Aquesta setmana proposem tot un repte a les famílies: educar sense cridar. En algun cas són beneficiosos o necessaris els crits? Ens acompanyen en aquesta missió tres dones que en saben molt de control emocional: Eva Bach, Núria Grases i Alba Castellví. Amb aquesta última anem fins a una escola de Sant Feliu de Llobregat per assistir a una xerrada-taller que imparteix, amb el nom precisament d’educar sense cridar. També coneixerem les experiències de tres famílies que intenten (i no sempre ho aconsegueixen) no perdre els nervis amb els fills i filles. Ens donaran algunes pautes per intentar aconseguir un bon clima familiar a casa.
Si vols, pots escolta la versió radiofònica:
Després de veure el capítol ens quedem amb aquestes idees:
- Els crits no són ni afectius ni efectius.
- Espanten però no eduquen. Generen un munt d’emocions negatives i empobreixen les relacions.
- Els infants necessiten referents en moments de dificultat.
- Fer, de vegades, les coses malament és molt normal.
- L’autonomia dels fills és bona. Fomentem-la!
- Podem deixar-los triar coses però expliquem-los les conseqüències.
- Per ajudar a créixer els fills… hem de créixer nosaltres.
- L’autoconeixement és una gran eina per a la millora personal.
- Triem allò que millor ens va per estar emocionalment bé i aturem-nos quan estiguem a punt de perdre els papers.
- Respirem, relaxem-nos i busquem noves maneres de dir les coses.
- Conversem amb el fill per trobar solucions.
- Els nens aprenen sobretot del que els pares fem.
- El clima familiar és molt important.