Arxiu de l'autor: admin

3. [Programa i conclusions] ‘Tinc dislèxia però aprenc’

8
28gen.15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. «Podem detectar la dislèxia als 6, 7 anys, quan els fills comencen a llegir».

2. «Es manifesta en una lectura deficient, paraules inventades i poca comprensió».

3. «La dislèxia no té cap relació amb les capacitat ni la intel·ligència de l’infant».

4. «Comuniquem-ho als fills amb naturalitat, explicant-los que no és cap problema i posant l’accent en totes les seves capacitats».

5. «Una possible conseqüència de la dislèxia és que el nostre fill no vulgui anar a l’escola. Detectem-ho, si és el cas».

6. «Altres vegades, es manifesta en un rebuig frontal a fer els deures. Busquem altres maneres d’estudiar més adient per ell».

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

3. [Prèvia] ‘Tinc dislèxia però aprenc’

0
26gen.15

Indica l’Associació Catalana de Dislèxia que “la dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat”.

I afegeix que “exigir, doncs, a una persona que pateix dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge”.

Sens dubte, cal parlar-ne, d’aquesta dificultat. Per ajudar els pares i mares a detectar-la, per saber quins entrebancs suposa pels seus fills i per orientar-los de manera pràctica. Avui dia, sabem que molts dels mals resultats acadèmics tenen la seva causa en trastorns d’aprenentatge, i que la dislèxia n’és un de freqüent.

Com podem saber si el nostre fill en té? Com podem ajudar-lo, si en té? Quines conductes hem d’evitar i quines hem de fomentar? Quin ha de ser el nostre treball en equip amb l’escola?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

2. [Programa i conclusions] ‘No em deixen fer de tot’

3
21gen.15

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. «Els límits serveixen com a guia i són del tot necessaris. Ajuden a tolerar la frustració de no satisfer un desig».

2. «Posar límits no vol dir només prohibir i renyar. Expliquem el perquè de cada límit i ens anirà molt millor».

3. «Als fills els costarà entendre els límits. Que protestin és quelcom normal. Estiguem tranquils».

4. «Transmetrem límits amb tendresa, un punt d’humor i molta, molta estimació.».

5. «L’objectiu dels límits no és aconseguir obediència, sinó donar eines perquè el fill s’autoreguli».

6. «Quan el fill no compleix un límit, el millor, més que castigar, és explicar-li la conseqüència que això tindrà».

7. «Intentem entendre els sentiments del fill quan no compleix un límit, i posem paraules a aquest sentiment. L’ajudarem molt».

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

2. [Prèvia] ‘No em deixen fer de tot’

0
19gen.15

Tots hem vist, alguna vegada, pares i mares que confonen estimar amb deixar fer de tot. No han entès que, quan posem límits als fills, quan els ensenyem allò que poden i no poder fer, és quan els demostrem més estimació.

Posar límits és un dels reptes més importants quan els fills són petits. I no és res incompatible amb donar-los, progressivament, més autonomia i llibertat. Una cosa i l’altra són del tot complementàries.

Altres famílies potser no saben posar-los, els límits. No és senzill fer-ho: sovint, vol dir no deixar fer coses que els nostres fills volen fer i, sovint, la prohibició provoca problemes que volem estalviar-nos.

Com els posem, els límits? Hi ha alguna manera de fer-ho que ens garanteixi l’eficàcia i, de passada, ens estalviï males relacions amb els fills? Com podem fer-ho per transmetre’ls la importància de fer-nos cas quan els prohibim alguna cosa? Perquè… posar límits vol dir sempre prohibir? I vol dir castigar, si no es compleixen?

Les famílies necessiten eines concretes per aprendre a fer això tan difícil. Si els límits donen seguretat als fills i els fan madurar, cal saber com posar-los.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a ,

1 [Programa i conclusions] «Ni assetjo, ni m’assetgen»- 6a temporada

9
14gen.15

Mira’ns:

Escolta’ns:

 

1.    “És molt important detectar de pressa possibles problemes d’assetjament. I per fer-ho, el diàleg amb ells fills és clau».
2.    «Habitualment, l’assetjament es produeix quan l’adult no ho veu. Observem molt».
3.    «Alguns símptomes són dolors físics (mal de panxa, mal de cap…) continuats i poc raonats, i irritabilitat exagerada.
4.    «Parlem de pressa amb el tutor, si detectem algun símptoma del problema. No deixem passar el temps».
5.    «Si, per alguna raó, no trobem resposta adient del centre, posem-nos en contacte amb el Departament d’Ensenyament».
6.    «Si el nostre fill ha estat assetjat, és fonamental que rebi acompanyament (familiar i potser professional) per tal de sortir-se’n.»

Publicat dins de Temporada 6
Etiquetat com a ,

1 [Prèvia] «Ni assetjo ni m’assetgen» – 6a temporada

0
12gen.15

•    ENFOCAMENT

L’assetjament escolar… un dels aspectes més delicats i probablement més dramàtics quan parlem d’educació familiar i escolar.

Per què és produeix? Fins a quin punt les famílies en som responsables? I fins a quin punt ho és la societat en general?

Coneixem tots els casos d’assetjament que hi ha a les escoles? Per què no els coneixem tots? Potser les escoles no estan prou preparades per detectar-los?

Les famílies estem preocupades, sovint, per aquest problema: d’una banda, perquè el nostre fill no hagi de patir un infern com aquest. De l’altre, perquè el nostre fill no sigui l’assetjador. I ens aniria molt bé, a les famílies, tenir eines pràctiques per prevenir el problema i detectar-lo si es produeix.

Amb quins símptomes podem detectar que el nostre fill assetja o és assetjat? Com puc iniciar una conversa amb ell per provar de saber-ho?

Publicat dins de Temporada 6
Etiquetat com a ,

13 [Programa i conclusions] ‘M’agrada estar amb el pare i la mare’

1
10des.13


1. No hi ha dubte que una bona educació demana estar, dins d’allò que ens sigui possible, el màxim d’estones amb els nostres fills.

2. També és molt important, evidentment, la qualitat de l’estona que passem amb ells: ser-hi de debò, no de manera forçada.

3. Una excel·lent manera d’estar amb els fills és recordar que VIVIM amb ells, i que, per tant, podem fer junts les coses de cada dia.

4. No fem de pares només una estona cada dia. Podem fer-ne constantment, compartint i ensenyant-los a viure a cada moment.

5. No cal tenir sentiments de culpa pel fet de no ser prou hores amb els fills. Cal, només, gaudir de manera natural les que hi som.

6. Quan els nostres fills són adolescents, ens segueixen necessitant. Però no cal fer-los qüestionaris sobre allò que fan: senzillament, vivim amb ells.

7. Aprofitem, quan són adolescents, aquells pocs moments que voldran explicar-nos coses i seure a la falda…

8. Naturalment, és bo que, de vegades, la família faci coses junts. Si pare o mare estan absents físicament, fem-lo present amb el discurs.

9. Estar amb els fills no ha de voler dir sobre protegir-los ni ha de provocar que ells pensin que no hi confiem.

10. Intentem combinar el temps familiar amb el temps que, segur, necessitem per nosaltres.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

13 [Prèvia] ‘M’agrada estar amb el pare i la mare’

0
6des.13

Portem ja molt de temps parlant sobre conciliar la vida professional i la vida familiar. Se n’han fet estudis i se n’han extret conclusions. Se’ns ha comparat amb altres països i hem conclòs, moltes vegades, que aquí les famílies estem poca estona amb els fills. És la nostra realitat, que difícilment podrem resoldre a curt termini.

No és menys cert, però, que alguns pares i mares podrien estar-hi més, amb els seus fills, i sovint donen prioritat a d’altres coses. De ben segur (ja ho vam tractar en el capítol 2 d’aquesta temporada) que és important tenir una estona per a nosaltres mateixos (per relaxar-nos i fer també la nostra vida), però.. cal no oblidar la importància del temps al costat dels fills.

Parlem-ne, de totes dues coses: d’una banda, de fins a quin punt és important l’estona (en quantitat, en número d’hores) que compartim amb els fills; de l’altra, de què podem fer (en qualitat) si la feina o altres compromisos no ens permeten compartir massa hores amb ells.

Hi havia una vegada un pare que, no podia veure mai la seva filla. Marxava a treballar quan ella dormia encara, i tornava de treballar quan ella ja estava dormint altre cop. Un dia la filla li va explicar que estava trista perquè no el veia mai. I van arribar a un acord: cada dia, quan el pare arribés de treballar, entraria a l’habitació i, sense despertar-la, li faria un gran petó al front, i un altre a la galta, i li diria que l’estimava molt. I, després, li faria un nus al llençol. Així, la filla, quan es despertés i veiés el nus, sabria que el seu papa li havia fet tots aquests petons i li havia dit que l’estimava. I així ho van fer. I la filla va tornar a somriure perquè sabia a través d’aquells nus al llençol, que, malgrat el veia poc, el papa l’estimava com a ningú…

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5

12 [Programa i conclusions] ‘M’han ensenyat a crear’

2
3des.13


1. Educar la creativitat no vol dir educar els fills per ser artistes necessàriament. Podem ser creatius en qualsevol disciplina.

2. Avui dia, l’empresa demana persones creatives. Persones amb capacitat de resoldre problemes i d’aportar coses noves.

3. Tinguem ben present que la creativitat es pot educar. Aquest és el primer pas per fer-ho a casa, amb els nostres fills.

4. Una bona manera d’enriquir els fills i fer-los ser més creatius és implicar-los en les tasques familiars.

5. Una segona manera és permetre que s’equivoquin quan fan coses. L’error ajuda a enfocar les coses de maneres diferents.

6. I una tercera manera és fomentar la capacitat dels fills de fer-se preguntes. Ajudem-los a qüestionar les coses.

7. Quan són joves, la imaginació dels fills és, de vegades, desbordant. No la tallem; aprofitem-la i valorem-la.

8. Ensenyar els fills a prendre decisions és altra bona opció per educar la creativitat.

9. La vida familiar necessita hàbits i organització, però és bo ser flexibles i fomentar el temps lliure, sempre que sigui necessari.

10. Escoltar els fills i potenciar els silencis, per tal que puguin fer fluir el pensament, són altres bones maneres d’educar la creativitat.

11. Eduquem fills innovadors: deixem-los que tinguin idees i les portin a la pràctica.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

12 [Prèvia] ‘M’han ensenyat a crear’

0
29nov.13

Quan parlem de creativitat pensem, habitualment, en dissenyadors, artistes o potser arquitectes. Atribuïm el caràcter creatiu a les persones que, d’una manera o altra, fan art.

Però avui no parlarem d’això. Ens agrada entendre la creativitat com quelcom més genèric: la capacitat per pensar i fer coses noves, per innovar, fins i tot per pensar diferent, en qualsevol ordre de la vida. La capacitat de buscar solucions diferents als problemes, d’enfocar les coses amb altres ulls.

Segurament, l’esperit emprenedor hi té a veure, en això. Avui, més que mai, quan les empreses ja no garanteixen feina per a tothom, necessitem persones capaces de generar idees empresarials noves i oferir propostes diferents. I avui, més que mai, les feines creatives són les que creixen en demanda laboral.

Nois i noies que busquen solucions sense esperar-les, que proven, s’equivoquen i així aprenen, que tenen confiança en si mateixos, que són curiosos… això és el que busquem. Fomenta la creativitat, l’escola? I des de casa, com la podem fomentar?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 5