Arxiu d'etiquetes: trastorns alimentaris

1. Avui dia, els trastorns alimentaris afecten un 6% de les noies adolescents, i un 11% està en situació de risc. Estiguem atents als nostres fills i filles.

2. L’edat de major risc està entre els 12 i 24 anys, però hi ha casos de noies de 8 i 9 anys.

3. És molt important prevenir-los, aquests trastorns. Fan patir molt a nivell psicològic.

4. La millor manera de prevenir-los és tenint cura de l’autoestima dels nostres fills. Ajudem-los a tenir una bona opinió de sí mateixos, en tots els sentits.

5. Ajudem-los també a posar-se fites personals raonables i possibles d’aconseguir. No els demanem ser massa perfectes.

6. Rebutgem les dietes auto imposades. Totes les dietes especials s’han de fer sota control mèdic.

7. I pensem sempre en quin model els donem nosaltres, el pare i la mare. Sovint, els nostres fills ens imiten.

8. Estiguem alerta d’alguns símptomes de la malaltia: pèrdua de pes no justificada, comentaris negatius freqüents sobre el propi físic o les excuses per no menjar.

9. És molt recomanable que la família faci junta un àpat diari. Si pot ser, tothom menjant el mateix.

10. Vigilem també les webs i xarxes socials on es fa apologia de l’anorèxia i la bulímia, i denunciem-les, si les trobem.

11. Tinguem un cert control sobre l’ús que el nostre fill o filla fa de l’ordinador i, sobretot, expliquem-li molt bé els riscos d’aquestes malalties.

12. Avui dia, el 70% dels casos es poden curar. Posem-nos en mans d’especialistes tant bon punt detectem el problema.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

[Pròxim programa] “De veritat cal cuidar tant la línia?”

Comentaris tancats a [Pròxim programa] “De veritat cal cuidar tant la línia?”

De veritat cal cuidar tant la línia? De veritat és tant important estar tan prims? És veritat que del nostre físic perfecte depèn que els altres ens acceptin i, per tant, que tinguem relacions socials satisfactòries i èxit en la vida? Nosaltres ja sabem que no, que tot això són bajanades, però la desgràcia és que hi ha molts i molts joves (noies, sobretot) que no són capaços de respondre amb un NO rotund aquestes preguntes que acabo de fer. I per això pateixen trastorns alimentaris. Anorèxia i bulímia, sobretot.

Avui, pares i mares, parlem d’un tema sobre el qual no podem fer-hi broma. Gens de broma. L’anorèxia i la bulímia són trastorns molt seriosos, que porten de cap molts joves i les seves famílies. No explicarem, avui, l’origen d’aquests problemes ni la culpa que els uns i els altres tenen en generar-los. Provarem de fer quelcom més pràctic: donar eines als pares per prevenir-los i, si ja no hi són a temps, detectar-los i tractar-los. L’esforç valdrà la pena.

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,