1. Els trastorns d’aprenentatge són molt més habituals que no ens pensem. Afecten, entre tots, entre un 12 i un 18% dels alumnes.
2. El fracàs escolar dels joves és, normalment, atribuït a la manca d’esforç. Sovint, però, darrera hi ha un trastorn d’aprenentatge, que cal detectar i tractar.
3. Els trastorns d’aprenentatge més habituals són la dislèxia (dificultat de lectura i escriptura), el TDAH (dèficit d’atenció i concentració) i la discalcúlia (dificultat en el càlcul).
4. El TDAH es detecta, sobretot, per un excessiu moviment motriu i per la poca capacitat de concentració. Quan l’infant no pot controlar aquest problema, hi ha un trastorn.
5. El trastorns d’aprenentatge no es diagnostiquen fins als 6 o 7 anys. Els pares, però, hem d’observar els nostres fills de ben petits i detectar possibles problemes.
6. Cal fixar-se, sobretot, si el nostre fill té comportament allunyats dels habituals per la seva edat; és a dir, si el problema intervé greument en la seva vida diària.
7. Malgrat sempre tindrà dificultats superiors, un jove amb un trastorn d’aprenentatge ben tractat pot fer estudis universitaris si ho desitja.
8. Els nens amb trastorn d’aprenentatge són, sovint, emocionalment vulnerables. Poden patir una baixa autoestima.
9. És fonamental, per detectar i tractar un trastorn d’aprenentatge, el treball en equip entre família, professorat i professionals especialitzats.
10. Quan està indicat, el tractament farmacològic pot ser adient i molt útil.
Retroenllaç: Família, escola i relació amb els nostres fills. | Blog Academia Guiu