Arxiu d'etiquetes: aprenentatge

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Podem detectar la dislèxia als 6, 7 anys, quan els fills comencen a llegir”.

2. “Es manifesta en una lectura deficient, paraules inventades i poca comprensió”.

3. “La dislèxia no té cap relació amb les capacitat ni la intel·ligència de l’infant”.

4. “Comuniquem-ho als fills amb naturalitat, explicant-los que no és cap problema i posant l’accent en totes les seves capacitats”.

5. “Una possible conseqüència de la dislèxia és que el nostre fill no vulgui anar a l’escola. Detectem-ho, si és el cas”.

6. “Altres vegades, es manifesta en un rebuig frontal a fer els deures. Busquem altres maneres d’estudiar més adient per ell”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

Indica l’Associació Catalana de Dislèxia que “la dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat”.

I afegeix que “exigir, doncs, a una persona que pateix dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge”.

Sens dubte, cal parlar-ne, d’aquesta dificultat. Per ajudar els pares i mares a detectar-la, per saber quins entrebancs suposa pels seus fills i per orientar-los de manera pràctica. Avui dia, sabem que molts dels mals resultats acadèmics tenen la seva causa en trastorns d’aprenentatge, i que la dislèxia n’és un de freqüent.

Com podem saber si el nostre fill en té? Com podem ajudar-lo, si en té? Quines conductes hem d’evitar i quines hem de fomentar? Quin ha de ser el nostre treball en equip amb l’escola?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

1. Desenvolupar la curiositat i les ganes d’aprendre dels nostres fills és molt important pel seu futur. I els pares som els primers responsables de fer-ho.
2. Avui dia, cal treballar perquè infants i joves tinguin interessos més enllà dels estrictament tecnològics.
3. Una bona manera de fer-ho és donant exemple. Mostrem-los la curiositat que sentim nosaltres per les coses i ensenyem-los a fer-se preguntes constantment.
4. Posem-li emoció a les coses. Generem misteri i ganes de conèixer-les. L’emoció fa més sòlids els aprenentatges i motiva per buscar-ne de nous.
5. Esforcem-nos per mantenir vius els interessos naturals que els nostres fills tenen de petits i, poc a poc, obrim-ne més el ventall. No imposem als nostres fills els nostres interessos. Respectem-los els seus.
6. Si no considerem acceptables els interessos dels nostres fills, fem servir el “no” però sempre de la manera més raonada possible.
7. A mesura que el nostre fill es fa gran, ensenyem-lo a triar els seus interessos, fent-se responsable de les seves decisions.
8. Per a desenvolupar-li l’interès per la lectura, podem oferir el nostre exemple de lectors, presentar la lectura com quelcom emocionant i, a més, conrear molt l’expressió oral.
9. Alerta: de vegades, la manca d’interès per una cosa amaga dificultats per fer-la bé. Intentem detectar-ho.
10. L’escola també juga un paper fonamental en el foment de la curiositat d’infants i joves. Parlem-ne amb el tutor i mestres.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

El títol d’aquest nou capítol és força il·lustratiu, no creieu? Busquem la manera de desenvolupar l’interès d’infants i joves per aprendre, una de les qualitats més importants per a qualsevol persona actualment.

Volem saber com ampliar el ventall d’interessos dels nostres fills. Com ens ho fem, perquè tingui il·lusions i reptes? Perquè els agradin i trobin plaers en coses diferents? Com aconseguim que tingui una actitud activa davant la vida?

No estem parlant de coses sense importància, sinó ben bé al contrari: interessar-se, il·lusionar-se per les coses, tenir ganes d’aprendre… tot això és ben sovint font de progrés personal i també de felicitat. Ajudar el nostre fill a ser feliç és, en bona mesura, ajudar-lo a interessar-se per les coses.

Despertar la curiositat i la il·lusió… què us sembla si busquem maneres d’aconseguir-ho?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,