Arxiu de l'autor: admin

En el programa d’avui tractarem un tema delicat: els conflictes entre joves i la convivència als centres educatius. Delicat perquè els problemes de convivència no són quelcom agradable i per què, com sabem, alguna vegada aquests conflictes acaben en situacions d’assetjament francament greus. Delicat també perquè sempre que hi ha conflicte hi ha algun tipus de violència (física o verbal, més greu o més lleu) i perquè, de vegades, els pares no sabem afrontar-ho correctament. Però els problemes de convivència també poden tenir una lectura positiva. Ben resolts, són font d’aprenentatge i creixement. Encara més si parlem de joves! Dialogar, posar-se al lloc de l’altre, entendre’s… Són actituds necessàries per resoldre correctament els problemes de convivència. Els joves no sempre saben fer-ho; nosaltres, els adults, tampoc.

Quin ha de ser el paper dels pares a l’hora d’ajudar els nostres fills a enfocar les seves relacions sexuals correctament? El tema no és senzill. És d’aquelles coses que a molts pares ens costa fer i que sovint no fem o fem només pel damunt. I és un tema complex, també, perquè s’hi barregen consideracions morals. Segurament, la moral i els valors de cadascú són presents sempre que parlem d’educació però, en l’educació sexual, hi ha de vegades posicions més fermes i conviccions més clares. Quan comencen les relacions sexuals els joves? Estan preparats per començar-les? És útil el bombardeig informatiu que reben sobre el tema? Què ens toca fer als pares i què a l’escola? És veritat que hi ha tants embarassos no desitjats? Quina imatge del sexe tenen avui dia els nois i les noies?

L’adolescència…un d’aquells temes que donaria per hores i hores de conversa. Se n’ha parlat i escrit molt; se n’ha debatut encara més. És font de preocupació entre les famílies perquè, sovint, l’adolescència, comporta canvis i inestabilitat. Més enllà dels canvis biològics i psicològics que viuen els adolescents, cal pensar en propostes concretes a situacions quotidianes que afecten les famílies amb adolescents. Joves que volen ser adults, pares desorientats que no saben ben bé com afrontar-ho, relacions de vegades difícils entre pares i fills, manca de diàleg i de mútua comprensió… Com equilibrem la llibertat dels nostres fills adolescents amb la responsabilitat que han de tenir? Com aconseguim que tinguin estabilitat emocional? Serveix d’alguna cosa, negociar amb ells? I castigar? Serveix?

Més enllà de l’educació audiovisual (ensenyar a veure la TV, a fer servir internet i a jugar amb els videojocs als nostres fills), ens plantegem què passa quan un jove no sap estar davant d’una pantalla i cau en una addicció. Ens plantegem el problema de les addiccions a totes aquestes pantalles. Això, en algunes famílies, és un veritable problema: fills amb una addicció a la TV o a l’ordinador, per exemple. No és, malauradament, un problema aïllat, és més habitual que no ens pensem. Massa hores davant del messenger? Ús incontrolat dels videojocs de moda? Això són exemples d’addiccions socials o de conducta que cal, primer de tot, prevenir. Què porta un jove a una addicció d’aquest tipus? Com sabem que el nostre fill té una conducta addictiva?

Què farem quan acabem l’ESO… Batxillerat? Quina branca? O potser un Cicle Formatiu de Formació Professional? Quin? I per què un i no l’altre? Què farem, després? De què ens agradaria treballar?… Preguntes que els nostres fills es faran, abans o després i que hauran de respondre el més encertadament possible, si volen llaurar un camí d’estudis i professional exitós. Ajudar-los a prendre aquestes decisions, i a fer-se’n responsables, és el que diem orientar-los. I; pel que sembla, ni l’escola ni les famílies no ho acabem de fer del tot bé, això de l’orientació: alts índex d’abandonament d’estudis post-obligatoris, elevada preocupació de les famílies pel futur dels seus fills, poca satisfacció dels joves pels camins personals empresos, poca relació entre estudis escollits i professió exercida… Què vol dir, orientar? I sobretot, com hem d’orientar els pares? Què hem d’evitar? On hem de posar l’accent? Ens ho hem de ficar, en les eleccions dels nostres fills? Serveix d’alguna cosa, orientar-los, tal com està organitzat avui dia el mercat laboral?

Tele, internet, videojocs… pantalles i més pantalles. Segurament no hi ha cap pare ni mare que no s’hagi plantejat alguna vegada si ha de deixar mirar la tele el seu fill, fins a quina hora, quins programes sí i quins no… o que estigui preocupat per les pàgines web que el seu fill consulta… o que tingui dubtes sobre quins videojocs ha de comprar i quanta estona ha de permetre jugar-hi al seu fill. ELs informes ens diuen que els nostres fills passen massa estona davant de la TV. Tothom critica els programes que s’emeten en horaris de protecció infantil. Molts pares i mares es posen les mans al cap quan veuen quin tiups de videojocs són a l’abast dels fills. Afecta, l’ús de les pantalles, als nostres fills? Fins a quin punt? Quantes hores els hem de permetre estar-hi davant? Les pantalles tenen efectes positius, també? Com en podem fer un ús educatiu?

Aquesta setmana els pares convidats al programa són Xavier Papasseit i Anna Arenas, de l’Ametlla del Vallès, i l’experta que els acompanyarà: Mª JESÚS COMELLAS, Doctora en Psicologia i professora de l’UAB.

El pares convidats en aquest primer programa són en Gaspar Company i la Teresa Alavedra, de Vacarisses. L’expert que els acompanya és Ferran Salamurri, psicòleg clínic de l’Hospital Clínic.