Arxiu d'etiquetes: educació emocional

13. [Programa i conclusions] “Participo i m’agrada”

0
8abr.15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Els nens i les nenes tenen opinions i nosaltres hem d’escoltar-les i tenir-les en compte”.
2. “Fer participar no vol dir fer-li cas sempre; vol dir respectar-lo, escoltar-lo i dir no de manera raonada”.
3. “És bo deixar participar els fills des de ben petits, perquè ja són part de la família i els afecten les decisions”.
4. “Els podem fer participar a l’hora de decidir els plans per un cap de setmana o incloent-los en les tasques quotidianes”
5. “Deixar participar no ens fa perdre cap poder envers els nostres fills”.
6. “Fent-los participar, a més, els ajudem a entendre que hi ha límits a respectar i coses que no poden ser”

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

12. [Programes i conclusions] “Tinc reptes i il·lusions”

0
1abr.15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “L’entusiasme és fonamental per la vida i podem educar-lo. Sobretot, mostrant nosaltres mateixos aquest entusiasme”.
2. “Per entusiasmar-se, cal provar coses. I quan provem coses, ens equivoquem. Acceptem l’error dels fills i donem-los suport”.
3. “Per educar l’entusiasme, transmetrem primer coses senzilles: interès per viure, il·lusió per compartir projectes, ganes d’estimar”.
4. “Provem de respondre els interrogants dels fills tot fent-los pensar. Que tinguin ganes de seguir fent-se preguntes”.
5. “Educar l’entusiasme els ajudarà a tirar endavant en un món laboral on hi té un paper important el caràcter emprenedor”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

11. [Programa i conlusions] “A mi sempre em parlen bé”

2
25març15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Segons com parlem als fills, afavorirem més o menys la seva autoestima. Millor censurar una conducta concreta que no pas censurar la persona”.
2. “Si estem enfadats, conservem la calma i, si cridem alguna vegada, que sigui per desfogar-nos però no per agredir verbalment”.
3. “Dient-los sempre que són els millors podem fer-los arrogants o posar-los una càrrega de responsabilitat massa grossa”.
4. “No demanem als fills coses que nosaltres no fem, i reconeguem errors, si els hem comès”.
5. “No ferim amb el llenguatge i evitem fer monòlegs. Parlem i escoltem, amb actitud positiva “.
6. “Diguem-los allò que esperem d’ells (no només el que no volem que facin) i provem de raonar les ordres que els donem”

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

10. [Programa i conclusions] “El pare i la mare estan tranquils”

2
18març15

Mira’ns:

Escolta’ns:

 

1. “A pares nerviosos, fills nerviosos; a pares tranquils, fills tranquils… normalment “.
2. “Els fills ens imiten. Per tant, regulem les emocions i provem de ser coherents entre el que diem i el que fem”.
3. “No podrem evitar situacions d’estrès. Però sí podem aconseguir que no m’afectin massa en la tasca de pare/mare”.
4. “Les nostres vides han de tenir pauses i hem de saber què sentim en cada moment”.
5. “Diguem als fills que estem enfadats, però fem-ho sense agressivitat. I disculpem-nos, si ens hem equivocat “.
6. “Recordem sempre que pare i mare necessitem els nostres temps. Provem de tenir-los, de tant en tant”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , ,

9. [Programa i conclusions] “Em sento segur de mi mateix”

0
11març15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Podem educar l’autoestima acceptant els fills com són. No cal dir-los que són els millors”.
2. “Protegir massa no ajuda els fills i deixar-los fer sense cap ajuda, tampoc “.
3. “Plantegem-los reptes que puguin assolir, felicitem-los si els assoleixen”.
4. “Quan fem una crítica als fills, que no sigui només negativa. Diguem-li també tot allò que fa bé”.
5. “Ajudem els nostres fills a expressar les emocions que senten. Diguem-los que les entenem i que tenen dret a sentir-les ”
6. “Evitem comparar els nostres fills amb altres i evitem un llenguatge feridor”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , ,

1 [Programa i conclusions] “Ni assetjo, ni m’assetgen”- 6a temporada

9
14gen.15

Mira’ns:

Escolta’ns:

 

1.    “És molt important detectar de pressa possibles problemes d’assetjament. I per fer-ho, el diàleg amb ells fills és clau”.
2.    “Habitualment, l’assetjament es produeix quan l’adult no ho veu. Observem molt”.
3.    “Alguns símptomes són dolors físics (mal de panxa, mal de cap…) continuats i poc raonats, i irritabilitat exagerada.
4.    “Parlem de pressa amb el tutor, si detectem algun símptoma del problema. No deixem passar el temps”.
5.    “Si, per alguna raó, no trobem resposta adient del centre, posem-nos en contacte amb el Departament d’Ensenyament”.
6.    “Si el nostre fill ha estat assetjat, és fonamental que rebi acompanyament (familiar i potser professional) per tal de sortir-se’n.”

Publicat dins de Temporada 6
Etiquetat com a ,

1 [Prèvia] “Ni assetjo ni m’assetgen” – 6a temporada

0
12gen.15

•    ENFOCAMENT

L’assetjament escolar… un dels aspectes més delicats i probablement més dramàtics quan parlem d’educació familiar i escolar.

Per què és produeix? Fins a quin punt les famílies en som responsables? I fins a quin punt ho és la societat en general?

Coneixem tots els casos d’assetjament que hi ha a les escoles? Per què no els coneixem tots? Potser les escoles no estan prou preparades per detectar-los?

Les famílies estem preocupades, sovint, per aquest problema: d’una banda, perquè el nostre fill no hagi de patir un infern com aquest. De l’altre, perquè el nostre fill no sigui l’assetjador. I ens aniria molt bé, a les famílies, tenir eines pràctiques per prevenir el problema i detectar-lo si es produeix.

Amb quins símptomes podem detectar que el nostre fill assetja o és assetjat? Com puc iniciar una conversa amb ell per provar de saber-ho?

Publicat dins de Temporada 6
Etiquetat com a ,

06 [Programa i conclusions] ‘Caic i em torno a aixecar’

8
22oct.13

1. La resiliència és la capacitat d’una persona de passar per una situació difícil i sortir-ne enfortit. Té, com tot, una part genètica, però es pot educar des de ben petits.
2. El bon tracte en aquestes primeres edats és fonamental per transmetre resiliència als fills, i la clau és sempre l’estima, demostrar als nostres fills que els estimem profundament.
3. L’estima inclou un ús correcte del llenguatge: provem de parlar als nostres fills amb un llenguatge positiu, no feridor.
4. La mort dels avis pot ser, en molts casos, una primera situació autènticament difícil per a molts infants. Cal tractar-la amb naturalitat i ajudar els nostres fills a afrontar-la.
5. En general, sempre educarem millor la resiliència si som capaços d’explicar les adversitats als fills, i sabem fer-ho amb tranquil·litat i sinceritat.
6. La sobreprotecció no ajuda els nostres fills a ser resilients. Cuidar, donar afecte i estimar no és sinònim de sobreprotegir.
7. La participació dels fills en activitats socials i de solidaritat té una relació directa amb la seva capacitat de ser resilients, perquè, sovint, els ajuda a trobar un sentit a la vida.
8. També hi ajuda fer activitats que reforcin els vincles familiars. Provem de fer coses junts, tota la família.
9. Donar paraules als fills perquè expliquin els problemes que tenen, ajudar a definir-los a i a entendre’ls, és fonamental perquè sàpiguen superar-los.
10. Davant d’un problema, hi ha sempre una part positiva que només es veu quan se surt del problema. Ensenyem els nostres fills a veure-la.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5
Etiquetat com a ,

10 [Programa i conclusions] ‘Miro la vida en positiu’

3
30nov.12

1. “És molt important educar els nostres fills en la idea que ells mateixos poden resoldre la major part dels seus problemes. Això els ajudarà a ser optimistes i, probablement, a tenir esperit emprenedor”.

2. “Educar en l’optimisme vol dir donar sempre, als nostres fills, el missatge que poden fer les coses bé, que sempre hi ha possibilitats d’anar endavant”

3. “Per fer-ho, és important fer servir el llenguatge correctament: no etiquetem els nostres fills amb adjectius negatius; diguem-los quins aspectes concrets poden millorar.

4. “Una altra cosa important que podem fer és explicar als fills que equivocar-se no és res dolent, sinó una manera d’aprendre. Ajudem-los a acceptar l’error com a part del creixement i l’aprenentatge”.

5. Poder parlar dels nostres, obertament i tranquil·lament, dels seus reptes, il·lusions i petits fracassos, és molt important per ajudar-los a ser optimistes.

6. “Educar l’esperit emprenedor, a més, vol dir ensenyar a superar dificultats. Per fer-ho, no traiem totes les pedres del camí dels nostres fills. Ensenyem-los a entrebancar-se i a aixecar-se”

7. “La curiositat és una altra actitud, lligada a l’esperit emprenedor, que cal educar. Per fer-ho, escoltem molt els nostres fills i interessem-nos per les coses que ens proposen i les idees que tenen”

8. “Fem-los, també, plantejar-se coses diferents de les que habitualment pensen i anar a llocs diferents dels que habitualment van”

9. “Quan els fills es fan grans i entren en l’adolescència, sovint els costa més comunicar i, per tant, tot això serà més difícil. No deixem d’intentar-ho, però; val la pena si volem educar el seu esperit optimista i emprenedor”.

10. “La paciència, la insistència i una bona definició de límits ens ajudaran a educar aquestes actituds quan tinguem fill que, d’entrada, s’hi mostren poc receptius”.

11. “Recordem-ho: l’optimisme s’encomana. Si oferim un model optimista, els nostres fills el faran seu”

12. “L’esperit emprenedor demana saber començar (creativitat) i saber continuar (perseverança). Eduquem-ho!”

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , ,

3 [Programa i conclusions] ‘Sóc adolescent. Em faig gran’

4
12oct.12

1. “Els adolescents viuen canvis hormonals importants, que comporten, sovint, problemes de comportament. Viuen, sobretot, canvis físics, d’estats d’ànim i de relació amb l’entorn, al qual acostumen a oposar-se”.

2. “Tres consells bàsics per a pares i mares de fills adolescents: tenir paciència, mostrar respecte pel moment que viu el jove i seguir posant-li límits i donant-li punts de referència”.

3. “Respectar la necessitat d’intimitat que té l’adolescent és important, però sempre recordant que, en una família, hi ha d’haver normes de convivència”.

4. “Millor negociar, explicar, raonar les coses, més que no pas enfrontar-se amb el fill adolescent”.

5. “L’adolescència és un moment perquè els pares deixem anar, poc a poc, la corda que ens lliga als nostres fills, a mesura que augmentin la seva responsabilitat i guanyin la nostra confiança”.

6. “Està molt bé parlar de sexualitat amb els nostres fills adolescents, però serà molt més fàcil si, de més petits, hi hem tingut una relació de diàleg constant”.

7. “La importància del grup d’amics és enorme en l’etapa adolescent: els amics són els qui fan de coixí en aquest trànsit cap a la vida adulta. És a ells a qui volen assemblar-se i agradar”.

8. “La vida emocional dels adolescents és rica i també caòtica. Una bona manera d’ajudar-los és explicant-los nosaltres les nostres vivències i dificultats, per tal que vegin que el que els passa és normal”.

9. “Valorem a allò que ens vulguin explicar els nostres fills. Per ells és important. No en fem burla ni li traiem importància”.

10. “La nostra postura, com a pares i mares, és fonamental: mostrem-nos segurs, tranquils, i recordem que, sovint, el nostre fill adolescent tindrà sortides de to que estan justificades per la situació que està passant”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , , ,