11 [Programa i Conclusions] Parlem?

1. Sovint, els pares i mares tenim la sensació que els fills no ens escolten. Alerta, però: aquesta sensació poden tenir-la ells.
2. El diàleg amb els nostres fills no sempre ha de ser verbal. Sovint, un petó, una abraçada o un somriure són una molt bona manera de comunicar-nos amb ells.
3. El diàleg amb ells serà més fàcil si comencem escoltant-los.
4. Busquem una manera natural, relaxada, de comunicar-nos amb els fills. La vida de cada dia ens dóna desenes d’oportunitats.
5. Alguns pares tenim la sort de passar moltes estones amb ells fills; d’altres, no. Sempre, però, hem de procurar que siguin estones “de qualitat”.
6. Algunes preguntes dels fills no sabrem respondre-les. No passa res. Acceptar-ho davant d’ells no és un problema. Ens ho agrairan.
7. No visquem l’educació dels fills de manera excessivament estressant. Podem equivocar-nos i tantejar. L’educació és un camí ample per on podem caminar.
8. Raonar les coses és sempre positiu. Intentem fer-ho. Expliquem les coses als fills i orientem-los.
9. De vegades, però, davant una insistència excessiva, podem fer servir, sense por, el “perquè sí”.
10. No cal esperar que els fills preguntin per tal d’explicar-los coses. Fem-ho de manera natural, aprofitant les oportunitats quotidianes.
11. Quan els nostres fills són adolescents, prenen distància però segueixen volent que estiguem a prop d’ells, per quan ens necessitin. Sempre serem els seus referents.