Per parlar de processos de trànsit escolar hem volgut conèixer l’experiència de dues nenes que passen de Primària a Secundària. Una ha optat pel centre adscrit a la seva escola de Secundària i on van la major part dels companys de Primària. L’altra nena ha triat un canvi d’aires a una escola on pràcticament no coneix ningú. Ens expliquen els neguits que tenien abans de començar i com els ha anat l’adaptació.
Parlem també amb les seves famílies, que ens expliquen com van viure aquest procés. Anem a l’institut Vallvera de Salt, on han impulsat un projecte per fer més fàcil l’adaptació als nois i noies de primer d’ESO, mitjançant uns alumnes-guia de cursos superiors. També visitem la família Andrade Martínez, setmanes abans de marxar a Alemanya a viure un període de tres anys. Ens expliquen com van consensuar la decisió pare, mare, fill i filla.
Versió radiofònica:
Quedem-nos amb aquestes idees:
- No és senzill passar de ser el més gran de l’escola a ser el més petit. Tampocés fàcil el canvi d’amics.
- Informem-nos per poder ajudar els fills a fer el trànsit a Secundària.
- Transmetem-los seguretat i tranquil·litat i confiem en la seva capacitat d’adaptar-se.
- Recordem que quan comencen l’ESO encara són infants.
- Fem participar els fills de la decisió.
- Als 12 anys manquen encara recursos emocionals i de gestió de conflictes.
- Hi ha experiències molt positives d’alumnes guia en alguns instituts.
- En qualsevol procés de trànsit escoltar els fills és molt important.
- Viure els canvis com a reptes pot ser molt estimulant.
- Treballem en equip amb els professionals del centre per ajudar els fills a adaptar-se.