Arxiu de l'autor: admin

Addiccions, en aquest programa parlem d’addiccions… Addicions a l’alcohol i a les drogues. No és un tema senzill, perquè massa sovint parlar d’addiccions a aquestes substàncies vol dir parlar de drames personals i familiars.

Per això, sobretot per això, hem decidit que val la pena dedicar un capítol de ‘Famílies i escola’ a parlar-ne, no pas per tornar a explicar el problema, que tots ja coneixem, sinó per donar-vos eines, pares i mares, a l’hora de prevenir-lo i, si ja és massa tard, detectar-lo i afrontar-lo.

“Ja és normal que els joves beguin quan surten de festa” “I fins i tot que fumin un “canuto” és part de la diversió”, diuen alguns. D’altres, en canvi, no ho veuen gens clar perquè ho entenen com el principi d’un problema important.

Hi ha una ratlla clara entre allò que és “normal” i allò que és malaltís? I enmig de tot això… quin paper hi juga, l’educació? Podem fer alguna cosa els pares per evitar aquests riscos? Quines? Parlar molt amb els nostres fills, potser? Alguna cosa més?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,

1. Desenvolupar la curiositat i les ganes d’aprendre dels nostres fills és molt important pel seu futur. I els pares som els primers responsables de fer-ho.
2. Avui dia, cal treballar perquè infants i joves tinguin interessos més enllà dels estrictament tecnològics.
3. Una bona manera de fer-ho és donant exemple. Mostrem-los la curiositat que sentim nosaltres per les coses i ensenyem-los a fer-se preguntes constantment.
4. Posem-li emoció a les coses. Generem misteri i ganes de conèixer-les. L’emoció fa més sòlids els aprenentatges i motiva per buscar-ne de nous.
5. Esforcem-nos per mantenir vius els interessos naturals que els nostres fills tenen de petits i, poc a poc, obrim-ne més el ventall. No imposem als nostres fills els nostres interessos. Respectem-los els seus.
6. Si no considerem acceptables els interessos dels nostres fills, fem servir el “no” però sempre de la manera més raonada possible.
7. A mesura que el nostre fill es fa gran, ensenyem-lo a triar els seus interessos, fent-se responsable de les seves decisions.
8. Per a desenvolupar-li l’interès per la lectura, podem oferir el nostre exemple de lectors, presentar la lectura com quelcom emocionant i, a més, conrear molt l’expressió oral.
9. Alerta: de vegades, la manca d’interès per una cosa amaga dificultats per fer-la bé. Intentem detectar-ho.
10. L’escola també juga un paper fonamental en el foment de la curiositat d’infants i joves. Parlem-ne amb el tutor i mestres.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

El títol d’aquest nou capítol és força il·lustratiu, no creieu? Busquem la manera de desenvolupar l’interès d’infants i joves per aprendre, una de les qualitats més importants per a qualsevol persona actualment.

Volem saber com ampliar el ventall d’interessos dels nostres fills. Com ens ho fem, perquè tingui il·lusions i reptes? Perquè els agradin i trobin plaers en coses diferents? Com aconseguim que tingui una actitud activa davant la vida?

No estem parlant de coses sense importància, sinó ben bé al contrari: interessar-se, il·lusionar-se per les coses, tenir ganes d’aprendre… tot això és ben sovint font de progrés personal i també de felicitat. Ajudar el nostre fill a ser feliç és, en bona mesura, ajudar-lo a interessar-se per les coses.

Despertar la curiositat i la il·lusió… què us sembla si busquem maneres d’aconseguir-ho?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,

1. A l’hora d’educar en valors, com ara el del respecte, recordem quelcom molt important: els nens capten més el que som i el que fem que no pas el que diem.
2. Un bon clima familiar, basat sobretot en una enorme confiança en els fills, és allò que ajuda més a transmetre valors positius, més que qualsevol altra cosa.
3. Si volem educar el valor del respecte, estiguem atents a reconèixer i reforçar conductes respectuoses dels nostres fills.
4. Davant de situacions de malestar del nostre fill, deixem que expressi les seves emocions i respectem els seus temps. Després podrem educar millor.
5. Intentem controlar les respostes viscerals. Si el nostre fill crida, no ens posem a la seva alçada.
6. Acceptem que els models de pare i mare no sempre són els mateixos. Som persones diferents i actuem de manera diferent.
7. Això no obstant, intentem que el nostre fill trobi la màxima coherència possible entre allò que fem l’un i l’altre.
8. Dediquem-nos temps a nosaltres mateixos, amb l’objectiu d’estar el més tranquils possible. Així crearem el clima adient a casa i podrem educar millor.

Publicat dins de Temporada 3
Etiquetat com a , , ,

[Pròxim programa] “M’entenc bé amb tothom”

Comentaris tancats a [Pròxim programa] “M’entenc bé amb tothom”

Respectar, respectar profundament els altres. Sobretot aquells que pensen i actuen diferent de mi. Heus aquí la qüestió.

Quantes vegades hem dit i sentit allò de: “Si tots ens respectéssim més, no hi hauria tants problemes?” “Hem d‘aprendre a respectar-nos”, “Els joves d’avui ja no respecten tant”… Sens dubte, respectar és una actitud necessària per conviure. En això, tots hi estem d’acord, segurament; però després, en la pràctica, ens costa aplicar-ho.

Com a pares i mares, ens toca fer una cosa difícil: ensenyar els nostres fills a respectar. No és tasca fàcil, sens dubte. Com ho fem? Dient-los-ho, només? “Fill, has de respectar els altres…” Amb això n’hi haurà prou? Com els fem veure que tothom és diferent, que sovint hauran de conviure amb persones amb idees i maneres de fer molt diferents a les seves, que hauran d’aprendre, durant la vida, a escoltar els altres, a intentar entendre’ls i, en tot cas, a respectar-los?

Com s’ensenya el respecte, la convivència i la relació positiva amb els altres?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , , ,

1. Una de les coses més importants que hem de fer els pares és ensenyar els fills a estar junts, a compartir espais i jocs.
2. De vegades, els germans fan servir els seus conflictes per trobar equilibris en les seves relacions i créixer. Intentem que els germans arribin a acords entre sí. No intervinguem sempre en els seves baralles.
3. Si, malgrat tot, hem d’intervenir en la baralla, fem-ho amb un to tranquil. Intentem no perdre els papers i, si podem, no fem servir el crit.
4. Acceptem que cada fill és diferent, i que el pare i la mare també ho som entre sí. És normal que tinguem respostes diferents i actuem de maneres diferents.
5. Organitzar activitats conjuntes amb tots els fills és positiu. També ho és, però, que els pares trobem estones per estar amb cada fill per separat.
6. Les estones passades amb cada fill individualment l’ajuden a entendre que se l’estima de manera singular. Aquesta pot ser una bona manera, per exemple, de tractar la gelosia.
7. Quan és moderada i no provoca un patiment excessiu, la gelosia és natural i font de creixement.
8. Una altra bona manera de superar la gelosia és ajudar el fill a pensar en sí mateix i raonar les seves emocions.
9. No etiquetem els fills ni els comparem excessivament entre sí. Ni una cosa ni l’altra no els ajudarà a créixer segurs.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

[Pròxim programa] El meu germà, la meva germana i jo

Comentaris tancats a [Pròxim programa] El meu germà, la meva germana i jo

Que difícils que són pels pares les baralles entre germans, oi? Segurament, per bona part dels pares són de les coses més difícils de suportar. D’una banda, perquè en una baralla sempre hi ha vencedors i vençuts i, és clar, en una situació on tots són fills nostres, la idea no ens agrada massa. Però és, a més, les baralles generen molt mal ambient familiar, habitualment. Els que teniu més d’un fill ja ho enteneu…

Ah! I una cosa que de vegades, encara és pitjor: els pares hem de prendre posició. Qui té raó i qui no en té? Heus aquí la qüestió , normalment impossible de resoldre. Provem de ser justos i equànimes, provem de raonar amb els germans implicats en la baralla, provem d’estar tranquils i… tot el que aconseguim és que un dels fills se senti injustament tractar, giri la cara i no vulgui parlar amb nosaltres durant una bona estona.

Ai… els germans… de vegades els problemes no són les baralles, sinó els gelos. Ep! En aquest cas, cal tenir molt de compte en tractar la situació: els gelos són quelcom ben desgradable, per aquell qui els pateix.

I encara una altra cosa: podem, el pare i la mare, tractar exactament de la mateixa manera tots els nostres fills? Cal que ho fem? Fins a quin punt sí i fins a quin punt no?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , , , ,

  1. L’educació ambiental ha d’incloure, necessàriament, una bona informació. Expliquem bé als nostres fills la importància de conservar el medi ambient.

  2. Podem començar a educar en el respecte i l’estima per la natura des de ben petits. Deixem que els nostres fills visquin la natura, incloent els petits riscos que això comporta.

  3. Encara que sigui ben petit, l’infant pot captar perfectament la bellesa d’una paratge natural.

  4. Comencem ensenyant-los a respectar el seu entorn natural més immediat. Si aprenen a fe això, després respectaran el conjunt de la natura.

  5. Està prou demostrat que la sensibilitat ambiental està unida a la sensibilitat social. Cal que tinguem infants i joves que entenguin i respectin el medi en el seu sentit més ampli.

  6. L’educació ambiental és part d’una completa educació en valors. Avui dia, transmetre valors als joves és més important que mai, tenint en compte les influències mediàtiques que reben.

  7. Una de les coses més importants que podem fer és treballar la idea d’un bon reciclatge. Ensenyem-los a reciclar les coses i expliquem-los la importància que té.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

Avui parlarem de la natura. De les muntanyes, dels rius i rierols, dels boscos, de l’aire, del mar i, si voleu, dels animals salvatges.

Tindrem un programa ben tenyit del color verd de la natura. Avui parlarem del medi ambient i de com ensenyar els nostres fills a respectar-lo. Tant senzill i, a la vegada, tant i tant important com això.

Ensenyar els nostres fills a respectar l’entorn natural… Com es fa, això? Segurament ensenyant-los, primer de tot, a estimar-lo, perquè allò que estimem, acostumem a cuidar-ho bé. Però, com s’ensenya a estimar la natura? Potser començant per l’entorn més immediat, aquell que l’infant percep cada dia?

Respectar la natura és un valor que s’aprèn així, tot sol, o forma part d’una educació en valors més general? I encara una altra pregunta: som en un bon moment, per fer educació ambiental, o l’entorn social on vivim ens ho fa difícil?

Publicat dins de Prèvies

Les conclusions a les quals hem arribat aquesta setmana són:

1. Internet no és quelcom que ens hagi de fer patir, però sí val la pena que estiguem atents als seus riscos i a l’ús que en faci el nostre fill o filla.
2. Internet és un molt bona eina si és fa servir correctament. Però té riscos, que els pares hem de conèixer i saber detectar.
3. Una bona manera de reduir aquests riscos és incorporant filtres i programes de control parental.
4. A banda d’aquests controls, però, és del tot important educar bé els nostres fills en l’ús de la xarxa. Dediquem-hi temps i esforços, perquè la faran servir molt durant la seva vida.
5. Una de les coses que hem de decidir és el moment a partir del qual els nostres fills poden consultar internet sols, sense la nostra presència. Valorem, en cada moment, el seu grau de maduresa per fer-ho.
6. Mentre no tingui aquesta maduresa, fem servir conjuntament la xarxa. Connectem-nos amb ells i fem-li saber quines coses li convenen i quines no.
7. Els pares sempre hem de mostrar molt d’interès en allò que fan els nostres fills. En allò que fan a internet, també. Si no hi mostrem interès, ells mateixos creen les seves pròpies normes d’ús.
8. Regulem el temps que estan connectats. Fem-los entendre que cada cosa té el seu temps, i que connectar-se a la xarxa no és l’única activitat possible en tornar de l’escola.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , , ,