Arxiu de la categoria: Programes i conclusions

03 [Programa i conclusions] «El pare i la mare m’ajuden»

2
1oct.13

Conclusions:

1. Intentem construir una bona relació amb els fills, estimem-los, busquem una relació equilibrada amb ells… i els estarem ajudant en els estudis.
2. Si demana ajuda, donem-li i si fa preguntes, responem-les; però el més important és que, en l’estudi (com en tot) aprengui a ser autònom i responsable.
3. El més important de tot és transmetre el valor de l’esforç i la feina ben feta.
4. Estiguem alerta de la dependència que té el nostre fill del mòbil. Entre altres problemes, pot generar una reducció de la capacitat de deducció i de reflexió.
5. Intentem no motivar els nostres fills mitjançant premis materials. Millor si els transmetem un sentit de la responsabilitat.
6. Donem a les notes la importància que tenen, però no més. És important que els nostres fills aprenguin i obtinguin bones notes, però no és el més important de tot.
7. Fem veure als nostres fills que, de vegades, cal fer coses que no ens agraden. Estudiar algunes coses en pot ser una, però si les fem amb bona cara, potser acabaran agradant-nos.
8. Valorem la tasca que fan els nostres fills a l’escola. Preguntem-los sobre això i escoltem-los quan ens expliquen.
9. Ajudem-los a planificar l’estudi. Millor una cada dia que no pas molt un sol dia.
Text: Planificació de l’estudi .

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

02 [Programa i conclusions] ‘A casa sempre estem tranquils’

3
23set.13

  1. Plantegem-nos com a repte educar amb tranquil·litat, sense visceralitat. Educant sense angoixes educarem molt millor.
  2. De vegades, les angoixes ens vénen perquè volem educar com si fóssim perfectes i, com a pares, ho haguéssim de fer tot bé. No cal exigir-se tant!
  3. Si no podem estar moltes estones amb els nostres fills, siguem imaginatius i donem qualitat a aquelles estones que podem ser-hi.
  4. Tinguem-ho clar: per educar correctament els nostres fills, nosaltres hem d’estar bé. Si no ho estem, siguem-ne conscients i provem de resoldre els problemes i les angoixes.
  5. Una molt bona manera de fer-ho és dedicar-nos un temps a nosaltres. A la parella, a les nostres aficions… els nostres fill ho viuran positivament.
  6. Expliquem als nostres fills, amb naturalitat, que de vegades estem nerviosos i que de vegades ens equivoquem. I demanem disculpes, si fa falta.
  7. Amb l’objectiu de buscar una atmosfera tranquil·la a casa, de vegades els pares sobre protegim els fills. Evitem-ho: educar vol dir fer apte per la vida i això demana superar dificultats.
  8. Parlar amb altres parelles sobre la seva manera d’organitzar-se és enriquidor. No per copiar ningú, sinó per aprendre altres maneres d’enfocar els problemes.
  9. Si estem nerviosos i creiem que podem actuar malament, adonem-nos-en i fem una pausa. No hi ha cap problema en explicar als fills que marxem una estona per tornar més tranquils.
  10. Expliquem i demostrem als nostres fills que encara que no de vegades no hi som físicament, hi som per tot allò que ens necessitin.
Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

01 [Programa i conclusions] ‘El meu futur’

0
16set.13


1. Els nostres fill necessiten orientació quan han de triar el seu futur. Les famílies podem ajudar-los, acompanyar-los en aquest procés.

2. Podem observar, per exemple, aquelles coses que el nostre fill fa bé i li agraden.

3. És important que no triem en nom seu. Acompanyar-los no vol dir imposar-los un futur, sinó ensenyar-los a decidir.

4. Posem l’accent en allò que els agrada als nostres fills, més que no pas en allò que té més sortida laboral; el mercat de treball canvia molt de pressa.

5. Expliquem-los que formar-se, aprendre durant tota la vida, és del tot important per trobar feina i per mantenir-la.

6. Una bona manera per orientar els fills és fer-los “explorar el món”. Que tinguin experiències de tot tipus, que coneguin professionals de sectors diferents.

7. Intentem evitar que els prenguin decisions arrossegats per un amic o enamorats de la feina dels pares.

8. Recordem que els itineraris formatius són diversos i es pot passar d’uns estudis a uns altres amb certa facilitat.

9. Anar alineats amb l’escola és molt important. Parlem amb el tutor i provem d’orientar els nostres fills amb coherència.

10. No demanem al nostre fill que triï una professió als 15-16 anys. Ajudem-lo a que s’enfoqui, poc a poc, cap a un sector professional.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

13 [Programa i conclusions] ‘Me l’estimo tal com és’

4
27des.12

1. “No exagerem dipositant somnis en els nostres fills. Sobretot, si després caiem en l’error de convertir aquests somnis en exigències”.

2. “Transmetem-los aquelles coses que van bé per la vida, però deixem-los ser, també, lliures i singulars”

3. “Davant les coses dels nostres fills que no ens agraden, pensem sobre la importància que tenen i, si podem, raonem i negociem amb ells”.

4. “Estimar els nostres fills no vol dir exigir-los ser els millors, sinó procurar que estiguin bé amb si mateixos i amb el seu entorn”

5. “Donem als nostres fills una base sòlida, sobre la qual ells puguin edificar la seva vida”

6. “No imposem als fills les coses que ens agraden a nosaltres: transmetem-los-les de manera flexible i amable”

7. “El més important és respectar la manera de ser i fer de cada fill, allò que el fa ser diferent i únic”

8. “Allò que ha de ser bo pel nostre fill no és necessàriament el que teníem pensat per a ell. Influïm en les seves decisions, però deixem llibertat”

9. “Naturalment, aquest respecte per la individualitat dels fills no està renyida amb posar límits, que sempre hi han de ser”

10. “És comprensible que esperem coses diferents dels nens que de les nenes, però no cometem l’error d’arribar a l’estereotip ni de ser injustos en això”

11. “Haver respectat la individualitat dels fills i haver-los posat límits correctament serà sempre valorat per ells quan siguin grans”

12. “No busquem que els nostres fills siguin d’una manera determinada. Busquem que se sentin bé amb si mateixos i que facin sentir-se bé als altres”

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 4

13 [Programa i conclusions] “Jo sóc noi i ella és noia. I què?»

0
25jul.11

1. Coeducació NO és tractar noi i noies iguals. Al contrari, cal tractar nois i noies de forma diferent CONSCIENTMENT, per tal d’equilibrar les
pressions socials que reben.
2. Per tant, del que es tracta es que, a partir de les diferències naturals entre sexes, procurem aconseguir la igualtat.
3. Els pares actuem, sovint, de manera inconscient, assignant rols als nostres fills segons el seu sexe. És important que hi pensem i ho fem
conscient, per tal d’evitar-ho.
4. Coeducació i educació emocional estan estretament unides: ajudem els nostres fills i filles a expressar els seus sentiments i donem-los eines
perquè actuïn amb més llibertat.
5. Ajudem els nostres fills i filles a ser crítics amb els rols socials associats a cada gènere. Ajudem-los a no sentir-s’hi lligats.
6. Atès que no controlem la televisió ni altres estímuls que reben, intentem que, a casa, els nostres fills tinguin bons models. Mostrem-los, per
exemple, que les tasques de la llar són compartides entre pare i mare.
7. Les joguines ens ofereixen, també, una bona possibilitat per coeducar. Si els nostres fills ens demanen nines i les nostres filles pilotes… per
què no comprar-les-hi?
8. Estiguem atents als rols que assumeixen fills i filles al joc. Corregim postures massa dominants dels nois i massa obedients de les noies.
9. De manera natural, les noies senten interès per la tecnologia. No avortem aquest interès, pensant que la tecnologia és cosa només de nois.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

12 [Programa i conclusions] «No em deixen comprar de tot»

0
18jul.11

1. Educar als fills per a consum responsable vol dir, sobretot, explicar-los los l’estil de vida que tenim a casa i perquè no es pot comprar de tot.

2. El més important és que entenguin que no hi ha cap obligació de comprar coses constantment. Si tenen aquest concepte clar, tot serà més senzill.

3. El consum està lligat a l’emoció i a la immediatesa. Ensenyem els nostres fills a incloure la raó a l’hora de consumir, fem-los ser crítics.

4. Aprofitem el dia a dia, les coses quotidianes, per fer-ho. Podem aprofitar l’organització familiar de les vacances o un anunci de la TV.

5. És convenient que, de ben petits, els fem veure el valor que tenen els diners. Així, de més grans ho entendran millor.

6. Dialoguem amb els fills, raonem-los les decisions que prenem sobre comprar o no comprar i siguem flexibles.

7. En això del consum, la pressió del grup és important. Sobretot si els nostres fills ja són pre-adolescents, estaran molt influïts per allò que tenen els seus amics. Tinguem-ho en compte.

8. No és necessari dir sempre “no”, davant la petició dels nostres fills. De vegades, negar una compra suposa per a ells una dificultat de relació amb els seus amics i amigues. Valorem en cada situació què és millor.

9. És convenient que pare i mare tinguem criteris comuns davant dels fills, fins on sigui possible.

10. Un altre factor potent que convida a consumir és la publicitat. Ensenyem els nostres fills a ser-ne crítics.

11. Vigilem el nostre propi estil de consum. No podem demanar als nostres fills el que no fem nosaltres.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

11 [Programa i conclusions] A casa sempre hi ha bon rotllo

1
11jul.11

1. Generar un bon clima familiar és quelcom fonamental per educar bé i no està en absolut renyit amb posar límits als nostres fills. Podem posar límits amb un to positiu i suau.

2. Cal aprendre a gestionar bé les situacions tenses que inevitablement hi ha en tota família. Mantinguem la tranquil·litat i podrem generar una altra vegada un bon ambient.

3. La millor manera d’aconseguir una bona atmosfera a casa és escoltar molt i dialogar constantment amb els fills. Això ens permetrà tenir confiança mútua, element bàsic per a una bona convivència.

4. Sovint és el nostre estat d’ànim i el nostre cansament el que ens porta a generar mal ambient. Siguem-ne conscients i provem d’evitar-ho tant com puguem.

5. Abandonem les presses tant com puguem i promovem la calma i les relacions positives.

6. Respectem les equivocacions dels nostres fills i acceptem que cada infant i jove té el seu ritme d’aprenentatge. Ens ajudarà a ser més comprensius.

7. Invertir temps amb els fills és una magnífica idea. Juguem i compartim estones amb ells. La complicitat ajuda a generar climes positius.

8. El sentit de l’humor també és una eina clau. Fem-lo servir sovint i podrem gestionar millor les tensions familiars.

9. Felicitem els nostres fills per les coses ben fetes. La felicitació millora la seva autoestima, la relació amb els pares i, en general, el clima familiar.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

9 [Programa i conclusions] Quan anem a casa els avis?

0
27juny11

1. Avis, pares i néts formen un triangles ple de relacions. El pes, però, del triangle, l’han de portar els pares, que són els màxims responsables d’educar els seus fills.
2. És normal que hi hagi petites friccions entre les decisions educatives dels pares i dels avis. Per això és important consensuar-les tan com sigui possible.
3. També és habitual que les normes i els límits, a casa els avis es relaxin una mica. Ja està bé que sigui així. Cal entendre que els avis tinguin el seu espai de llibertat educadora.
4. La condició d’avi o àvia permet fer algunes excepcions. És una situació positiva, sempre que l’infant no se n’aprofiti excessivament.
5. No tenir la responsabilitat educadora permet una actitud d’acostament i complicitats no possible en el rol parental. Aprofitem-ho.
6. A les criatures els va molt bé tenir avis que no facin de pares. Els aporten, entre d’altres coses, la memòria de la família i la serenitat dels temps viscuts.
7. Tot això no exclou que els infants hagin de fer cas als avis. Els pares els ho hem de deixar ben clar i recolzar els avis en tota la seva tasca educadora.
8. Davant la tasca que fan els avis, tinguem un mínim d’exigències i un màxim de col·laboració.
9. En cas que els avis comprin coses no acceptades pels pares, és bo que aquests regals i només es facin servir a casa els avis. D’aquesta manera, ni pares ni avis perdran força educadora davant dels infants.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

8 [Programa i Conclusions] “De veritat cal cuidar tant la línia?”

2
20juny11

1. Avui dia, els trastorns alimentaris afecten un 6% de les noies adolescents, i un 11% està en situació de risc. Estiguem atents als nostres fills i filles.

2. L’edat de major risc està entre els 12 i 24 anys, però hi ha casos de noies de 8 i 9 anys.

3. És molt important prevenir-los, aquests trastorns. Fan patir molt a nivell psicològic.

4. La millor manera de prevenir-los és tenint cura de l’autoestima dels nostres fills. Ajudem-los a tenir una bona opinió de sí mateixos, en tots els sentits.

5. Ajudem-los també a posar-se fites personals raonables i possibles d’aconseguir. No els demanem ser massa perfectes.

6. Rebutgem les dietes auto imposades. Totes les dietes especials s’han de fer sota control mèdic.

7. I pensem sempre en quin model els donem nosaltres, el pare i la mare. Sovint, els nostres fills ens imiten.

8. Estiguem alerta d’alguns símptomes de la malaltia: pèrdua de pes no justificada, comentaris negatius freqüents sobre el propi físic o les excuses per no menjar.

9. És molt recomanable que la família faci junta un àpat diari. Si pot ser, tothom menjant el mateix.

10. Vigilem també les webs i xarxes socials on es fa apologia de l’anorèxia i la bulímia, i denunciem-les, si les trobem.

11. Tinguem un cert control sobre l’ús que el nostre fill o filla fa de l’ordinador i, sobretot, expliquem-li molt bé els riscos d’aquestes malalties.

12. Avui dia, el 70% dels casos es poden curar. Posem-nos en mans d’especialistes tant bon punt detectem el problema.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,

6 [Programa i Conclusions] “Vull aprendre, vull saber coses, vull viure”

4
6juny11

1. Desenvolupar la curiositat i les ganes d’aprendre dels nostres fills és molt important pel seu futur. I els pares som els primers responsables de fer-ho.
2. Avui dia, cal treballar perquè infants i joves tinguin interessos més enllà dels estrictament tecnològics.
3. Una bona manera de fer-ho és donant exemple. Mostrem-los la curiositat que sentim nosaltres per les coses i ensenyem-los a fer-se preguntes constantment.
4. Posem-li emoció a les coses. Generem misteri i ganes de conèixer-les. L’emoció fa més sòlids els aprenentatges i motiva per buscar-ne de nous.
5. Esforcem-nos per mantenir vius els interessos naturals que els nostres fills tenen de petits i, poc a poc, obrim-ne més el ventall. No imposem als nostres fills els nostres interessos. Respectem-los els seus.
6. Si no considerem acceptables els interessos dels nostres fills, fem servir el “no” però sempre de la manera més raonada possible.
7. A mesura que el nostre fill es fa gran, ensenyem-lo a triar els seus interessos, fent-se responsable de les seves decisions.
8. Per a desenvolupar-li l’interès per la lectura, podem oferir el nostre exemple de lectors, presentar la lectura com quelcom emocionant i, a més, conrear molt l’expressió oral.
9. Alerta: de vegades, la manca d’interès per una cosa amaga dificultats per fer-la bé. Intentem detectar-ho.
10. L’escola també juga un paper fonamental en el foment de la curiositat d’infants i joves. Parlem-ne amb el tutor i mestres.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , ,