Arxiu de la categoria: Prèvies

Darrer programa de la temporada de “Famílies i escola”. L’acabem amb un programa de màxima utilitat. Utilitat per a famílies i utilitat per a professorat.
“Estàs sempre als núvols», «no t’hi esforces», «para de moure’t!» són frases que habitualment senten els nens i joves que no aconsegueixen bons resultats acadèmics. Gràcies a l’avenç de les neurociències, però, avui sabem que aquests nens i joves poden patir algun tipus de trastorns de l’aprenentatge que ha de ser tractat per evitar possibles conseqüències nefastes a nivell personal i social.
D’aquests trastorns parlarem avui al programa amb l’objectiu, sobretot, de què famílies i escola els coneguem millor i, si els detectem, puguem ajudar els joves a superar-los.

Expectatives dels pares envers els fills. Com volem interiorment, de vegades inconscientment, que siguin i… què fem quan comprovem que són diferents.

I no parlem només d’orientació sexual, que també. Parlem de tot plegat. Com que és nen vull que sigui… com que és nena vull que sigui…Ja acceptem, veritablement, els nostres fills tal com són? De paraula, gairebé tots sí. Però internament, ho acceptem?

Com podeu veure, avui parlarem sobre diàleg amb els fills. Això (la major part dels pares ho sabem ben bé) tan difícil, de vegades, d’aconseguir. Parlarem del diàleg amb ells, de com aconseguir-lo, de com el viuen ells, de perquè de vegades el rebutgen…

I no només de diàleg, sinó també del temps que estem amb ells. Quantitat o qualitat? Què passa si treballem moltes hores i quasi no ens queda temps per estar amb els fills? Si hi estiguéssim més estona, aconseguiríem que parlessin més amb nosaltres?

Relació entre famílies i escola. D’això parlarem en aquest programa. Però no tant per dir-vos que participeu a l’AMPA o al consell escolar del centre (que també), sinó per descobrir que una de les millors maneres que tenim d’aconseguir un bon rendiment escolar del nostre fill és tenint nosaltres, els pares, una bona actitud davant l’escola.
Si coneixem l’escola, si en parlem bé als nostres fills, si hi anem sovint, si provem de parlar amb els professors i de col·laborar-hi, qui surt guanyant és el nostre fill.
Si els nostres fills veuen l’escola com un lloc positiu, si veuen que els pares i els mestres van junts, segur que la seva actitud i el seu rendiment milloren.

Avui parlem d’esport. O, millor dit, d’activitat física, que va una mica més enllà de l’esport.
Volem parlar sobre la importància de l’activitat física dels nostres fills. És molt important que en facin? Des de quines edats? Per què? Només com a mitjà per garantir una bona salut o també com a via per adquirir valors?
Què ofereix l’escola, pel que fa a l’educació física? I els pares, què podem oferir?
Podem desenvolupar interès per l’esport en els nostres fills, se veiem que, de manera natural, no en tenen? Estem preparats, els pares, per acceptar que els nostres fills no els agradin els esports, diguem, més habituals?
I una darrera pregunta: què us sembla el comportament d’alguns pares, quan van a veure jugar els seus fills?

Déu n’hi do, el tema d‘avui! És un d’aquells temes dels quals no en parlem massa sovint: el vocabulari, els tons, la manera que tenim de parlar amb els nostres fills.
Sovint arribem tots a l’acord que parlar amb els fills és bo. Que val la pena dedicar-hi temps i esforços. Però… com hi parlem? Fins a quin punt és important el QUE els diem i COM ho diem?
Doncs ho és molt, d’important. I avui en descobrirem les raons i sabrem com fer-ho . Descobrirem allò que en podríem dir l’art de comunicar-se amb els fills…

Serveix, això de castigar? Ja ho fem bé, castigant els nostres fills? O potser, ben mirat, encara ho hauríem de fer més? I els premis? Els n’hem de donar? O si els donem premis, s’hi acostumen i ja no volen fer res sense recompensa?

Sobre això parlarem en el proper programa. I provarem també de respondre altres preguntes, com ara: què hem de tenir en compte, si volem aplicar un càstig? I si volem donar un premi? Canvia, l’eficàcia de premis i càstigs, segons l’edat dels nostres fills?

Temps lliure, temps d’oci, temps que els nostres fills no estan a l’escola. Com l’hem de fer servir? Com l’hem d’ocupar? Podem educar, en el temps lliure? Com ho fem, perquè el temps lliure sigui educatiu i, a la vegada, divertit? I tot això de les colònies, funciona? Podem estar tranquils, si hi deixem els nostres fills? En aquest programa volem parlar sobre com fer servir el més correctament possible el temps lliure. Que serveixi, igual que el temps lectiu, perquè els nostres fills creixin.

El descans dels infants i dels joves… Probablement, un d’aquells temes que han preocupat el 100% dels pares i mares en algun moment o altre. Pares amb fills petits que no dormen bé. Pares que no saben com fer-s’ho i acaben desesperats. Pares amb fills més grans, potser adolescents, que no saben com fer entendre els seus fills que dormir és important per trobar-se bé l’endemà…

De tot això en parlarem avui i també d’altres coses que estan relacionades amb el son: roncs i somnambulisme, per exemple. I respondre una pregunta que, per molts pares, és un enorme misteri: per què en els adolescents els hi costa tan aixecar-se al mati i tant poc anar a dormir tard?

Avui tenim un programa tecnològic. Plenament tecnològic. Parlarem d’aquest món que els toca i els tocarà viure als nostres fills, ple d’aparells de tecnologia sofisticada i paraules impossibles de recordar: Ipod, Iphone, Black Berry, SMS… No només és l’ordinador. Avui, ja són moltes altres coses.

Com l’enfoquem, aquest tema? Ens hem d’arremangar i fer servir aquests aparells, per provar de seguir la pista als nostres fills? Els hem de prohibir? Té sentit, prohibir-los? Què passarà, quan els nostres fills dominis la tecnologia molt millor que nosaltres, els pares? La tecnologia ajuda els nostres fill a fer-se adults i socialitzar-se? O més aviat al contrari?