Arribem al darrer capítol d’aquesta temporada. I ho fem aprofundint en una tema que ja vam introduir en una temporada anterior: la coeducació.
Pel fet de ser noi, s’esperen de mi determinades coses. Oi que sí? Per exemple, quan sóc petit, que no plori i em mostri fort davant les dificultats. O que provi de sortir-me’n sol dels problemes i no demani ajuda. O que tingui una certa actitud dominant. I quan sigui més gran, que treballi molt, tant com sigui possible. Si sóc noia, en canvi, s’esperarà sobretot, que em preocupi del meu aspecte físic i, a més, no estarà tant mal vist que em mostri dèbil.
Què és això de la coeducació? Hi ha qui diria que és tractar igual els noies i les noies. És això, veritablement? O potser és precisament el contrari? Tractar-los de manera diferent, intentant que tant nois com noies superin els prejudicis socials que estan lligats al gènere?
Quin paper hi juguem, les famílies?