Arxiu d'etiquetes: educació

Mira’ns:

Escolta’ns:

 

1. “A pares nerviosos, fills nerviosos; a pares tranquils, fills tranquils… normalment “.
2. “Els fills ens imiten. Per tant, regulem les emocions i provem de ser coherents entre el que diem i el que fem”.
3. “No podrem evitar situacions d’estrès. Però sí podem aconseguir que no m’afectin massa en la tasca de pare/mare”.
4. “Les nostres vides han de tenir pauses i hem de saber què sentim en cada moment”.
5. “Diguem als fills que estem enfadats, però fem-ho sense agressivitat. I disculpem-nos, si ens hem equivocat “.
6. “Recordem sempre que pare i mare necessitem els nostres temps. Provem de tenir-los, de tant en tant”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , ,

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Discutir amb la parella davant dels fills no té perquè ser dolent si ho fem amb profund respecte per l’altre”.

2. “Ensenyar al fill a resoldre conflictes de manera constructiva i respectuosa pot ser molt educatiu”.

3. “Les discrepàncies que tinguem amb la parella podem explicar-les als fills de manera natural, com quelcom fins i tot bo”.

4. “Evitem, això sí, contradir i restar valor a l’opinió de la parella. Provem sempre de fer equip”.

5. “Si els hem de comunicar que ens separem de la parella, fem-ho serenament i deixant-los clars que no en són culpables”.

6. “Expliquem-los com serà la vida a partir d’aquell moment i respectem sempre el seu període dol”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

Com afecten les discrepàncies de la parella en l’educació dels fills? Aquesta serà la pregunta principal que volem respondre en el capítol d’avui.

Ho enfocarem des de dos punts de vista.

En primer lloc, recordem una frase coneguda: “Els infants fan allò que veuen”. Si és veritat, haurem d’anar alerta a l’hora de massa evidents les discussions de la parella. I haurem de ser molt curosos en la manera com resolem els nostres conflictes i els nostres desacords: segurament, els nostres fills aprendran a fer-ho de la manera que ho fem nosaltres. Com viuen els fills els problemes dels pares? Quines conductes hem d’intentar evitar i quines eines tenim per no afectar negativament la seva educació?

Segurament, si parlem de discrepàncies de parella i com afecten els fills… haurem d’acabar parlant del tema de la separació dels pares. Si decidim separar-nos, com ho expliquem, com ho plantegem als fills?

En segon lloc, preguntem-nos com afrontem les diferències d’opinió respecte l’educació dels fills. Segur que, en la parella, n’hi ha, de diferències. Com aconseguim que no arribin als fills? O és millor ser transparents amb ells i dir-los que el pare i la mare veuen de vegades les coses diferents?

Podem tenir discrepàncies importants i, a alhora, conservar el clima i l’estabilitat familiar?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “No passa res que els fills juguin amb les pantalles, sempre i quan també juguin a d’altres coses”.

2. “Ensenyar a regular l’ús de les pantalles és la nostra responsabilitat. Posem horaris i demanem que es compleixin”.

3. “Estiguem presents, sempre que puguem, quan el nostre fill juga. I, si fa falta, posem filtres de control parental”.

4. “És molt aconsellable no introduir les pantalles abans del 2 anys i, en tot cas, que no substitueixin mai el joc tradicional”.

5. “Alerta quan arriba l’adolescència: el problema pot fer-se més gran. No patim, però estiguem-hi al damunt”.

6. “I, sobretot, que les pantalles no provoquin inhibició de la vida diària ni pèrdua d’hores de descans del fill”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , , , ,

Indica l’Associació Catalana de Dislèxia que “la dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat”.

I afegeix que “exigir, doncs, a una persona que pateix dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge”.

Sens dubte, cal parlar-ne, d’aquesta dificultat. Per ajudar els pares i mares a detectar-la, per saber quins entrebancs suposa pels seus fills i per orientar-los de manera pràctica. Avui dia, sabem que molts dels mals resultats acadèmics tenen la seva causa en trastorns d’aprenentatge, i que la dislèxia n’és un de freqüent.

Com podem saber si el nostre fill en té? Com podem ajudar-lo, si en té? Quines conductes hem d’evitar i quines hem de fomentar? Quin ha de ser el nostre treball en equip amb l’escola?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Els límits serveixen com a guia i són del tot necessaris. Ajuden a tolerar la frustració de no satisfer un desig”.

2. “Posar límits no vol dir només prohibir i renyar. Expliquem el perquè de cada límit i ens anirà molt millor”.

3. “Als fills els costarà entendre els límits. Que protestin és quelcom normal. Estiguem tranquils”.

4. “Transmetrem límits amb tendresa, un punt d’humor i molta, molta estimació.”.

5. “L’objectiu dels límits no és aconseguir obediència, sinó donar eines perquè el fill s’autoreguli”.

6. “Quan el fill no compleix un límit, el millor, més que castigar, és explicar-li la conseqüència que això tindrà”.

7. “Intentem entendre els sentiments del fill quan no compleix un límit, i posem paraules a aquest sentiment. L’ajudarem molt”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

Tots hem vist, alguna vegada, pares i mares que confonen estimar amb deixar fer de tot. No han entès que, quan posem límits als fills, quan els ensenyem allò que poden i no poder fer, és quan els demostrem més estimació.

Posar límits és un dels reptes més importants quan els fills són petits. I no és res incompatible amb donar-los, progressivament, més autonomia i llibertat. Una cosa i l’altra són del tot complementàries.

Altres famílies potser no saben posar-los, els límits. No és senzill fer-ho: sovint, vol dir no deixar fer coses que els nostres fills volen fer i, sovint, la prohibició provoca problemes que volem estalviar-nos.

Com els posem, els límits? Hi ha alguna manera de fer-ho que ens garanteixi l’eficàcia i, de passada, ens estalviï males relacions amb els fills? Com podem fer-ho per transmetre’ls la importància de fer-nos cas quan els prohibim alguna cosa? Perquè… posar límits vol dir sempre prohibir? I vol dir castigar, si no es compleixen?

Les famílies necessiten eines concretes per aprendre a fer això tan difícil. Si els límits donen seguretat als fills i els fan madurar, cal saber com posar-los.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a ,

A casa m’estimen…

El títol del programa és prou significatiu. Fins a quin punt és important l’afecte en la tasca educativa dels pares? Fins a quin punt dir “t’estimo” als fills és clau a l’hora d’aconseguir el seu benestar emocional? I abraçar-lo sovint? És important també?

Hi ha qui diu que educar és, sobretot, estimar. Potser sigui veritat o, si més no, és una preciosa manera de definir la importància de l’afecte quan eduquem.

Podem plantejar-nos preguntes interessants: hem de posar un límit, en les expressions d’estimació perquè, potser, si en fem massa, perdin força? És important expressar afecte sobretot en edats primerenques, però no tan quan els fills es fan grans? I una pregunta encara més difícil: com ho fem per dir “t’estimo” quan estem enfadats amb els fills?

De fet, aquesta darrera pregunta amaga una qüestió essencial: com ho fem per dir als nostres fills que una cosa és estar enfadats un dia i una altre, de ben diferent, és estimar-los incondicionalment?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5
Etiquetat com a

1. “És molt important educar els nostres fills en la idea que ells mateixos poden resoldre la major part dels seus problemes. Això els ajudarà a ser optimistes i, probablement, a tenir esperit emprenedor”.

2. “Educar en l’optimisme vol dir donar sempre, als nostres fills, el missatge que poden fer les coses bé, que sempre hi ha possibilitats d’anar endavant”

3. “Per fer-ho, és important fer servir el llenguatge correctament: no etiquetem els nostres fills amb adjectius negatius; diguem-los quins aspectes concrets poden millorar.

4. “Una altra cosa important que podem fer és explicar als fills que equivocar-se no és res dolent, sinó una manera d’aprendre. Ajudem-los a acceptar l’error com a part del creixement i l’aprenentatge”.

5. Poder parlar dels nostres, obertament i tranquil·lament, dels seus reptes, il·lusions i petits fracassos, és molt important per ajudar-los a ser optimistes.

6. “Educar l’esperit emprenedor, a més, vol dir ensenyar a superar dificultats. Per fer-ho, no traiem totes les pedres del camí dels nostres fills. Ensenyem-los a entrebancar-se i a aixecar-se”

7. “La curiositat és una altra actitud, lligada a l’esperit emprenedor, que cal educar. Per fer-ho, escoltem molt els nostres fills i interessem-nos per les coses que ens proposen i les idees que tenen”

8. “Fem-los, també, plantejar-se coses diferents de les que habitualment pensen i anar a llocs diferents dels que habitualment van”

9. “Quan els fills es fan grans i entren en l’adolescència, sovint els costa més comunicar i, per tant, tot això serà més difícil. No deixem d’intentar-ho, però; val la pena si volem educar el seu esperit optimista i emprenedor”.

10. “La paciència, la insistència i una bona definició de límits ens ajudaran a educar aquestes actituds quan tinguem fill que, d’entrada, s’hi mostren poc receptius”.

11. “Recordem-ho: l’optimisme s’encomana. Si oferim un model optimista, els nostres fills el faran seu”

12. “L’esperit emprenedor demana saber començar (creativitat) i saber continuar (perseverança). Eduquem-ho!”

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , ,

1. “A l’escola ensenyen a llegir els nostres fills, però la responsabilitat de motivar-los i engrescar-los per al lectura és també de la família”.

2. “Cal aconseguir que els nostres fills siguin bons lectors; si no, tindran problemes per ser persones informades i adaptades al seu entorn.”

3. “De petits, intentem que la lectura sigui una experiència emocionant per als nostres fills: que gaudeixin llegint al costat dels seus pares”.

4. “De més grans, és molt aconsellable que els joves tinguin grups d’amics lectors; això es animarà a llegir a elles també”.

5. “No cal programa una estona de lectura diària: cal trobar moments per gaudir de la lectura, oblidant tota la resta de coses”.

6. “Aprendre a llegir suposa un esforç, però recordem que als nostres fills que a major esforç, major plaer”.

7. “A casa, la lectura ha de ser quelcom lúdic: podem, per exemple, aprofitar un llibre per acompanyar-lo d’una representació o bé d’una excursió que hi estigui relacionada”.

8. “No cal que només llegim llibres. Podem llegir revistes, textos a internet… la lectura és diversa i apassionant”.

9. “La motivació per la lectura va estretament unida al rendiment escolar. Ja tenim un altre bon motiu per engrescar els nostres fills a llegir”.

10. “Quan els nostres fills són adolescents, deixem-los que tinguin un marge de llibertat en l’elecció d’allò que llegeixen”.

11. “Els nens copien els seus pares: cal que els nens ens vegin llegir amb regularitat i passió”.

12. “Si veiem el nostre fill sol, immers en la lectura, deixem-lo que gaudeixi del moment; no l’interrompem i aprendrà a fer de la lectura una experiència”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , , ,