Arxiu de l'autor: admin

Com ho hem de fer les famílies per evitar conductes sexistes entre els nostres fills i filles? Visitem l’escola Lluís Vives de Castelldefels, centre amb un projecte coeducatiu al darrere. Ens l’expliquen representants de l’equip docent i famílies, així com responsables de Coeducacció, una entitat sense ànim de lucre que assessora en temes de gènere a escoles, instituts i llars d’infants. Una de les xacres socials que es pretén evitar amb una educació amb perspectiva de gènere és la de la violència masclista. Anem a dos instituts, el Font del Ferro de Palafolls i el Lluís de Peguera de Manresa per assistir a dos tallers de prevenció de violència de gènere dirigits a joves. Per últim, parlem amb els professionals de Conexus, entitat que treballa amb víctimes de violència de gènere, tant amb dones agredides com amb homes agressors.

Al programa de ràdio, aquesta setmana, les conductes sexistes perviuen i es continuen perpetuant encara, ara, en el segle XXI. Els mitjans de comunicació i la publicitat, entre altres factors, mantenen rols i estereotips. Els joves, aquestes actituds sexistes visualitzades en sèries, pel·lícules i anuncis, els assumeixen com a propis. En aquesta edició ‘Famílies i escola’ aprofundeix en el tema del ‘Sexisme’ parlant amb diversos joves sobre aquesta mena d’actituds i també amb diferents experts que ens proposen una mirada crítica a tot el que ens envolta.

Especialistes i testimonis d’aquesta setmana: Mirta Lojo, psicopedagoga i Doctora en Ciències de l’educació. Actualment treballa en un projecte contra la discriminació; Joana Gallego, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i impulsora del Màster sobre gènere i comunicació; Anabel Sesma, encarregada de dinamitzar el taller sobre l’amor romàntic que fan els alumnes de 4 art d’ESO de l’Institut Lluis de Peguera de Manresa i Ianire Estébanez, psicòloga.

Us deixem, com cada setmana, alguns recursos que us poden ser d’utilitat per aprofundir més en aquest tema:

El bloc Mi novio me controla és molt interessant si voleu aprofundir en aquest. El manté viu la psicòloga, Ianire Estébanez. Aquesta psicòloga arran d’una experiència personal s’ha especialitzat en la prevenció, sensibilització i formació sobre joves i violències. En el seu bloc i trobareu recursos, documents, investigacions …

I acabem amb les conclusions:

1. Centres interessats en identificar i eliminar enfocaments sexistes…
2. Atribuïm conductes segons el sexe i discriminem aquells que no les compleixen
3. Motivem nens i nens a jugar a coses que, en principi, no estan pensades per ells
4. Els patis escolars, una radiografia de la societat
5. Fer servir un llenguatge no sexista ajuda a combatre injustícies
6. Des de casa, vigilem les nostres actituds sexistes, que són moltes
7. Els contes són un bon mitjà per treballar el sexisme…
8. …i els mitjans de comunicació són una altra bona oportunitat
9. Som nosaltres qui modelem les conductes adolescents
10. Acompanyem els nens i nens que transgredeixen els rols
11. Relacions abusives entre adolescents: un problema greu a combatre
12. Treballar bé amb els joves pot evitar violència masclista més tard
13. La violència entre joves és subtil, sovint
14. No eduquem les noies en el proteccionisme
15. Atents a conductes poc normals de les noies, que puguin indicar que pateixen relacions abusives
16. Ajudem els fills a posar nom a les seves emocions
17. Eduquem en la responsabilitat, a partir de la confiança

Aquesta setmana ens apropem a la realitat de les famílies que volen fer un pas més enllà pel que fa al compromís amb l’educació dels seus fills i filles. Conceptes com Projecte Educatiu de Ciutat, Xarxa de Debat Educatiu o Ciutat Educadora seran l’objecte de reflexió del programa d’avui. Anem fins a Torelló, que ja fa onze anys va decidir implicar-se més seriosament en l’educació dels joves i infants del municipi, creant primer una Xarxa de Debat Educatiu i elaborant un PEC seguidament. La Maria Jesús Comellas i la Guiomar Vargas, dinamitzadores de tots dos projectes ens expliquen com funcionen i quins avantatges proporcionen als municipis. Després anem fins a Sant Boi de Llobregat, ciutat Educadora també, on en alguns centres escolars s’imparteixen classes de català per a pares i mares per ajudar-los a entendre’s millor amb l’escola. Es tracta d’un projecte amb un objectiu que va molt més enllà de la llengua: aconseguir una major cohesió social.

Si voleu també podeu escoltar la versió radiofònica del programa, on avui també es planteja aquesta idea: Educar és una corresponsabilitat de forces. La família, l’escola i perquè no el barri, el municipi, la ciutat on vivim? Per educar cal crear espais de participació transversal que demanden un compromís ferm. Més enllà de casa, de les ampes, els consells escolars… implicar-se en aquests processos és una oportunitat per construir espais de convivència on l’educació sigui l’eix a l’entorn del que es construeix una societat més justa.

Famílies i escola s’ha desplaçat fins a Torelló on treballen en el Projecte Educatiu de ciutat. A més, cal remarcar que en aquesta iniciativa hi participen diferents estaments socials. Per conèixer com neix, que és i quins objectius s’han proposat en el Projecte Educatiu de ciutat hem parlat amb tècnics, famílies, i altres agents socials que treballen per convertir la vila en un espai educatiu on infants i joves creixin amb sentit crític.

Si teniu ganes d’aprofundir en aquest tema, us deixem un seguit de recursos que us poden ajudar a orientar-vos:

– Us recomanem que visiteu la web xarxadebateducatiutorello.com ja que en aquesta adreça hi trobareu alguns dels projectes que han tirat endavant. Destaquem:

. l’Educòmetre, una guia educativa per a l’aprenentatge d’hàbits i responsabilitats familiars, format per un conjunt de 90 fitxes repartides en cinc franges d’edats.

. El valor de l’esforç: guia de recursos

. Respecte Torelló

– També us suggerim el llibre ‘La ciudad de los niños‘. Francesco Tonucci. Editorial Graó

Tot seguit us deixem les principals conclusions a les quals s’arriben amb els programes d’aquesta setmana:

1. Torelló: tota la comunitat educativa junta, parlant d’educació
2. Famílies i professionals compartint experiències i sumant esforços
3. Actualment, en marxa un autèntic projecte educatiu de ciutat
4. Educar és cosa de tots
5. El projecte educatiu de ciutat, un bon exemple de compromís de les famílies
6. Participar en xarxes de debat ens ajuda en la nostra tasca educadora
7. Els projectes educatius de ciutat permeten coordinar accions
8. Les ciutats educadores també incorporen les empreses
9. Les famílies es comprometen a parlar de tot allò que els interessa
10. La cohesió social, una de les conseqüències
11. Famílies immigrants aprenent català: un nou exemple de compromís
12. El compromís de les famílies amb l’escola millora el rendiment educatiu dels
fills
13. Famílies compromeses amb l’escola… i amb la ciutat

Aquesta setmana volem negociar amb els nostres fills i filles. Què es pot negociar i què no? Fins a quin punt han d’arribar les negociacions? Què passa si no respecten els acords pactats? El càstig pot ser una bona mesura? Intentarem resoldre totes aquestes preguntes (i algunes més) amb l’ajut dels nostres experts: Eva Bach (pedagoga), Jordi Sierra (terapeuta i formador) i Roser Sellés (coach familiar i educatiu). Les nostres famílies, els Garcia Begué, els Fernández Payet i els Funes Granados ens explicaran com actuen amb els seus filles i fills, alguns adolescents i d’altres més menuts, i com porten tot això de negociar amb ells.

Si voleu també podeu escoltar el programa de ràdio, on una de les qüestions que ens plantegem és si ‘Es pot negociar sempre, i a qualsevol edat’. Per respondre a aquestes qüestions ens acompanyen diferents experts que ens donen pautes per sortir-nos-en com a pares en aquesta negociació i algunes famílies que ens expliquen com ho fan i ens posen exemples. Jordi Serra, formador i terapeuta Andrés Labella és advocat i pare de tres fills: Helena 17 anys, Jana 8 anys i Enric 4 anys. Carol Pinilla, mediadora i educadora social Montse Mir, advocada i mediadora Testimonis adolescents: Maria, el Guillem i la Marina

A més, us deixem algunes recomanacions per si voleu aprofundir més en aquest tema:
– Educar sense cridar. Alba Castellbí. Angle Editorial
– Qui mana aquí? Els fills necessiten llibertat i autoritat. Victòria Cardona. Ed Pòrtic
– Val més educar: consell als pares a favor del sentit comú. Gregorio Luri. Pòrtic
– Saber dir no. Perquè és important dir no als fills. Asha Phillips. Ed. Empúries
– Com abordar els petits i grans conflictes quotidians. Què puc fer? Miguel Martínez Roca. Ed. Graó

Les principals conclusions que es poden extreure dels programes d’aquesta setmana són les següents:

1 S’ha de negociar, però no tot.
2 Negociar vol dir escoltar opinions.
3 Acceptem la queixa, però deixem clares les normes.
4 Expliquem les conseqüències de no respectar un acord.
5 Millor pactar les coses en calma, que no pas haver de castigar.
6 Els càstigs serveixen a curt termini, només.
7 Esbrinem què s’amaga darrera una conducta rebel
8 A l’adolescència, negociar és necessari i convenient.
9 Important començar a negociar des de petits.
10 Que els fills opinin és molt positiu.
11 Deixar opinar no vol dir fer cas a tot.
12 Negociar els ensenya a ser responsables.
13 Negociar desenvolupa la seguretat i les habilitats socials.
14 Per negociar bé, hem de preguntar.
15 Enfoquem-nos en allò que fan bé i en les solucions… i evitem les crítiques.
16 I adquirim sempre un compromís.
17 Empatia, flexibilitat i fermesa.
18 Negociant, eduquem els fills per la llibertat.

Les estadístiques diuen que un de cada cinc infants a Europa pateix abusos sexuals abans de fer 17 anys. Quan parlem d’abusos sexuals, el referent més important és la fundació Vicki Bernadet, que treballa des de l’any 1997 en l’atenció, prevenció i sensibilització d’aquest greu problema. Parlem amb la seva fundadora, la Vicki Bernadet, i amb la Pilar Polo, responsable del departament de sensibilització i formació. També coneixem el testimoni de la Gemma, que va patir abusos de petita i que fins fa ben poc encara se sentia culpable per aquests fets. Des de Vicki Bernadet insisteixen en que la societat prengui consciència del problema, acceptant que qualsevol persona pot ser-ne víctima.

També pots escoltar la versió radiofònica del programa:

En ella hi trobaràs que estudis fets a Espanya i en altres països de la Unió Europea, Estats Units i Canadà apunten que entre un 23 i un 25% de les nenes i un 10 i un 15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys i un 60% d’ells no rep cap tipus d’ajuda. En aquesta ocasió ‘Famílies i escola’ parla obertament sobre els abusos sexuals a través d’un centre de referència: la Fundació Vicki Bernadet de Barcelona

Alguns recursos i recomanacions sobre aquest tema:

. A la web de la Fundació Vicky Bernadet trobareu recursos per poder treballar el tema en família http://www.fbernadet.org/

. «Les cortines d’aire” és un conte editat per aquesta mateixa fundació i que té com objectiu prevenir jugant… És un relat per a nens/es de 5 a 10 anys que permet reflexionar sobre situacions difícils, com expressar sentiments sense por i aprendre a demanar ajuda quan no sabem resoldre nosaltres sols els conflictes. A més, treballa habilitats per a l’autoprotecció davant situacions de risc

Les conclusions dels programes són les següents:

1. Adreceu-vos a la fundació si sou víctimes o testimonis d’abusos sexuals.
2. Compartir és molt important, cadascú amb el temps que necessiti.
3. És molt important perdre la por i explicar-ho com abans millor.
4. Si tenim alguna sospita, adrecem-nos als professionals de pressa.
5. Atents als indicadors de possibles abusos: plor sense motiu, falta de gana, vòmits…
6. No triguem a adreçar-nos a un professional, si sospitem.
7. Alerta: ens pot passar a tots.
8. De vegades, altres persones poden detectar el que nosaltres no detectem.
9. Diguem als fills que ens expliquin les coses que no van bé.
10. Un abús sexual és un delicte. No dubtem en denunciar.
11. La denúncia, també, serà uns mostra de protecció cap als fills.

Avui parlem de lectura. Per començar, coneixem el programa Lecxit, que pretén millorar la competència lectora de nens i nenes, especialment pel que fa a la comprensió. Anem a l’escola Jacint Verdaguer d’El Prat de Llobregat, on els voluntaris i voluntàries del programa fan una activitat extraescolar amb l’alumnat. A continuació, coneixem una noia a qui no li calen més motivacions per llegir. És la Marta Botet, que des dels onze anys té un blog de recomanacions de llibres. Penja els seus vídeos a Youtube, pel que s’han convertit en una «booktuber», un fenòmen a nivell mundial en qual joves lectores i lectors de tot el món comparteixen experiències. Anem després a parlar amb la Mercè Canela, directora de les revistes Cavall Fort i Tatano, qui ens explica per què són útils les revistes a l»hora d’animar els nois i noies a llegir. Intentem esbrinar les claus de l’èxit de Cavall Fort, una revista ja amb més de 50 anys d’existència. Per últim, anem a la biblioteca Mestre Martí Tauler per assistir a un laboratori de lectura. Els investigadors en comptes de microscopis, tenen llibres… avui en concret, llibres de fades.

Si voleu també podeu escoltar el programa de ràdio. On a banda dels convidats que ja us hem explicat, també intervé l’Amàlia Ramoneda, bibliotecària a la Biblioteca Rosa Sensat

Les conclusions que es poden extreure del capítol d’aquesta setmana són les següents:

1. Deixem que els infants triïn allò que volen llegir
2. Integrem la lectura en l’oci familiar: visitem biblioteques i llibreries, per exemple.
3. Corregir molt l’infant el pot bloquejar. Millor si el reforcem i conversem amb ell sobre el llibre
4. Val la pena llegir els llibres que els fills llegeixen. Així podrem compartir-los
5. No ens enfadem amb els fills si no volen llegir
6. Recordem que llegir en veu alta és molt exigent i gens senzill
7. Per aconseguir un hàbit lector, intentem que els fills trobin gust per llegir
8. Fomentem les estones compartides de lectura entre pares i fills
9. Llegim nosaltres un fragment, triem lectures adients…
10. Una bona idea: que l’infant tingui la seva biblioteca personal
11. Recomanem llibres que donin resposta als seus interessos
12. Lectura variada, primer acompanyada d’un adult, per agafar gust per la lectura
13. Que els fills ens vegin llegir a casa
14. Busquem espais físics i temps per llegir
15. Si no tenim fills lectors, busquem i provem coses, sense rendir-nos

A banda, teniu a l’abast molts recuros on trobar el llibre més adient pel vostre fill o filla, us n’apuntem uns quants:

– El Garbell és el butlletí periòdic de la Biblioteca de Rosa Sensat, que fa una tria dels llibres que han arribat a la biblioteca, que han llegit i valorat.

– El Consell català del llibre infantil i juvenil edita la revista Faristol on tobareu informació actualitzada sobre les novetats editoials. En paper al quiosc o biblioteca o a la xarxa.

– Gretel és el Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona està dirigit per la doctora Teresa Colomer.

– El bloc Llibres al replà és una comunitat de veïns molt particular… a tots els agrada llegir i el més important recomanar… a cadascun dels replans d’aquest edifici hi trobareu ressenyes, entrevistes i crítica de llibres amb un to molt proper i gens acadèmic.

– També podeu consultar la guia ‘El metode definitiu per tenir fills lectors. Consells i receptes miraculosos que garanteixen l’èxit escolar‘ de Joan Carles Girbés. Edita la Fundació Jaume Bofill.

– ‘La lectura i la vida‘ d’Emili Teixidor

– Si voleu viure la lectura en família i de manera tridimensional… consulteu la web de la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Aquesta setmana parlem d’un tema prou dur per a les famílies ja que els protagonistes són nens hospitalitzats. Qui se n’ocupa, de la seva educació? Coneixerem l’aula hospitalària de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, una de les 9 que existeixen a Catalunya, amb l’objectiu de garantir el dret a l’educació de nens i nenes. Els mestres d’aules hospitalàries procuren transmetre coneixements, però també moltes altres coses, com l’acompanyament de l’infant malalt, la socialització amb els altres companys i la normalització de la situació que es viu. Ens ho explica tot la docent de Sant Pau, la Maria Urmeneta. Coneixem alguns nens de l’hospital, com l’Alisson i en Gabriel, i també a les seves mares, la Ninfa i la Catalina. També anem a l’escola Cooperativa El Puig, d’Esparreguera, on les mestres ens expliquen el cas del Mateu, un nen que va estar un temps ingressat i amb qui es va mantenir el vincle en tot moment. Tant la família com l’escola del Mateu estan molt satisfets de com van anar les coses.
Si el que voleu és escoltar el programa de ràdio, us el deixem aquí!

Les conclusions que es poden extreure del capítol d’aquesta setmana són:

1. Les aules hospitalàries garanteixen l’educació dels nens i nenes hospitalitzats
2. Les aules hospitalàries tenen contacte amb l’escola de l’infant, si pares i infant ho accepten
3. Les aules també compleixen una funció de relació social i de suport mutu
4. Els infants estudien continguts escolars i, a més, escriuen vivències i records
5. A les aules hospitalàries, els infants deixen de ser pacients i normalitzen la vida
6. Les emocions dels nens hospitalitzats són el més important
7. Els mestres s’adapten però també són exigents
8. Pel nen malalt, i també pels seus companys, és important mantenir el contacte i parlar de la situació
9. Les escoles poden fer un acompanyament magnífic als nens malalts i a les seves famílies

Aquesta setmana parlem de gelosia, més concretament de la gelosia entre germans, una reacció absolutament normal però que preocupa molt a les famílies. Per saber-ne més anem fins a Torroella de Montgrí per parlar amb els Fernández Payet, que esperen el seu segon fill. Els preguntem com estan actuant amb el fill gran, en Gerard, per evitar que pateixi molt davant la nova situació. Les nostres expertes en educació emocional, Eva Bach i Milos Salgueda, ens donaran pautes tant per prevenir com per actuar quan la situació de gelosia ja existeix. També coneixerem els Funes Granados, una parella amb dos fills. La filla gran va passar-s’ho molt malament en néixer el germà petit. Ens expliquen com porten el dia a dia, amb molta paciència i comprensió.

A la versió ràdio intervenen aquesta setmana Milos Salgueda, psicòloga, psicoterapeuta, orientadora en instituts de secundària i formadora de pares, la Dra. Amàlia Arce, pediatra a L’hospital de nens de Barcelona, mare de dues nenes i autora del bloc i llibre ‘ ‘Diario de una mamá pediatra’ i Payet (mare) i Gerard que ben aviat tindrà un germanet

Les conclusions del programa d’aquesta setmana són les següents:

1. Enveja i gelosia no són el mateix. Sentim gelos quan tenim por a perdre l’estimació d’una persona

2. La gelosia té a veure amb les relacions personals i els vincles

3. La primera gelosia que senten els fills és envers els germans

4. La gelosia prové d’una rivalitat natural entre germans i del desig que els pares els estimin una mica més que a l’altre

5. Anticipar i preparar l’arribada del germà…

6. Demostrem-los que el seu lloc no perilla

7. La gelosia és una emoció que els pares hem d’ajudar a gestionar

8. Educar la gelosia mitjançant contes…

9. Sobretot, escoltem els fills

10. De vegades, les mirades i gestos delaten gelosia

11. Actuem si veiem que la gelosia és persistent i genera mala relació constant

12. Evitem comparacions i competències

13. Busquem moments per estar amb cada fill

14. Reconeixem coses positives de tots els fills

15. Posar paraules a les emocions…

Si voleu consultar més informació sobre aquest tema, aquí us deixem un petit recull de materials que us poden ser útils:

Els contes ens permeten treballar de manera natural les emocions. La gelosia és un tema recurrent en moltes històries. Aquí teniu una molt petita selecció de contes que us pot ajudar…

«Estem esperant un germanet»

«Qui ha robat el meu tron?» Ed. Brúixola

«La meva germana sempre em mana» Ed. Estrella Polar (+8 anys)

«Estic gelosa«, Ed. Baula (+4 anys)

«El pare és meu!«, Ed. Algar (+3 anys)

«Tots sou els meus preferits«, Ed. Kókinos (+2-3 anys)

«Endevina com t’estimo«, Ed. Kókinos (+2-3 anys)

«Tu i jo. Aquest és el conte més bonic del món». Un àlbum il·lustrat que ens explica amb tendresa i humor els dubtes, els sentiments i l’emoció d’un nen quan arriba un bebè a casa. L’escriu Elisenda Roca i l’edita COMBEL.

La companyia de titelles Farrés Brothers duu de gira l’espectacle «El rei de la casa» la història d’un nen destronat per l’arribada d’un germà petit… Un espectacle que podeu veure en família.

Bloc doctora Amàlia Arce Diario de una mamá pediatra.

Aquesta setmana anem fins al Vallès Occidental, concretament al poble de Rellinars, per conèixer la família Serra Fontelles. Ells creuen fermament en el consum responsable com a forma de vida. Tenen el seu hort, les seves gallines, es fan el pa i compren el menjar a cooperatives de productes de proximitat sempre que poden. Als seus quatre fills intenten ensenyar-los que no cal gastar diners en coses materials com la roba de marca. Ens desplacem una mica per anar fins a Terrassa per viure un cas totalment diferent, el de quatre noies de 3r d’ESO que ens expliquen quants diners es gasten en roba, quina mena de botigues són les seves preferides i a quina mena de tribu urbana pertanyen. Tot això complementat amb els consells i recomanacions de la Roser Sellés, coach familiar i educatiu, i la Mònica Jiménez, professora del departament de Publicitat i RRPP de la Universitat Pompeu Fabra.

Escolta també la versió del programa de ràdio on intervenen Roser Sellés, formadora i coach, Joan Antoni Melé, autor del llibre ‘L’economia explicada als joves’ Entramat, Ediciones Urano, 2015, la família Serra-Fontelles. (Fan autoabastiment i el consum responsable) i parlem amb un grup de nenes de 12 anys.

Les conclusions que s’extreuen del programa d’aquesta setamana són:

1. És important fer entendre els joves que darrera les ofertes i els regals, hi ha
sempre la intenció que comprem

2. Eduquem-los des de ben petits en les autèntiques necessitats que tenen

3. Ensenyem-los a distingir entre la ficció de la publicitat i la realitat

4. Donem-los eines per entendre la publicitat

5. Cal aprendre a ser crítics davant la televisió

6. Desmuntem els estereotips que ens mostren els mitjans

7. De vegades, la necessitat d’assemblar-se als models pot generar un trastorn alimentari

8. Vigilem si es gasta tots els diners o si necessiten comprar coses amb massa desfici

9.  La compra compulsiva pot ser causada per la necessitat de formar part d’un grup o per problemes d’autoestima

10. Els fills han d’entendre que no sempre es pot tenir allò que es vol

I si us interessa el món del consumisme, el consum responsable o el malbaratament, no deixeu de donar un cop d’ull als ssegüents llibres:

Vida de consumo de Zygmunt Bauman. (Fondo de Cultura Económica de España)

Consumo luego existo de Joan Torres, un dels primers teòrics i divulgadors del terme consum responsable. Edita Icària

Nacidos para comprar: los nuevos consumidores infantiles de JULIET SCHOR. Edita Paidós

Interessants els webs:

Escola de consum de l’Agencia catalana de Consum de la Generalitat, on a banda d’informes i documents us podreu descarregar el joc: Consumir a ritme de família.

Nollencem ni mica. Sobre el malbaratament alimentari. proposen maneres fàcils i divertides de reduir-lo. Trobareu receptes fàcils de fer en família.

Fundacion basura. Propostes de reciclatge de deixalles 

Aquest primer Famílies i Escola de la setena temporada tracta sobre Joves que no es graduen. Hem anat fins a Cornellà de Llobregat per fer una visita a El Llindar, una escola de segones oportunitats que treballa perquè els nois i noies que han sortit del sistema escolar convencional puguin reencaminar-se i trobar què volen ser de grans. Parlem amb la Begonya Gasch, directora de la Fundació El Llindar i amb alguns dels nois que hi estudien. El Javi, la Nerea, la Yaira, la Janira i el Pablo ens explicaran com van canviar les seves vides, així com la relació amb les seves famílies, arran d’entrar a formar part de la família d’El Llindar. La Carmen Martínez-Roca, Directora del «Programa d’orientació GPS a un futur millor», també ens dóna quatre pistes de com hauríem d’actuar les famílies i les escoles per fer disminuir el gran percentatge actual de fracàs escolar.

També pots escoltar la versió del programa de ràdio.

Les conclusions que s’extreuen del programa:

1. Fer-se gran no és fàcil. Cal escoltar els joves.
2. Que els joves amb dificultats en l’estudi no perdin les ganes de fer-se grans i ser ciutadans amb opinió
3. Tots els joves, i aquests més que ningú, necessiten ser acompanyats
4. En l’aprenentatge, les pràctiques a empresa tenen un paper molt important
5. Opcions per joves no graduats: GES, PFI, proves d’accés a cicles formatius
6. Transmetem interès per formar-se, des de casa?
7. Si el nostre fill no vol estudiar, busquem alternatives que el motivin
8. Escoltar-los, donar-los opcions, acompanyar-los