Conclusions:
1. L’autonomia dels fills (i la seva responsabilitat) es poden educar. No es desenvolupen per sí soles.
2. Per educar-les, una de les coses més importants és compartir estones amb els nostres fills, on podrem crear hàbits d’autonomia i de responsabilitat.
3. Augmentem, poc a poc, les seves responsabilitats. Demanem-los que facin coses, sempre segons l’edat que tinguin.
4. Comunicar-nos molt amb ells també és necessari. Comunicar-nos, sobretot, per conèixer-los.
5. Comunicar vol dir explicar coses però també saber-les escoltar. Animem-los a verbalitzar les coses, a dir-los què els preocupa i què necessiten de nosaltres.
6. Per aconseguir conductes responsables, és important fomentar l’autoestima (dient-los, per exemple, les coses que fan bé). I això podem fer-ho des que són ben petits.
7. No fem nosaltres aquelles coses que poden fer ells sols. Per exemple, portar-los la cartera quan van a l’escola.
8. Marquem pautes clares i fem-los entendre que, quan es compleixen, les conseqüències són positives.
9. Introduïm el sentit de l’humor quan eduquem. Les situacions massa tenses no ens ajudaran.
10. Ajudem-los a triar les coses (per exemple, les seves companyies). Però deixem-los que aprenguin a triar ells sols, també.
11. Podem prohibir coses, però fem-ho raonadament. Si entenen els motius d’una conducta, els serà més fàcil fer-la.
11 comentaris a l'entrada: 3 [Programa i conclusions] Independent sí; responsable també