Conclusions:
1. Cal partir de la idea que els joves, habitualment, no tenen cap interès per la seva alimentació. No ho viuen com una cosa important.
2. El més important és formar l’hàbit alimentari dels fills. Eduquem-los pensant que seran adolescents i que, aleshores, serà fonamental tenir hàbits adquirits.
3. L’objectiu no ha de ser, només, “alimentar” els fills i fer que creixin. També és molt important “educar” en alimentació.
4. Educar en alimentació vol dir, sobretot, aconseguir que els nostres fills sentin plaer per menjar bé i variat. I aquesta responsabilitat és, bàsicament, de la família.
5. Intentem que, sempre que sigui possible, menjar sigui un motiu de joia, no una moment de tensió.
6. Introduir nous aliments és important, no tant pels nutrients que aporten, sinó perquè eduquem en alimentació.
7. No deixem d’oferir als fills un aliment pel fet que, d’entrada, no el vulguin. Sovint necessitarà provar-lo diverses vegades abans d’acceptar-lo.
8. El sentit del gust està sobre desenvolupat en els infants. És normal que rebutgi un aliment d’entrada.
9. Oferim una estructura clara d’àpats : esmorzar, dinar, berenar, sopar. El dinar i sopar que tinguin 2 plats, amb aliments variats i equilibrats.
10. No amaguem els gustos que no agraden. Oferim-los una i una altra vegada, i acceptem que, d’entrada, no en vulguin.
11. Una bona idea és portar el menjar amb safata i negociar la quantitat que en provarem.
12 comentaris a l'entrada: 1 [Programa i conclusions] Salut i bons aliments