8 [Programa i conclusions] Què diem i com ho diem?

5

1.El més important, en la comunicació, és no trencar la relació d’estimació que ens uneix amb els fills. Podem fer servir un to imperatiu, però mai denigrant.
2.De vegades direm, sense voler-ho, paraules gruixudes. No passa res, si som capaços de conservar un bon clima familiar.
3.És important saber què els volem dir i amb quina intenció. Aleshores podrem dir-ho amb poques paraules i serem més eficaços.
4.Busquem l’equilibri entre amor i autoritat. Hem de comunicar normes, límits i prohibicions, si fa falta, però fem-ho demostrant estimació.
5.Davant dels problemes, parlem als nostres fills en positiu. Busquem solucions, en lloc de donar voltes al problema.
6.Diguem el que volem i el que desitgem enlloc d’incidir en el que no volem.
7.Parlem, sempre que puguem, de sentiments i fem-ho sempre, des dels sentiments.
8.Triem el moment per parlar amb ells i fer-los preguntes. Busquem el clima adient.
9.Nosaltres som els pares i mares i, per tant, malgrat hem de tenir actituds amigables amb els nostres fills no som els seus amics.
10.En cas de desacord, la darrera paraula ha de ser la nostra. Els nostres fills han de saber que, de vegades, direm que no.
11.Secundem les decisions de la nostra parella. Així evitarem que facin el joc de buscar el pare o la mare segons els seus interessos.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

5 comentaris a l'entrada: 8 [Programa i conclusions] Què diem i com ho diem?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.