Aquesta setmana parlem de separacions. Com dir als fills que ens separem? Com els pot afectar la nova situació? Com n’és d’important negociar amb l’exparella per al bé dels nens i nenes? Ens expliquen la seva experiència dues famílies. Sergi Fernández fa un any que es va separar i comparteix la custòdia dels tres fills amb l’exdona. Andrés Labella fa 16 anys que es va separar i, tot i que la seva filla era llavors molt petita, en arribar l’adolescència van detectar que no tenia el tema superat i van haver de recórrer a ajut professional.
Ens donen alguns consells les expertes Eva Bach i Milos Salgueda. També coneixerem com funcionen els serveis de mediació que ajuden pares i mares a arribar a acords necessaris per al benestar dels fills i filles en comú.
A continuació pots escoltar la versió radiofònica del programa:
Quedem-nos amb aquestes idees:
- Hem d’evitar dir als fills que ja no ens estimem.
- Fem partícips els fills de la separació, si és possible per la seva edat.
- Evitem viure la separació com quelcom traumàtic.
- Transmetem ganes de tornar a estar bé.
- Hem de procurar que els fills puguin seguir estimant-nos, a tots dos.
- Estem separats com a parella, junts com a pares.
- Que els fills no se sentin responsables i que puguin expressar què senten.
- Els fills agrairan, fins on sigui possible, estabilitat.
- És molt important que com a pares sapiguem arribar a acords.
- Podem buscar suport en l’escola, també.
- Expliquem els fills la pauta d’actuació i separem-ho del fet d’estimar.
- De vegades, els infants semblen acceptar els canvis però viuen el problema de manera latent.
- Refer la nostra vida pot generar impacte en el fill, que hem d’atendre.
- Generem una imatge d’unitat i cohesió familiar.
- Els pares se separen, però els fills ens tenen a tots dos.
Retroenllaç: FAPAES | Famílies i escola. Capítol 7 “Separacions”