1. “L’entusiasme és fonamental per la vida i podem educar-lo. Sobretot, mostrant nosaltres mateixos aquest entusiasme”.
2. “Per entusiasmar-se, cal provar coses. I quan provem coses, ens equivoquem. Acceptem l’error dels fills i donem-los suport”.
3. “Per educar l’entusiasme, transmetrem primer coses senzilles: interès per viure, il·lusió per compartir projectes, ganes d’estimar”.
4. “Provem de respondre els interrogants dels fills tot fent-los pensar. Que tinguin ganes de seguir fent-se preguntes”.
5. “Educar l’entusiasme els ajudarà a tirar endavant en un món laboral on hi té un paper important el caràcter emprenedor”.
1. Desenvolupar la curiositat i les ganes d’aprendre dels nostres fills és molt important pel seu futur. I els pares som els primers responsables de fer-ho.
2. Avui dia, cal treballar perquè infants i joves tinguin interessos més enllà dels estrictament tecnològics.
3. Una bona manera de fer-ho és donant exemple. Mostrem-los la curiositat que sentim nosaltres per les coses i ensenyem-los a fer-se preguntes constantment.
4. Posem-li emoció a les coses. Generem misteri i ganes de conèixer-les. L’emoció fa més sòlids els aprenentatges i motiva per buscar-ne de nous.
5. Esforcem-nos per mantenir vius els interessos naturals que els nostres fills tenen de petits i, poc a poc, obrim-ne més el ventall. No imposem als nostres fills els nostres interessos. Respectem-los els seus.
6. Si no considerem acceptables els interessos dels nostres fills, fem servir el “no” però sempre de la manera més raonada possible.
7. A mesura que el nostre fill es fa gran, ensenyem-lo a triar els seus interessos, fent-se responsable de les seves decisions.
8. Per a desenvolupar-li l’interès per la lectura, podem oferir el nostre exemple de lectors, presentar la lectura com quelcom emocionant i, a més, conrear molt l’expressió oral.
9. Alerta: de vegades, la manca d’interès per una cosa amaga dificultats per fer-la bé. Intentem detectar-ho.
10. L’escola també juga un paper fonamental en el foment de la curiositat d’infants i joves. Parlem-ne amb el tutor i mestres.
El títol d’aquest nou capítol és força il·lustratiu, no creieu? Busquem la manera de desenvolupar l’interès d’infants i joves per aprendre, una de les qualitats més importants per a qualsevol persona actualment.
Volem saber com ampliar el ventall d’interessos dels nostres fills. Com ens ho fem, perquè tingui il·lusions i reptes? Perquè els agradin i trobin plaers en coses diferents? Com aconseguim que tingui una actitud activa davant la vida?
No estem parlant de coses sense importància, sinó ben bé al contrari: interessar-se, il·lusionar-se per les coses, tenir ganes d’aprendre… tot això és ben sovint font de progrés personal i també de felicitat. Ajudar el nostre fill a ser feliç és, en bona mesura, ajudar-lo a interessar-se per les coses.
Despertar la curiositat i la il·lusió… què us sembla si busquem maneres d’aconseguir-ho?
Una de les grans tasques que els pares i mares hem de fer envers els nostres fills és treballar la seva seguretat emocional. Un nen segur (una nena segura), estable, tranquil·la emocionalment, amb empenta per superar els entrebancs, sense altibaixos excessius, amb bona imatge de sí mateixa, amb ganes de viure… heus aquí un objectiu que els pares hem de plantejar-nos sempre. La seva felicitat dependrà, en bona part, més d’això que no pas de si guanya més o menys diners.
Com ho fem? Com aconseguim tenir fills amb bona autoestima i tranquil·litat emocional? Hi ha coses que haguem d’evitar, sí o sí? La nostra tranquil·litat influirà en la seva? Fins a quin punt? I encara més preguntes: pot tenir alguna influència en la seva estabilitat emocional el llenguatge que fem servir per parlar-los? I els càstigs que els apliquem? Busquem nens i nens que desenvolupin emocions positives i se sentin bé amb sí mateixos: com ens ho fem?.
L’experta d’aquesta setmana és Eva Bach (Pedagoga).
A continuació us detallem les conclusions d’aquest programa:
1. Una de les principals coses que podem fer els pares per treballar l’autoestima dels fills és tenir cura de les seves necessitats físiques (quan són molt petits) i emocionals (quan són més grans). 2. Proporcionem-li, a més, estímuls i possibilitats de creixement. Fem que tingui il·lusions i reptes. 3. I no ens oblidem de fer el més important de tot: aconseguir que se senti estimat, estimat incondicionalment. 4. Podem treballar la seguretat emocional des dels primers mesos de vida, donant resposta a les seves necessitats físiques bàsiques… 5. …i podem seguir-ho fent de manera continuada, demostrant-li que l’escoltem, que l’ajudem si ho necessita i, sobretot, que confiem en ell. 6. En l’adolescència, quan el jove construeix una nova definició de sí mateix, la seva autoestima és fonamental. Treballem-la bé. 7. Ajudem els nostres fills a fer-se preguntes i a trobar explicacions positives a les coses, sense amagar els problemes ni deformar la realitat. 8. Si hem de censurar una conducta, fem-ho sense denigrar mai el nostre fill. I intentem tant com sigui possible evitar el crit. 9. Siguem conscients dels dies que estem de mal humor. Aprenguem a demanar disculpes i a començar de nou. 10. I per damunt de tot, diguem al nostre fill que l’estimem. No donem per suposat que ja ho sap. Creem amb ell un corrent de comunicació i afecte positius.
