Indica l’Associació Catalana de Dislèxia que “la dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat”.
I afegeix que “exigir, doncs, a una persona que pateix dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs a una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge”.
Sens dubte, cal parlar-ne, d’aquesta dificultat. Per ajudar els pares i mares a detectar-la, per saber quins entrebancs suposa pels seus fills i per orientar-los de manera pràctica. Avui dia, sabem que molts dels mals resultats acadèmics tenen la seva causa en trastorns d’aprenentatge, i que la dislèxia n’és un de freqüent.
Com podem saber si el nostre fill en té? Com podem ajudar-lo, si en té? Quines conductes hem d’evitar i quines hem de fomentar? Quin ha de ser el nostre treball en equip amb l’escola?