Arxiu de l'autor: admin

[Pròxim programa] Em connecto, m’ho passo bé i evito riscos

3
5maig11

Els fills connectant-se sols a internet, sense saber quines pàgines miren, en quins xats
participen, quines persones coneixen… heus aquí una de les grans preocupacions dels pares i mares d’avui dia.

Posem-nos en la seva pell. Deuen pensar, més o menys, això:

“Estaran corrent un risc important? Estaran mirant pàgines que no voldríem mai que miressin? Podria ser que sí, però… què faig? Els prohibeixo que facin servir internet? Això seria apartar-los d’un recurs útil, divertit, educatiu si es fa servir bé i, bé… un recurs que no poden pas deixar de conèixer!”

“M’agradaria controlar allò que miren i allò que diuen i… sobretot, allò que els diuen. Però
si controlo massa, faré bé? D’altra banda, tampoc no sé com controlar-ho tot; ells volen
connectar-se sols!”

“L’altre dia sentia el cas de la nena que, per internet, va conèixer aquell individu tan poc
recomanable i… buf, de veritat que això d’internet és tan perillós? O en fan un gra massa, pels mitjans de comunicació? Potser no, potser és ben real, aquest perill…

No ho sé, tinc dubtes, i m’angoixa…”

Publicat dins de Prèvies

1 [Programa] Em sento bé

9
2maig11

Una de les grans tasques que els pares i mares hem de fer envers els nostres fills és treballar la seva seguretat emocional. Un nen segur (una nena segura), estable, tranquil·la emocionalment, amb empenta per superar els entrebancs, sense altibaixos excessius, amb bona imatge de sí mateixa, amb ganes de viure… heus aquí un objectiu que els pares hem de plantejar-nos sempre. La seva felicitat dependrà, en bona part, més d’això que no pas de si guanya més o menys diners.

Com ho fem? Com aconseguim tenir fills amb bona autoestima i tranquil·litat emocional? Hi ha coses que haguem d’evitar, sí o sí? La nostra tranquil·litat influirà en la seva? Fins a quin punt? I encara més preguntes: pot tenir alguna influència en la seva estabilitat emocional el llenguatge que fem servir per parlar-los? I els càstigs que els apliquem? Busquem nens i nens que desenvolupin emocions positives i se sentin bé amb sí mateixos: com ens ho fem?.

L’experta d’aquesta setmana és Eva Bach (Pedagoga).

A continuació us detallem les conclusions d’aquest programa:

1. Una de les principals coses que podem fer els pares per treballar l’autoestima dels fills és tenir cura de les seves necessitats físiques (quan són molt petits) i emocionals (quan són més grans).
2. Proporcionem-li, a més, estímuls i possibilitats de creixement. Fem que tingui il·lusions i reptes.
3. I no ens oblidem de fer el més important de tot: aconseguir que se senti estimat, estimat incondicionalment.
4. Podem treballar la seguretat emocional des dels primers mesos de vida, donant resposta a les seves necessitats físiques bàsiques…
5. …i podem seguir-ho fent de manera continuada, demostrant-li que l’escoltem, que l’ajudem si ho necessita i, sobretot, que confiem en ell.
6. En l’adolescència, quan el jove construeix una nova definició de sí mateix, la seva autoestima és fonamental. Treballem-la bé.
7. Ajudem els nostres fills a fer-se preguntes i a trobar explicacions positives a les coses, sense amagar els problemes ni deformar la realitat.
8. Si hem de censurar una conducta, fem-ho sense denigrar mai el nostre fill. I intentem tant com sigui possible evitar el crit.
9. Siguem conscients dels dies que estem de mal humor. Aprenguem a demanar disculpes i a començar de nou.
10. I per damunt de tot, diguem al nostre fill que l’estimem. No donem per suposat que ja ho sap. Creem amb ell un corrent de comunicació i afecte positius.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , , , ,

Estrena online de la tercera temporada, dilluns 2 de maig!

3
27abr.11

Aquest dilluns 2 de maig estrenem la tercera temporada de Famílies i Escola.

No us perdeu els nous programes. Entre d’altres qüestions, parlarem de sensibilitat ambiental, de respecte i prevenció de la violència, de l’anorèxia i la bulímia, de navegació per la xarxa…

Esperem els vostres comentaris i reflexions en aquest bloc… Fins dilluns!

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , , ,

13 [Programa i Conclusions] Li costa aprendre. Per què?

7
28des.10

1. Els trastorns d’aprenentatge són molt més habituals que no ens pensem. Afecten, entre tots, entre un 12 i un 18% dels alumnes.

2. El fracàs escolar dels joves és, normalment, atribuït a la manca d’esforç. Sovint, però, darrera hi ha un trastorn d’aprenentatge, que cal detectar i tractar.

3. Els trastorns d’aprenentatge més habituals són la dislèxia (dificultat de lectura i escriptura), el TDAH (dèficit d’atenció i concentració) i la discalcúlia (dificultat en el càlcul).

4. El TDAH es detecta, sobretot, per un excessiu moviment motriu i per la poca capacitat de concentració. Quan l’infant no pot controlar aquest problema, hi ha un trastorn.

5. El trastorns d’aprenentatge no es diagnostiquen fins als 6 o 7 anys. Els pares, però, hem d’observar els nostres fills de ben petits i detectar possibles problemes.

6. Cal fixar-se, sobretot, si el nostre fill té comportament allunyats dels habituals per la seva edat; és a dir, si el problema intervé greument en la seva vida diària.

7. Malgrat sempre tindrà dificultats superiors, un jove amb un trastorn d’aprenentatge ben tractat pot fer estudis universitaris si ho desitja.

8. Els nens amb trastorn d’aprenentatge són, sovint, emocionalment vulnerables. Poden patir una baixa autoestima.

9. És fonamental, per detectar i tractar un trastorn d’aprenentatge, el treball en equip entre família, professorat i professionals especialitzats.

10. Quan està indicat, el tractament farmacològic pot ser adient i molt útil.

 

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

13 [Pròxim programa] Li costa aprendre. Per què?

0
21des.10

Darrer programa de la temporada de “Famílies i escola”. L’acabem amb un programa de màxima utilitat. Utilitat per a famílies i utilitat per a professorat.
“Estàs sempre als núvols», «no t’hi esforces», «para de moure’t!» són frases que habitualment senten els nens i joves que no aconsegueixen bons resultats acadèmics. Gràcies a l’avenç de les neurociències, però, avui sabem que aquests nens i joves poden patir algun tipus de trastorns de l’aprenentatge que ha de ser tractat per evitar possibles conseqüències nefastes a nivell personal i social.
D’aquests trastorns parlarem avui al programa amb l’objectiu, sobretot, de què famílies i escola els coneguem millor i, si els detectem, puguem ajudar els joves a superar-los.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

12 [Pròxim programa] M’agradaria que fos…

1
14des.10

Expectatives dels pares envers els fills. Com volem interiorment, de vegades inconscientment, que siguin i… què fem quan comprovem que són diferents.

I no parlem només d’orientació sexual, que també. Parlem de tot plegat. Com que és nen vull que sigui… com que és nena vull que sigui…Ja acceptem, veritablement, els nostres fills tal com són? De paraula, gairebé tots sí. Però internament, ho acceptem?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

11 [Programa i Conclusions] Parlem?

7
14des.10

1. Sovint, els pares i mares tenim la sensació que els fills no ens escolten. Alerta, però: aquesta sensació poden tenir-la ells.
2. El diàleg amb els nostres fills no sempre ha de ser verbal. Sovint, un petó, una abraçada o un somriure són una molt bona manera de comunicar-nos amb ells.
3. El diàleg amb ells serà més fàcil si comencem escoltant-los.
4. Busquem una manera natural, relaxada, de comunicar-nos amb els fills. La vida de cada dia ens dóna desenes d’oportunitats.
5. Alguns pares tenim la sort de passar moltes estones amb ells fills; d’altres, no. Sempre, però, hem de procurar que siguin estones “de qualitat”.
6. Algunes preguntes dels fills no sabrem respondre-les. No passa res. Acceptar-ho davant d’ells no és un problema. Ens ho agrairan.
7. No visquem l’educació dels fills de manera excessivament estressant. Podem equivocar-nos i tantejar. L’educació és un camí ample per on podem caminar.
8. Raonar les coses és sempre positiu. Intentem fer-ho. Expliquem les coses als fills i orientem-los.
9. De vegades, però, davant una insistència excessiva, podem fer servir, sense por, el “perquè sí”.
10. No cal esperar que els fills preguntin per tal d’explicar-los coses. Fem-ho de manera natural, aprofitant les oportunitats quotidianes.
11. Quan els nostres fills són adolescents, prenen distància però segueixen volent que estiguem a prop d’ells, per quan ens necessitin. Sempre serem els seus referents.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

11 [Pròxim programa] Parlem?

0
7des.10

Com podeu veure, avui parlarem sobre diàleg amb els fills. Això (la major part dels pares ho sabem ben bé) tan difícil, de vegades, d’aconseguir. Parlarem del diàleg amb ells, de com aconseguir-lo, de com el viuen ells, de perquè de vegades el rebutgen…

I no només de diàleg, sinó també del temps que estem amb ells. Quantitat o qualitat? Què passa si treballem moltes hores i quasi no ens queda temps per estar amb els fills? Si hi estiguéssim més estona, aconseguiríem que parlessin més amb nosaltres?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

10 [Programa i Conclusions] L’escola, a prop nostre

5
30nov.10

1. A les famílies ens cal acceptar que l’escola és diferent de la família i té una altra manera de fer per educar Som diferents, però ,respectant-nos, hem de col·laborar.

2. Conèixer l’escola dels nostres fills vol dir conèixer les persones que la formen i la fan funcionar: el professorat.

3. Malgrat, de vegades, no és fàcil que famílies i escola ens comuniquem, és bo que ho intentem. Tots dos perseguim el mateix objectiu.

4. La confiança és fonamental. Escola i famílies n’hem de tenir l’un amb l’altre, perquè això afavoreix la tasca conjunta.

5. De vegades, els nostres fills ens explicaran coses de l’escola que no ens agradaran. Abans de donar-les per segures, parlem amb el professorat.

6. Quan les famílies ens impliquem de veritat amb l’escola, els fills ho capten, entenen que li donem importància i això afecta positivament el seu rendiment.

7. Pares i mares no hem d’anar a l’escola només a escoltar, sinó a fer-hi aportacions constructives. Podem fer-ho amb el professorat directament, mitjançant l’AMPA o en el Consell escolar.

8. Parlem bé dels professors als nostres fills, respectem l’escola, generem expectatives positives.

 

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

10 [Pròxim programa] L’escola, a prop nostre

1
30nov.10

Relació entre famílies i escola. D’això parlarem en aquest programa. Però no tant per dir-vos que participeu a l’AMPA o al consell escolar del centre (que també), sinó per descobrir que una de les millors maneres que tenim d’aconseguir un bon rendiment escolar del nostre fill és tenint nosaltres, els pares, una bona actitud davant l’escola.
Si coneixem l’escola, si en parlem bé als nostres fills, si hi anem sovint, si provem de parlar amb els professors i de col·laborar-hi, qui surt guanyant és el nostre fill.
Si els nostres fills veuen l’escola com un lloc positiu, si veuen que els pares i els mestres van junts, segur que la seva actitud i el seu rendiment milloren.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2