1. Només un grup reduït de joves pateix addicció a algun tipus de droga, i els pares sempre pensem que aquest problema no ens afectarà. No obstant, hem d’estar atents a aquest risc i provar de reduir-lo el màxim.
2. El més important, d’entrada, és mantenir amb els nostres fills un elevat grau de comunicació, que no ha de trencar-se quan arriben a l’adolescència i, d’alguna manera, deixem de ser el seu punt referència.
3. I d’altra banda, és fonamental també mostrar-los una profunda confiança. Confiança que pot anar creixent a mesura que ells s’ho mereixin.
4. És important també estar atents a allò que fan i allà on van els nostres fills. Estar atents, però, no vol dir fer d’inspectors, perquè això reduirà la seva sensació de confiança. Trobem l’equilibri entre control i confiança.
5. La confiança es tradueix, de vegades, en negociació. Arribar a pactes amb els nostres fills és una bona eina, sobretot si els ensenyem a respectar-los.
6. Si cal mostrar-los la nostra decepció per una conducta incorrecta (per exemple, arribar begut a casa), fem-ho en el moment adient i de la manera adient.
7. Infants i joves aprenen, en part, per observació, per allò que ens veuen fer a nosaltres. Així doncs, els pares hem de procurar tenir conductes adients davant les drogues.
8. I posem límits allà on considerem que fa falta. Sovint, infants i joves no els compartiran, però els entendran i els ajudaran a regular la conducta.