Arxiu de la categoria: Prèvies

[Pròxim programa] A casa sempre hi ha bon rotllo

0
8jul.11

Sabeu com es diu el capítol d’avui? “A casa sempre hi ha bon rollo”. I sabeu per què? Perquè parlarem de relacions, de clima familiar, de l’ambient que es respira en l’interior de les famílies i de les conseqüències que això té en l’educació dels fills. Això del “bon rollo permanent” segurament no existeix en cap família, oi que no? Sempre hi ha moments de tensió, de mal humor… de mal rollo, vaja. Però podem intentar reduir-lo al màxim, aquest mal rollo? I si apareix, com el gestionem?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3

[Pròxim programa] “Al pare i la mare els agrada l’escola”

0
30juny11

Potser el títol del capítol d’avui  us sorprendrà. De què va, això?, us preguntareu.

Doncs és ben senzill: està ben demostrat que hi ha una relació directa entre l’interès i les expectatives que tenim els pares per l’escola dels nostres fills, i el seu benestar i rendiment escolar. Diguem-ho de manera més senzilla: si confiem en l’escola, els nostres fills s’hi sentiran més a gust i l’aprofitaran millor.

És senzill d’entendre, però no tant de fer-ho. Per això hem volgut dedicar tot un capítol de “Famílies i escola” a parlar-ne. Com es fa això de confiar en l’escola? En què consisteix? Quines coses s’espera que faci, com a pare o mare? Que li expliqui al meu fill que a l’escola aprendrà moltes coses?

Podem aconseguir, veritablement, que el nostres fills tinguin ganes d’anar a l’escola? O això és només una utopia?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3
Etiquetat com a ,

[Pròxim programa] Quan anem a casa els avis?

0
24juny11

Hi ha qui sosté, amb fermesa, que després de la roda, la impremta i la penicil·lina, el millor
invent de la humanitat són… els avis.

I ja pot ser que, ben mirat, tinguin força raó. Els avis arriben on no arribem els pares, ens
permeten anar a treballar quan els petits estan malalts, es relacionen amb els nostres fills amb una tranquil·litat que, sovint, nosaltres no tenim, els ensenyen coses útils que a nosaltres no se’ns acudiria mai ensenyar-los i, a més, saben projectar en ells la mateixa estimació que senten per nosaltres.

Som molts els pares i mares que demanem ajuda als avis. L’estil de vida actual, ràpid,
estressant de vegades, ple d’obligacions, ens hi obliga. I gairebé sempre trobem en els avis una resposta positiva. Oi que sí?

D’altres vegades, però, no és per necessitat, que els demanem ajuda, sinó per comoditat. Així podem sopar a fora amb els amics els divendres al vespre… oi que això també és veritat?

Sigui com sigui, una bona part de les famílies hi confiem molt, en els avis. Bé, hi confiem molt sempre que els eduquin de la manera que volem nosaltres, naturalment. O potser no sempre és així? Hi ha pares que accepten que els avis posin límits, premiïn, castiguin i orientin de manera diferent a la seva?

Parlem una mica d’aquest gran invent de la humanitat que són els avis?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 3

[Pròxim programa] “De veritat cal cuidar tant la línia?”

Comentaris tancats a [Pròxim programa] “De veritat cal cuidar tant la línia?”
17juny11

De veritat cal cuidar tant la línia? De veritat és tant important estar tan prims? És veritat que del nostre físic perfecte depèn que els altres ens acceptin i, per tant, que tinguem relacions socials satisfactòries i èxit en la vida? Nosaltres ja sabem que no, que tot això són bajanades, però la desgràcia és que hi ha molts i molts joves (noies, sobretot) que no són capaços de respondre amb un NO rotund aquestes preguntes que acabo de fer. I per això pateixen trastorns alimentaris. Anorèxia i bulímia, sobretot.

Avui, pares i mares, parlem d’un tema sobre el qual no podem fer-hi broma. Gens de broma. L’anorèxia i la bulímia són trastorns molt seriosos, que porten de cap molts joves i les seves famílies. No explicarem, avui, l’origen d’aquests problemes ni la culpa que els uns i els altres tenen en generar-los. Provarem de fer quelcom més pràctic: donar eines als pares per prevenir-los i, si ja no hi són a temps, detectar-los i tractar-los. L’esforç valdrà la pena.

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,

[Pròxim programa] «No vull ser addicte a res!»

8
9juny11

Addiccions, en aquest programa parlem d’addiccions… Addicions a l’alcohol i a les drogues. No és un tema senzill, perquè massa sovint parlar d’addiccions a aquestes substàncies vol dir parlar de drames personals i familiars.

Per això, sobretot per això, hem decidit que val la pena dedicar un capítol de ‘Famílies i escola’ a parlar-ne, no pas per tornar a explicar el problema, que tots ja coneixem, sinó per donar-vos eines, pares i mares, a l’hora de prevenir-lo i, si ja és massa tard, detectar-lo i afrontar-lo.

“Ja és normal que els joves beguin quan surten de festa” “I fins i tot que fumin un “canuto” és part de la diversió”, diuen alguns. D’altres, en canvi, no ho veuen gens clar perquè ho entenen com el principi d’un problema important.

Hi ha una ratlla clara entre allò que és “normal” i allò que és malaltís? I enmig de tot això… quin paper hi juga, l’educació? Podem fer alguna cosa els pares per evitar aquests riscos? Quines? Parlar molt amb els nostres fills, potser? Alguna cosa més?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,

[Pròxim programa] “Vull aprendre, vull saber coses, vull viure»

1
3juny11

El títol d’aquest nou capítol és força il·lustratiu, no creieu? Busquem la manera de desenvolupar l’interès d’infants i joves per aprendre, una de les qualitats més importants per a qualsevol persona actualment.

Volem saber com ampliar el ventall d’interessos dels nostres fills. Com ens ho fem, perquè tingui il·lusions i reptes? Perquè els agradin i trobin plaers en coses diferents? Com aconseguim que tingui una actitud activa davant la vida?

No estem parlant de coses sense importància, sinó ben bé al contrari: interessar-se, il·lusionar-se per les coses, tenir ganes d’aprendre… tot això és ben sovint font de progrés personal i també de felicitat. Ajudar el nostre fill a ser feliç és, en bona mesura, ajudar-lo a interessar-se per les coses.

Despertar la curiositat i la il·lusió… què us sembla si busquem maneres d’aconseguir-ho?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,

[Pròxim programa] “M’entenc bé amb tothom”

Comentaris tancats a [Pròxim programa] “M’entenc bé amb tothom”
26maig11

Respectar, respectar profundament els altres. Sobretot aquells que pensen i actuen diferent de mi. Heus aquí la qüestió.

Quantes vegades hem dit i sentit allò de: “Si tots ens respectéssim més, no hi hauria tants problemes?” “Hem d‘aprendre a respectar-nos”, “Els joves d’avui ja no respecten tant”… Sens dubte, respectar és una actitud necessària per conviure. En això, tots hi estem d’acord, segurament; però després, en la pràctica, ens costa aplicar-ho.

Com a pares i mares, ens toca fer una cosa difícil: ensenyar els nostres fills a respectar. No és tasca fàcil, sens dubte. Com ho fem? Dient-los-ho, només? “Fill, has de respectar els altres…” Amb això n’hi haurà prou? Com els fem veure que tothom és diferent, que sovint hauran de conviure amb persones amb idees i maneres de fer molt diferents a les seves, que hauran d’aprendre, durant la vida, a escoltar els altres, a intentar entendre’ls i, en tot cas, a respectar-los?

Com s’ensenya el respecte, la convivència i la relació positiva amb els altres?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , , ,

[Pròxim programa] El meu germà, la meva germana i jo

Comentaris tancats a [Pròxim programa] El meu germà, la meva germana i jo
19maig11

Que difícils que són pels pares les baralles entre germans, oi? Segurament, per bona part dels pares són de les coses més difícils de suportar. D’una banda, perquè en una baralla sempre hi ha vencedors i vençuts i, és clar, en una situació on tots són fills nostres, la idea no ens agrada massa. Però és, a més, les baralles generen molt mal ambient familiar, habitualment. Els que teniu més d’un fill ja ho enteneu…

Ah! I una cosa que de vegades, encara és pitjor: els pares hem de prendre posició. Qui té raó i qui no en té? Heus aquí la qüestió , normalment impossible de resoldre. Provem de ser justos i equànimes, provem de raonar amb els germans implicats en la baralla, provem d’estar tranquils i… tot el que aconseguim és que un dels fills se senti injustament tractar, giri la cara i no vulgui parlar amb nosaltres durant una bona estona.

Ai… els germans… de vegades els problemes no són les baralles, sinó els gelos. Ep! En aquest cas, cal tenir molt de compte en tractar la situació: els gelos són quelcom ben desgradable, per aquell qui els pateix.

I encara una altra cosa: podem, el pare i la mare, tractar exactament de la mateixa manera tots els nostres fills? Cal que ho fem? Fins a quin punt sí i fins a quin punt no?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , , , ,

[Pròxim programa] Educació ambiental

0
12maig11

Avui parlarem de la natura. De les muntanyes, dels rius i rierols, dels boscos, de l’aire, del mar i, si voleu, dels animals salvatges.

Tindrem un programa ben tenyit del color verd de la natura. Avui parlarem del medi ambient i de com ensenyar els nostres fills a respectar-lo. Tant senzill i, a la vegada, tant i tant important com això.

Ensenyar els nostres fills a respectar l’entorn natural… Com es fa, això? Segurament ensenyant-los, primer de tot, a estimar-lo, perquè allò que estimem, acostumem a cuidar-ho bé. Però, com s’ensenya a estimar la natura? Potser començant per l’entorn més immediat, aquell que l’infant percep cada dia?

Respectar la natura és un valor que s’aprèn així, tot sol, o forma part d’una educació en valors més general? I encara una altra pregunta: som en un bon moment, per fer educació ambiental, o l’entorn social on vivim ens ho fa difícil?

Publicat dins de Prèvies

[Pròxim programa] Em connecto, m’ho passo bé i evito riscos

3
5maig11

Els fills connectant-se sols a internet, sense saber quines pàgines miren, en quins xats
participen, quines persones coneixen… heus aquí una de les grans preocupacions dels pares i mares d’avui dia.

Posem-nos en la seva pell. Deuen pensar, més o menys, això:

“Estaran corrent un risc important? Estaran mirant pàgines que no voldríem mai que miressin? Podria ser que sí, però… què faig? Els prohibeixo que facin servir internet? Això seria apartar-los d’un recurs útil, divertit, educatiu si es fa servir bé i, bé… un recurs que no poden pas deixar de conèixer!”

“M’agradaria controlar allò que miren i allò que diuen i… sobretot, allò que els diuen. Però
si controlo massa, faré bé? D’altra banda, tampoc no sé com controlar-ho tot; ells volen
connectar-se sols!”

“L’altre dia sentia el cas de la nena que, per internet, va conèixer aquell individu tan poc
recomanable i… buf, de veritat que això d’internet és tan perillós? O en fan un gra massa, pels mitjans de comunicació? Potser no, potser és ben real, aquest perill…

No ho sé, tinc dubtes, i m’angoixa…”

Publicat dins de Prèvies