’adreçar si detectem algun símptoma és el metge de capçalera.
• Trobarem suport en la Federació de Salut Mental de Catalunya.
• Abans que la medicació, hi ha teràpies que són molt efectives.
• La malaltia mental no suposa perill ni implica ser menys intel·ligent.
• Els trastorns mentals a vegades estan relacionats amb la pobresa.
• Observar i ajudar els fills és la nostra responsabilitat.

En aquest capítol parlem de la participació de les famílies a les escoles. Per fer-ho, anem a La Roda de Terrassa, una escola amb una gran participació de pares i mares a la vida del centre. Sabrem com s’organitza l’AMPA d’aquesta escola, les diferents comissions i també el consell escolar. Ens explicaran en què inverteixen el seu pressupost i quines són les seves prioritats.

Assistim a la festa de final de curs de l’escola Sagrada Família de Barcelona, on també parlem amb membres de l’AMPA que organitza la jornada juntament amb l’escola. Parlem amb dos professors d’aquesta escola que han decidit gestionar directament el grup de WhatsApp del seus cursos per tal d’agilitzar la informació amb les famílies.

També anem a l’institut 4 cantons del barri de Poblenou, a Barcelona, on tenen un model de participació en què les famílies intervenen en els continguts curriculars. Tot això, amb l’ajut dels experts Josep López, president de FAPAES, i el sociòleg, educador social i professor titular de Sociologia de l’Educació a la Universitat de Vic, Jordi Collet.

Si voleu, podeu recuperar la versió radiofònica del programa:

Quedem-nos amb aquestes conclusions:

• És important que el centre educatiu fomenti la participació de les famílies i que els pares acompanyin el centre. Cal implicar-los en el projecte de l’escola.
• El diàleg i l’acord entre les famílies i el centre és fonamental. Les AMPA són canals de comunicació imprescindibles.
• Les escoles han de tenir les portes obertes i captar les famílies més distants. Hi ha mil i una idees per atraure famílies al centre.
• La participació té només el límit del respecte a l’altre.
• Les comissions mixtes de l’AMPA, un exemple de treball en equip.
• Les AMPA han de ser molt comunicatives, i les escoles i les famílies poden crear múltiples maneres per estar en contacte.
• Els pares i mares delegats de classe són fonamentals per a la participació.
• El consell escolar és un òrgan molt important de participació.
• Hi ha una relació directa entre la col·laboració de les famílies i la motivació de l’alumnat.

Per parlar de processos de trànsit escolar hem volgut conèixer l’experiència de dues nenes que passen de Primària a Secundària. Una ha optat pel centre adscrit a la seva escola de Secundària i on van la major part dels companys de Primària. L’altra nena ha triat un canvi d’aires a una escola on pràcticament no coneix ningú. Ens expliquen els neguits que tenien abans de començar i com els ha anat l’adaptació.

Parlem també amb les seves famílies, que ens expliquen com van viure aquest procés. Anem a l’institut Vallvera de Salt, on han impulsat un projecte per fer més fàcil l’adaptació als nois i noies de primer d’ESO, mitjançant uns alumnes-guia de cursos superiors. També visitem la família Andrade Martínez, setmanes abans de marxar a Alemanya a viure un període de tres anys. Ens expliquen com van consensuar la decisió pare, mare, fill i filla.

Versió radiofònica:

Quedem-nos amb aquestes idees:

• No és senzill passar de ser el més gran de l’escola a ser el més petit. Tampocés fàcil el canvi d’amics.
• Informem-nos per poder ajudar els fills a fer el trànsit a Secundària.
• Transmetem-los seguretat i tranquil·litat i confiem en la seva capacitat d’adaptar-se.
• Recordem que quan comencen l’ESO encara són infants.
• Fem participar els fills de la decisió.
• Als 12 anys manquen encara recursos emocionals i de gestió de conflictes.
• Hi ha experiències molt positives d’alumnes guia en alguns instituts.
• En qualsevol procés de trànsit escoltar els fills és molt important.
• Viure els canvis com a reptes pot ser molt estimulant.
• Treballem en equip amb els professionals del centre per ajudar els fills a adaptar-se.

Aquesta setmana parlem de separacions. Com dir als fills que ens separem? Com els pot afectar la nova situació? Com n’és d’important negociar amb l’exparella per al bé dels nens i nenes? Ens expliquen la seva experiència dues famílies. Sergi Fernández fa un any que es va separar i comparteix la custòdia dels tres fills amb l’exdona. Andrés Labella fa 16 anys que es va separar i, tot i que la seva filla era llavors molt petita, en arribar l’adolescència van detectar que no tenia el tema superat i van haver de recórrer a ajut professional.

Ens donen alguns consells les expertes Eva Bach i Milos Salgueda. També coneixerem com funcionen els serveis de mediació que ajuden pares i mares a arribar a acords necessaris per al benestar dels fills i filles en comú.

A continuació pots escoltar la versió radiofònica del programa:

Quedem-nos amb aquestes idees:

• Hem d’evitar dir als fills que ja no ens estimem.
• Fem partícips els fills de la separació, si és possible per la seva edat. 
• Evitem viure la separació com quelcom traumàtic.
• Transmetem ganes de tornar a estar bé.
• Hem de procurar que els fills puguin seguir estimant-nos, a tots dos.
• Estem separats com a parella, junts com a pares.
• Que els fills no se sentin responsables i que puguin expressar què senten.
• Els fills agrairan, fins on sigui possible, estabilitat.
• És molt important que com a pares sapiguem arribar a acords. 
• Podem buscar suport en l’escola, també.
• Expliquem els fills la pauta d’actuació i separem-ho del fet d’estimar.
• De vegades, els infants semblen acceptar els canvis però viuen el problema de manera latent.
• Refer la nostra vida pot generar impacte en el fill, que hem d’atendre.
• Generem una imatge d’unitat i cohesió familiar. 
• Els pares se separen, però els fills ens tenen a tots dos.

Aquesta setmana proposem tot un repte a les famílies: educar sense cridar. En algun cas són beneficiosos o necessaris els crits? Ens acompanyen en aquesta missió tres dones que en saben molt de control emocional: Eva Bach, Núria Grases i Alba Castellví. Amb aquesta última anem fins a una escola de Sant Feliu de Llobregat per assistir a una xerrada-taller que imparteix, amb el nom precisament d’educar sense cridar. També coneixerem les experiències de tres famílies que intenten (i no sempre ho aconsegueixen) no perdre els nervis amb els fills i filles. Ens donaran algunes pautes per intentar aconseguir un bon clima familiar a casa.

Si vols, pots escolta la versió radiofònica:

Després de veure el capítol ens quedem amb aquestes idees:

• Els crits no són ni afectius ni efectius.
• Espanten però no eduquen. Generen un munt d’emocions negatives i empobreixen les relacions.
• Els infants necessiten referents en moments de dificultat.
• Fer, de vegades, les coses malament és molt normal.
• L’autonomia dels fills és bona. Fomentem-la!
• Podem deixar-los triar coses però expliquem-los les conseqüències.
• Per ajudar a créixer els fills… hem de créixer nosaltres.
• L’autoconeixement és una gran eina per a la millora personal.
• Triem allò que millor ens va per estar emocionalment bé i aturem-nos quan estiguem a punt de perdre els papers.
• Respirem, relaxem-nos i busquem noves maneres de dir les coses.
• Conversem amb el fill per trobar solucions.
• Els nens aprenen sobretot del que els pares fem.
• El clima familiar és molt important.

En aquest capítol parlem d’educació financera. Ho fem amb una família, els Fontané Reverté, que viuen immersos en el tema, ja que el pare, el Ferran, imparteix classes d’Economia en una escola universitària i creu fermament que cal ensenyar des de petits a valorar els diners, així com a saber-los gestionar. Parlem amb els dos fills de la família i amb la seva neboda, la Mariona, que ha decidit seguir les passes del Ferran, estudiant ADE i ara donant classes a l’escola Cultura Pràctica. Fins allà l’acompanyem i assistim a una classe d’Economia d’empresa per a Batxillerat.

També coneixem una iniciativa que vol ensenyar conceptes bàsics d’Economia a 4t d’ESO anomenat EFEC. Es tracta d’uns tallers d’Educació Financera impartits per treballadors o extreballadors de la banca, en què es parla de conceptes com l’estalvi o com fer un pressupost. Tot això, ajudats de dos experts en adolescents i en Economia, Jaume Funes i Joan Antoni Melé. Tots dos ens introdueixen conceptes tan importants com les finances ètiques i l’economia responsable.

Si vols escoltar la versió del programa de les emissores de proximitat:

Ens quedem amb aquestes conclusions:

• Expliquem als fills que els diners que traiem del caixer no cauen del cel.
• Ensenyem-los a acotar els desitjos als diners que tenen.
• Els missatges haurien de ser: “administra el que tens”, “no et deixis seduir pels anuncis”…
• Ensenyar economia és, primer de tot, ensenyar ètica.
• Hem d’explicar-los economia sobre situacions que els infants i joves viuen a cada moment.
• Veure com està el món pot ser, també, una gran lliçó d’economia.
• Els hem d’ensenyar a fer un consum responsable.

En aquest capítol ens centrem en infants o adolescents amb conductes agressives. Ens ajuden a entendre les possibles causes dos professionals que treballen amb joves amb problemes d’autocontrol: María Martín, psiquiatra i coordinadora de l’àrea d’adolescents de l’Hospital Benito Menni, i Toni Cano, psicòleg del Departament de Justícia. Anem fins a l’institut Ramon Berenguer IV, de Santa Coloma de Gramenet, per assistir a una sessió de mediació entre l’alumnat, que intenta d’aquesta manera resoldre els seus conflictes.

També coneixem una associació especialitzada en violència filio-parental, on entrevistem les dues psicòlogues forenses que hi treballen i una usuària que va patir en primera persona aquest tipus de violència que augmenta dia a dia. Per últim, sabrem què és el mugendo, una art marcial molt indicada per a infants i joves que no saben canalitzar l’agressivitat, ja que se centra en el coneixement i el control d’un mateix.

Podeu recuperar aquí la versió radiofònica del capítol:

Ens quedem amb aquestes idees:

• L’agressivitat interna es pot manifestar de moltes maneres.
• No sempre una conducta agressiva és patològica.
• Parlem d’agressivitat quan hi ha voluntat de fer mal.
• A l’adolescència, la conducta agressiva té a veure, sovint, amb demostrar poder.
• Analitzem si hi ha algun factor familiar que pugui provocar agressivitat en els fills.
• És important que pares i mares donem pautes i establim límits clars. 
• Els serveis de mediació als centres educatius són molt útils.
• L’empatia i l’assertivitat són claus per resoldre conflictes sense violència.
• Cal aturar-se, saber què ens passa, posar-hi nom…
• La violència de fills a pares creix de manera preocupant.
• En aquesta violència, enterrem els sentiments de culpa.
• El consum de substàncies tòxiques és, moltes vegades, darrera de la violència.
• Amb els joves agressius es pot fer una tasca educativa molt eficaç.
• No deixem passar cap conducta agressiva. No són coses de nens.
• Cal un equilibri entre l’afecte i la fermesa.
• Busquem activitats per als fills on puguin canalitzar l’angoixa: l’esport, per exemple.