Arxiu de la categoria: Programes i conclusions

4 [Programa i Conclusions] El meu germà, la meva germana i jo

2
23maig11

1. Una de les coses més importants que hem de fer els pares és ensenyar els fills a estar junts, a compartir espais i jocs.
2. De vegades, els germans fan servir els seus conflictes per trobar equilibris en les seves relacions i créixer. Intentem que els germans arribin a acords entre sí. No intervinguem sempre en els seves baralles.
3. Si, malgrat tot, hem d’intervenir en la baralla, fem-ho amb un to tranquil. Intentem no perdre els papers i, si podem, no fem servir el crit.
4. Acceptem que cada fill és diferent, i que el pare i la mare també ho som entre sí. És normal que tinguem respostes diferents i actuem de maneres diferents.
5. Organitzar activitats conjuntes amb tots els fills és positiu. També ho és, però, que els pares trobem estones per estar amb cada fill per separat.
6. Les estones passades amb cada fill individualment l’ajuden a entendre que se l’estima de manera singular. Aquesta pot ser una bona manera, per exemple, de tractar la gelosia.
7. Quan és moderada i no provoca un patiment excessiu, la gelosia és natural i font de creixement.
8. Una altra bona manera de superar la gelosia és ajudar el fill a pensar en sí mateix i raonar les seves emocions.
9. No etiquetem els fills ni els comparem excessivament entre sí. Ni una cosa ni l’altra no els ajudarà a créixer segurs.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

3 [Programa i Conclusions] Educació ambiental

2
16maig11

  1. L’educació ambiental ha d’incloure, necessàriament, una bona informació. Expliquem bé als nostres fills la importància de conservar el medi ambient.

  2. Podem començar a educar en el respecte i l’estima per la natura des de ben petits. Deixem que els nostres fills visquin la natura, incloent els petits riscos que això comporta.

  3. Encara que sigui ben petit, l’infant pot captar perfectament la bellesa d’una paratge natural.

  4. Comencem ensenyant-los a respectar el seu entorn natural més immediat. Si aprenen a fe això, després respectaran el conjunt de la natura.

  5. Està prou demostrat que la sensibilitat ambiental està unida a la sensibilitat social. Cal que tinguem infants i joves que entenguin i respectin el medi en el seu sentit més ampli.

  6. L’educació ambiental és part d’una completa educació en valors. Avui dia, transmetre valors als joves és més important que mai, tenint en compte les influències mediàtiques que reben.

  7. Una de les coses més importants que podem fer és treballar la idea d’un bon reciclatge. Ensenyem-los a reciclar les coses i expliquem-los la importància que té.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3

2 [Programa i conclusions] Em connecto, m’ho passo bé i evito riscos

9
9maig11

Les conclusions a les quals hem arribat aquesta setmana són:

1. Internet no és quelcom que ens hagi de fer patir, però sí val la pena que estiguem atents als seus riscos i a l’ús que en faci el nostre fill o filla.
2. Internet és un molt bona eina si és fa servir correctament. Però té riscos, que els pares hem de conèixer i saber detectar.
3. Una bona manera de reduir aquests riscos és incorporant filtres i programes de control parental.
4. A banda d’aquests controls, però, és del tot important educar bé els nostres fills en l’ús de la xarxa. Dediquem-hi temps i esforços, perquè la faran servir molt durant la seva vida.
5. Una de les coses que hem de decidir és el moment a partir del qual els nostres fills poden consultar internet sols, sense la nostra presència. Valorem, en cada moment, el seu grau de maduresa per fer-ho.
6. Mentre no tingui aquesta maduresa, fem servir conjuntament la xarxa. Connectem-nos amb ells i fem-li saber quines coses li convenen i quines no.
7. Els pares sempre hem de mostrar molt d’interès en allò que fan els nostres fills. En allò que fan a internet, també. Si no hi mostrem interès, ells mateixos creen les seves pròpies normes d’ús.
8. Regulem el temps que estan connectats. Fem-los entendre que cada cosa té el seu temps, i que connectar-se a la xarxa no és l’única activitat possible en tornar de l’escola.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , , ,

1 [Programa] Em sento bé

9
2maig11

Una de les grans tasques que els pares i mares hem de fer envers els nostres fills és treballar la seva seguretat emocional. Un nen segur (una nena segura), estable, tranquil·la emocionalment, amb empenta per superar els entrebancs, sense altibaixos excessius, amb bona imatge de sí mateixa, amb ganes de viure… heus aquí un objectiu que els pares hem de plantejar-nos sempre. La seva felicitat dependrà, en bona part, més d’això que no pas de si guanya més o menys diners.

Com ho fem? Com aconseguim tenir fills amb bona autoestima i tranquil·litat emocional? Hi ha coses que haguem d’evitar, sí o sí? La nostra tranquil·litat influirà en la seva? Fins a quin punt? I encara més preguntes: pot tenir alguna influència en la seva estabilitat emocional el llenguatge que fem servir per parlar-los? I els càstigs que els apliquem? Busquem nens i nens que desenvolupin emocions positives i se sentin bé amb sí mateixos: com ens ho fem?.

L’experta d’aquesta setmana és Eva Bach (Pedagoga).

A continuació us detallem les conclusions d’aquest programa:

1. Una de les principals coses que podem fer els pares per treballar l’autoestima dels fills és tenir cura de les seves necessitats físiques (quan són molt petits) i emocionals (quan són més grans).
2. Proporcionem-li, a més, estímuls i possibilitats de creixement. Fem que tingui il·lusions i reptes.
3. I no ens oblidem de fer el més important de tot: aconseguir que se senti estimat, estimat incondicionalment.
4. Podem treballar la seguretat emocional des dels primers mesos de vida, donant resposta a les seves necessitats físiques bàsiques…
5. …i podem seguir-ho fent de manera continuada, demostrant-li que l’escoltem, que l’ajudem si ho necessita i, sobretot, que confiem en ell.
6. En l’adolescència, quan el jove construeix una nova definició de sí mateix, la seva autoestima és fonamental. Treballem-la bé.
7. Ajudem els nostres fills a fer-se preguntes i a trobar explicacions positives a les coses, sense amagar els problemes ni deformar la realitat.
8. Si hem de censurar una conducta, fem-ho sense denigrar mai el nostre fill. I intentem tant com sigui possible evitar el crit.
9. Siguem conscients dels dies que estem de mal humor. Aprenguem a demanar disculpes i a començar de nou.
10. I per damunt de tot, diguem al nostre fill que l’estimem. No donem per suposat que ja ho sap. Creem amb ell un corrent de comunicació i afecte positius.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 3
Etiquetat com a , , , ,

13 [Programa i Conclusions] Li costa aprendre. Per què?

7
28des.10

1. Els trastorns d’aprenentatge són molt més habituals que no ens pensem. Afecten, entre tots, entre un 12 i un 18% dels alumnes.

2. El fracàs escolar dels joves és, normalment, atribuït a la manca d’esforç. Sovint, però, darrera hi ha un trastorn d’aprenentatge, que cal detectar i tractar.

3. Els trastorns d’aprenentatge més habituals són la dislèxia (dificultat de lectura i escriptura), el TDAH (dèficit d’atenció i concentració) i la discalcúlia (dificultat en el càlcul).

4. El TDAH es detecta, sobretot, per un excessiu moviment motriu i per la poca capacitat de concentració. Quan l’infant no pot controlar aquest problema, hi ha un trastorn.

5. El trastorns d’aprenentatge no es diagnostiquen fins als 6 o 7 anys. Els pares, però, hem d’observar els nostres fills de ben petits i detectar possibles problemes.

6. Cal fixar-se, sobretot, si el nostre fill té comportament allunyats dels habituals per la seva edat; és a dir, si el problema intervé greument en la seva vida diària.

7. Malgrat sempre tindrà dificultats superiors, un jove amb un trastorn d’aprenentatge ben tractat pot fer estudis universitaris si ho desitja.

8. Els nens amb trastorn d’aprenentatge són, sovint, emocionalment vulnerables. Poden patir una baixa autoestima.

9. És fonamental, per detectar i tractar un trastorn d’aprenentatge, el treball en equip entre família, professorat i professionals especialitzats.

10. Quan està indicat, el tractament farmacològic pot ser adient i molt útil.

 

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

11 [Programa i Conclusions] Parlem?

7
14des.10

1. Sovint, els pares i mares tenim la sensació que els fills no ens escolten. Alerta, però: aquesta sensació poden tenir-la ells.
2. El diàleg amb els nostres fills no sempre ha de ser verbal. Sovint, un petó, una abraçada o un somriure són una molt bona manera de comunicar-nos amb ells.
3. El diàleg amb ells serà més fàcil si comencem escoltant-los.
4. Busquem una manera natural, relaxada, de comunicar-nos amb els fills. La vida de cada dia ens dóna desenes d’oportunitats.
5. Alguns pares tenim la sort de passar moltes estones amb ells fills; d’altres, no. Sempre, però, hem de procurar que siguin estones “de qualitat”.
6. Algunes preguntes dels fills no sabrem respondre-les. No passa res. Acceptar-ho davant d’ells no és un problema. Ens ho agrairan.
7. No visquem l’educació dels fills de manera excessivament estressant. Podem equivocar-nos i tantejar. L’educació és un camí ample per on podem caminar.
8. Raonar les coses és sempre positiu. Intentem fer-ho. Expliquem les coses als fills i orientem-los.
9. De vegades, però, davant una insistència excessiva, podem fer servir, sense por, el “perquè sí”.
10. No cal esperar que els fills preguntin per tal d’explicar-los coses. Fem-ho de manera natural, aprofitant les oportunitats quotidianes.
11. Quan els nostres fills són adolescents, prenen distància però segueixen volent que estiguem a prop d’ells, per quan ens necessitin. Sempre serem els seus referents.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

10 [Programa i Conclusions] L’escola, a prop nostre

5
30nov.10

1. A les famílies ens cal acceptar que l’escola és diferent de la família i té una altra manera de fer per educar Som diferents, però ,respectant-nos, hem de col·laborar.

2. Conèixer l’escola dels nostres fills vol dir conèixer les persones que la formen i la fan funcionar: el professorat.

3. Malgrat, de vegades, no és fàcil que famílies i escola ens comuniquem, és bo que ho intentem. Tots dos perseguim el mateix objectiu.

4. La confiança és fonamental. Escola i famílies n’hem de tenir l’un amb l’altre, perquè això afavoreix la tasca conjunta.

5. De vegades, els nostres fills ens explicaran coses de l’escola que no ens agradaran. Abans de donar-les per segures, parlem amb el professorat.

6. Quan les famílies ens impliquem de veritat amb l’escola, els fills ho capten, entenen que li donem importància i això afecta positivament el seu rendiment.

7. Pares i mares no hem d’anar a l’escola només a escoltar, sinó a fer-hi aportacions constructives. Podem fer-ho amb el professorat directament, mitjançant l’AMPA o en el Consell escolar.

8. Parlem bé dels professors als nostres fills, respectem l’escola, generem expectatives positives.

 

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

9 [Programa i Conclusions] Activitat física cada dia

6
30nov.10

1.En general, els infants i joves fan molta més activitat física que uns anys enrere, però és important seguir avançant en aquest terreny.
2.Les famílies hem de transmetre als fills la importància de l’activitat física: expliquem, donem exemple, creem l’hàbit.
3.Fora de l’escola, l’ambient és menys pautat i, per tant, més relaxat. Aprofitem aquest context lúdic per fomentar l’interès per l’esport.
4.L’activitat física ha de formar part, sens falta, del temps de lleure dels nostres fills.
5.Busquem situacions quotidianes per fomentar la cultura esportiva. Per què no pugem per les escales, en lloc d’agafar l’ascensor?
6.No obliguem el nostre fill a practicar esport. Fem-li descobrir l’interès per fer-ho i assegurem-nos que, quan practica esport, s’ho passa bé.
7.Poc a poc, els nostres fills aniran decidint per quins esports senten més interès. Ajudem-los a descobrir-ho, oferint-los diverses oportunitats.
8.Mitjançant l’esport podem educar actituds molt útils per la vida: esforç, disciplina, lluita, patiment, disciplina, col·laboració, respecte, tolerància, saber perdre, joc net…
9.Per això, els mals exemples que, de vegades, donen els professionals de l’esport, han de ser comentats amb els nostres fills, amb l’objectiu d’evitar-los.
10.L’actitud dels pares en les competicions esportives dels fills és, de vegades, negativa. Intentem evitar-ho.
11.Impliquem-nos, tant com puguem, amb el barri per tal que tinguem instal·lacions esportives adients.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

8 [Programa i conclusions] Què diem i com ho diem?

5
23nov.10

1.El més important, en la comunicació, és no trencar la relació d’estimació que ens uneix amb els fills. Podem fer servir un to imperatiu, però mai denigrant.
2.De vegades direm, sense voler-ho, paraules gruixudes. No passa res, si som capaços de conservar un bon clima familiar.
3.És important saber què els volem dir i amb quina intenció. Aleshores podrem dir-ho amb poques paraules i serem més eficaços.
4.Busquem l’equilibri entre amor i autoritat. Hem de comunicar normes, límits i prohibicions, si fa falta, però fem-ho demostrant estimació.
5.Davant dels problemes, parlem als nostres fills en positiu. Busquem solucions, en lloc de donar voltes al problema.
6.Diguem el que volem i el que desitgem enlloc d’incidir en el que no volem.
7.Parlem, sempre que puguem, de sentiments i fem-ho sempre, des dels sentiments.
8.Triem el moment per parlar amb ells i fer-los preguntes. Busquem el clima adient.
9.Nosaltres som els pares i mares i, per tant, malgrat hem de tenir actituds amigables amb els nostres fills no som els seus amics.
10.En cas de desacord, la darrera paraula ha de ser la nostra. Els nostres fills han de saber que, de vegades, direm que no.
11.Secundem les decisions de la nostra parella. Així evitarem que facin el joc de buscar el pare o la mare segons els seus interessos.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

7 [Programa i conclusions] Premis, càstigs o cap de les dues coses?

6
17nov.10

1. Cal que les famílies no deleguem la nostra responsabilitat a l’hora de decidir els càstigs i premis dels fills. Malgrat sigui difícil, assumim-la.
2. La millor manera d’evitar un excés de càstigs, és, ja de ben petits, ser a prop dels nostres fills, marcar-los límits, acompanyar-los i ser-ne un referent.
3. Alguns pares, com que tenim poc temps per estar amb els fills, volem passar-lo sense haver de castigar. Vigilem, perquè això és barrejar les coses.
4. Abans de castigar, provem d’explicar i raonar.
5. El càstig, utilitzat en excés, perd força i sentit a ulls del fill.
6. De vegades, premiem coses que, de fet, són responsabilitats que tenen els fills. Pensem bé quan val la pena un premi i quan no és necessari.
7. Un premi material pot ser bo de tant en tant. D’altres vegades, però, podem premiar amb el reconeixement o la gratitud.
8. Per a decidir premis i càstigs, la coherència i la complicitat entre pare i mare és essencial.
9. El càstig físic, el clatellot, crea inseguretat en el nen i provoca un distanciament respecte dels seus pares. No és aconsellable.
10. Davant d’una conducta no desitjada, demanem al nostre fill que pensi perquè l’ha fet i provem de parlar-ne. De vegades, això serà més útil que un càstig.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2