Arxiu de l'autor: admin

Conclusions:

1. L’autonomia dels fills (i la seva responsabilitat) es poden educar. No es desenvolupen per sí soles.

2. Per educar-les, una de les coses més importants és compartir estones amb els nostres fills, on podrem crear hàbits d’autonomia i de responsabilitat.

3. Augmentem, poc a poc, les seves responsabilitats. Demanem-los que facin coses, sempre segons l’edat que tinguin.

4. Comunicar-nos molt amb ells també és necessari. Comunicar-nos, sobretot, per conèixer-los.

5. Comunicar vol dir explicar coses però també saber-les escoltar. Animem-los a verbalitzar les coses, a dir-los què els preocupa i què necessiten de nosaltres.

6. Per aconseguir conductes responsables, és important fomentar l’autoestima (dient-los, per exemple, les coses que fan bé). I això podem fer-ho des que són ben petits.

7. No fem nosaltres aquelles coses que poden fer ells sols. Per exemple, portar-los la cartera quan van a l’escola.

8. Marquem pautes clares i fem-los entendre que, quan es compleixen, les conseqüències són positives.

9. Introduïm el sentit de l’humor quan eduquem. Les situacions massa tenses no ens ajudaran.

10. Ajudem-los a triar les coses (per exemple, les seves companyies). Però deixem-los que aprenguin a triar ells sols, també.

11. Podem prohibir coses, però fem-ho raonadament. Si entenen els motius d’una conducta, els serà més fàcil fer-la.

Conclusions:

1. El paper de les famílies és, sobretot, aconseguir que els fills tinguin hàbits d’estudi, i aquesta és una tasca lenta, que no es pot fer en 10 dies.

2. No oblidem això: tothom aprèn a partir d’allò que ja sap. Per tant, cal que els nostres fills visquin experiències, tinguin cultura general, aprenguin, amb nosaltres, coses cada dia.

3. A casa es poden fer moltes coses: visitar museus, veure i passejar per paisatges de tota mena, compartir festes, escoltar música, participar en obres de teatre, visitar  llocs diversos, obrir la casa a amics…

4. Ser al costat dels fills, acompanyar-lo en el seu procés d’aprenentatge, és fonamental. Interessem-nos pel que fa, que sàpiga que sempre hi som.

5. Intentem que els nostres fills sentin motivació per aprendre. Injectem-los il·lusió per saber coses noves.

6. Una bona autoestima també els ajudarà molt a estudiar i aprendre. Transmetem-los màxima estimació i el missatge que poden arribar ben lluny.

7. Les pautes quotidianes, les normes de joc, són importants: que tinguin espais i temps assignats per estudiar.

8. Treballar conjuntament amb els mestres és cabdal. Transmetre hàbits d’estudi és una tasca compartida entre famílies i escola.

9. Recordem que cada nen té un ritme i necessita un temps diferents per aprendre.

10. L’objectiu més important no és aprovar, sinó donar eines perquè els nostres fills puguin anar per la vida.

Conclusions:

1. Cal partir de la idea que els joves, habitualment, no tenen cap interès per la seva alimentació. No ho viuen com una cosa important.

2. El més important és formar l’hàbit alimentari dels fills. Eduquem-los pensant que seran adolescents i que, aleshores, serà fonamental tenir hàbits adquirits.

3. L’objectiu no ha de ser, només, “alimentar” els fills i fer que creixin. També és molt important “educar” en alimentació.

4. Educar en alimentació vol dir, sobretot, aconseguir que els nostres fills sentin plaer per menjar bé i variat. I aquesta responsabilitat és, bàsicament, de la família.

5. Intentem que, sempre que sigui possible, menjar sigui un motiu de joia, no una moment de tensió.

6. Introduir nous aliments és important, no tant pels nutrients que aporten, sinó perquè eduquem en alimentació.

7. No deixem d’oferir als fills un aliment pel fet que, d’entrada, no el vulguin. Sovint necessitarà provar-lo diverses vegades abans d’acceptar-lo.

8. El sentit del gust està sobre desenvolupat en els infants. És normal que rebutgi un aliment d’entrada.

9. Oferim una estructura clara d’àpats : esmorzar, dinar, berenar, sopar. El dinar i sopar que tinguin 2 plats, amb aliments variats i equilibrats.

10. No amaguem  els gustos que no agraden. Oferim-los una i una altra vegada, i acceptem que, d’entrada, no en vulguin.

11. Una bona idea és portar el menjar amb safata i negociar la quantitat que en provarem.