7 [Programa i conclusions] Premis, càstigs o cap de les dues coses?

1. Cal que les famílies no deleguem la nostra responsabilitat a l’hora de decidir els càstigs i premis dels fills. Malgrat sigui difícil, assumim-la.
2. La millor manera d’evitar un excés de càstigs, és, ja de ben petits, ser a prop dels nostres fills, marcar-los límits, acompanyar-los i ser-ne un referent.
3. Alguns pares, com que tenim poc temps per estar amb els fills, volem passar-lo sense haver de castigar. Vigilem, perquè això és barrejar les coses.
4. Abans de castigar, provem d’explicar i raonar.
5. El càstig, utilitzat en excés, perd força i sentit a ulls del fill.
6. De vegades, premiem coses que, de fet, són responsabilitats que tenen els fills. Pensem bé quan val la pena un premi i quan no és necessari.
7. Un premi material pot ser bo de tant en tant. D’altres vegades, però, podem premiar amb el reconeixement o la gratitud.
8. Per a decidir premis i càstigs, la coherència i la complicitat entre pare i mare és essencial.
9. El càstig físic, el clatellot, crea inseguretat en el nen i provoca un distanciament respecte dels seus pares. No és aconsellable.
10. Davant d’una conducta no desitjada, demanem al nostre fill que pensi perquè l’ha fet i provem de parlar-ne. De vegades, això serà més útil que un càstig.