Entre el tabú i la sobreinformació. Encara avui o no es parla o es parla de manera esbiaixada del sexe amb els fills i els canals que ells fan servir per informar-se sovint aporten informacions confuses. Parlar de sexe és parlar d’autoestima, d’autoconeixement, de respecte a un mateix i a l’altre.
PROGRAMA DE RÀDIO
QUEDEM-NOS AMB AQUESTES CONCLUSIONS:
- L’educació sexual hauria de començar als 0 anys.
- Som éssers sexuals i afectius.
- Molts aspectes els transmetem sense adonar-nos-en.
- No és fàcil educar en sexualitat si nosaltres no ho hem estat.
- Treballem primer els nostres prejudicis.
- No esperem la pubertat per educar en sexualitat.
- No educar farà que els fills ho busquin per ells mateixos.
- Començar explorant el propi cos és del tot recomanable.
- Ajudem-los a conèixer les parts dels cos de manera natural.
- Cal educar molt en la idea de relacions consentides i equitatives.
- Acompanyem els fills donant-los llibertat però també protegint-los.
- Ensenyem a entendre la sexualitat de manera àmplia, afectiva.
- També podem parlar amb els fills sobre espais per a la intimitat.
- L’educació afectivo-sexual és un dret dels nens i joves.
- Parlem amb els fills sobre allò que veuen a les xarxes.
- I provem de parlar també sobre la figura de l’amor romàntic.
- És fonamental educar per eliminar el masclisme en les relacions
- Donem confiança al fill perquè pregunti coses a casa.