Arxiu de l'autor: admin


Conclusions:

1. L’autonomia dels fills (i la seva responsabilitat) es poden educar. No es desenvolupen per sí soles.

2. Per educar-les, una de les coses més importants és compartir estones amb els nostres fills, on podrem crear hàbits d’autonomia i de responsabilitat.

3. Augmentem, poc a poc, les seves responsabilitats. Demanem-los que facin coses, sempre segons l’edat que tinguin.

4. Comunicar-nos molt amb ells també és necessari. Comunicar-nos, sobretot, per conèixer-los.

5. Comunicar vol dir explicar coses però també saber-les escoltar. Animem-los a verbalitzar les coses, a dir-los què els preocupa i què necessiten de nosaltres.

6. Per aconseguir conductes responsables, és important fomentar l’autoestima (dient-los, per exemple, les coses que fan bé). I això podem fer-ho des que són ben petits.

7. No fem nosaltres aquelles coses que poden fer ells sols. Per exemple, portar-los la cartera quan van a l’escola.

8. Marquem pautes clares i fem-los entendre que, quan es compleixen, les conseqüències són positives.

9. Introduïm el sentit de l’humor quan eduquem. Les situacions massa tenses no ens ajudaran.

10. Ajudem-los a triar les coses (per exemple, les seves companyies). Però deixem-los que aprenguin a triar ells sols, també.

11. Podem prohibir coses, però fem-ho raonadament. Si entenen els motius d’una conducta, els serà més fàcil fer-la.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

El descans dels infants i dels joves… Probablement, un d’aquells temes que han preocupat el 100% dels pares i mares en algun moment o altre. Pares amb fills petits que no dormen bé. Pares que no saben com fer-s’ho i acaben desesperats. Pares amb fills més grans, potser adolescents, que no saben com fer entendre els seus fills que dormir és important per trobar-se bé l’endemà…

De tot això en parlarem avui i també d’altres coses que estan relacionades amb el son: roncs i somnambulisme, per exemple. I respondre una pregunta que, per molts pares, és un enorme misteri: per què en els adolescents els hi costa tan aixecar-se al mati i tant poc anar a dormir tard?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

Avui tenim un programa tecnològic. Plenament tecnològic. Parlarem d’aquest món que els toca i els tocarà viure als nostres fills, ple d’aparells de tecnologia sofisticada i paraules impossibles de recordar: Ipod, Iphone, Black Berry, SMS… No només és l’ordinador. Avui, ja són moltes altres coses.

Com l’enfoquem, aquest tema? Ens hem d’arremangar i fer servir aquests aparells, per provar de seguir la pista als nostres fills? Els hem de prohibir? Té sentit, prohibir-los? Què passarà, quan els nostres fills dominis la tecnologia molt millor que nosaltres, els pares? La tecnologia ajuda els nostres fill a fer-se adults i socialitzar-se? O més aviat al contrari?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

Conclusions:

1. El paper de les famílies és, sobretot, aconseguir que els fills tinguin hàbits d’estudi, i aquesta és una tasca lenta, que no es pot fer en 10 dies.

2. No oblidem això: tothom aprèn a partir d’allò que ja sap. Per tant, cal que els nostres fills visquin experiències, tinguin cultura general, aprenguin, amb nosaltres, coses cada dia.

3. A casa es poden fer moltes coses: visitar museus, veure i passejar per paisatges de tota mena, compartir festes, escoltar música, participar en obres de teatre, visitar  llocs diversos, obrir la casa a amics…

4. Ser al costat dels fills, acompanyar-lo en el seu procés d’aprenentatge, és fonamental. Interessem-nos pel que fa, que sàpiga que sempre hi som.

5. Intentem que els nostres fills sentin motivació per aprendre. Injectem-los il·lusió per saber coses noves.

6. Una bona autoestima també els ajudarà molt a estudiar i aprendre. Transmetem-los màxima estimació i el missatge que poden arribar ben lluny.

7. Les pautes quotidianes, les normes de joc, són importants: que tinguin espais i temps assignats per estudiar.

8. Treballar conjuntament amb els mestres és cabdal. Transmetre hàbits d’estudi és una tasca compartida entre famílies i escola.

9. Recordem que cada nen té un ritme i necessita un temps diferents per aprendre.

10. L’objectiu més important no és aprovar, sinó donar eines perquè els nostres fills puguin anar per la vida.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

Conclusions:

1. Cal partir de la idea que els joves, habitualment, no tenen cap interès per la seva alimentació. No ho viuen com una cosa important.

2. El més important és formar l’hàbit alimentari dels fills. Eduquem-los pensant que seran adolescents i que, aleshores, serà fonamental tenir hàbits adquirits.

3. L’objectiu no ha de ser, només, “alimentar” els fills i fer que creixin. També és molt important “educar” en alimentació.

4. Educar en alimentació vol dir, sobretot, aconseguir que els nostres fills sentin plaer per menjar bé i variat. I aquesta responsabilitat és, bàsicament, de la família.

5. Intentem que, sempre que sigui possible, menjar sigui un motiu de joia, no una moment de tensió.

6. Introduir nous aliments és important, no tant pels nutrients que aporten, sinó perquè eduquem en alimentació.

7. No deixem d’oferir als fills un aliment pel fet que, d’entrada, no el vulguin. Sovint necessitarà provar-lo diverses vegades abans d’acceptar-lo.

8. El sentit del gust està sobre desenvolupat en els infants. És normal que rebutgi un aliment d’entrada.

9. Oferim una estructura clara d’àpats : esmorzar, dinar, berenar, sopar. El dinar i sopar que tinguin 2 plats, amb aliments variats i equilibrats.

10. No amaguem  els gustos que no agraden. Oferim-los una i una altra vegada, i acceptem que, d’entrada, no en vulguin.

11. Una bona idea és portar el menjar amb safata i negociar la quantitat que en provarem.

    Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

    Les AMPA, les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, són una de eines de participació de les famílies als centres educatius. Les seves funcions han evolucionat amb el pas del temps i el seu pes dins les escoles també. Espais de reunió dels pares per fer propostes de millora de l’escola? Eina per a la formació de pares i mares? Instrument per organitzar activitats que serveixin de complement a les activitats lectives? Les AMPA són algunes d’aquestes coses o totes juntes? Quina relació tenen, les AMPA amb el Consell Escolar? I amb la direcció de l’escola? Poden resoldre coses? I una pregunta per damunt de qualsevol altra: una escola amb una AMPA forta és una escola que funciona millor? Aquesta setmana buscarem la resposta a totes aquestes qüestions.

    Publicat dins de Temporada 1

    Naturalment no cal conèixer en detall la LEC per ser un bon pare. Però sí que és veritat que la llei diu coses moltes importants sobre com ha de funcionar l’escola dels nostres fills, allà on hi passen un munt d’hores durant l’any. I totes aquestes coses, que els afecten a ells directament, ens afecten també a nosaltres. Els pares tenim preocupacions quotidianes pel que fa a l’escola. Està preparat, el professorat? Hi ha bona convivència entre els alumnes, dins les escoles? Tindrem ajuts per pagar els costos de l’escolarització? Aprendran prou anglès, els nostre fills? De totes aquestes coses, i de moltes altres, la Llei en parla i en fa propostes. Cal que les coneguem, ni que sigui de manera genèrica, per després poder-ne opinar i, si s’escau, treballar per millorar-les.

    Publicat dins de Temporada 1

    En el programa d’aquesta setmana ens endinsem a l’escola i posem el focus damunt dels alumnes per conèixer quins són els seus drets i els seus deures. Des de juliol de 2006 tenim aprovat un decret que regula els drets i deures dels alumnes, dels nostres fills. A més, en la recentment aprovada llei d’educació, hi ha diversos articles que parlen sobre això.Dret a ser respectat, dret a participar, deure d’estudiar, dret i deure a una bona convivència… per què aquests drets i deures? Com afecten els nostres fills? S’apliquen, a l’escola? I als pares? Ens afecten d’alguna manera? Podem fer alguna cosa per treballar-los des de casa? Què li toca fer a l’escola i què a les famílies?

    Publicat dins de Temporada 1

    Dos arquitectes que han de dissenyar un edifici. Tots dos són responsables de dissenyar-lo però, mentre ho fan, no parlen entre ells en cap moment, no tenen contacte. Quedaria bé l’edifici? I dues persones encarregades de portar els rems d’una barca? L’una, que rema per la banda esquerra, no mira ni parla mai amb l’altra que porta els rems de la part dreta. Cap on aniria aquesta barca? Podria avançar gaire? Aquesta situació és comparable a uns pares i uns professors que mai no tinguin contacte. Pares i professors tenim un mateix objectiu: que el fill/alumne rebi una educació el més adient possible. Per tant, que treballem plegats és del tot necessari. Podem discutir sobre quin paper li toca a cadascun i podem discutir si hi ha pares o hi ha professors que no compleixen amb la seva responsabilitat. Però més enllà de la discussió, tinguem clar que parlar és MOLT important.

    Publicat dins de Temporada 1

    Què hi pintem, els pares, a l’escola? Hi hem de participar? Val la pena fer-ho? És el nostre dret? O més aviat és bo que l’escola la porti l’equip directiu i el professorat i els pares ens hi fiquem el menys possible? Existeixen maneres de participar? Quines? Són útils? Què és això del Consell Escolar? Gairebé tots estem convençuts que els pares hem de ser presents a l’escola, com més presents millor, però el professorat pot sentir-se envaït si les famílies volem intervenir molt en el que passa dins de l’escola? Els col·lectius de pares i mares sempre diem que volem que se’ns escolti però després, quan és l’hora de dir coses, només participen uns quants. Tenim dret a demanar més participació? D’altra banda, la veu dels pares és escoltada per les escoles? Pot ser que, de vegades, l’obertura a la participació de les famílies sigui més aviat un aparador que no pas una mesura real per escoltar i incorporar propostes? Al programa d’aquesta setmana mirarem de respondre a totes aquestes qüestions.

    Publicat dins de Temporada 1