[Programa i conclusions] ‘M’agradaria que fos…´

1. Sovint, les expectatives que tenim els pares i mares respecte els fills tenen a veure amb allò que nosaltres no hem tingut o no hem pogut ser. Les nostres expectatives ens impedeixen veure qui és realment el nostre fill o filla.
2. Recordem que els nostres fills s’allunyaran cada vegada més de nosaltres i seran, cada vegada més, ells mateixos i elles mateixes. Deixem-los volar sols i ajudem-los a ser allò que volen ser.
3. Sovint, els exigim massa coses segons la nostra manera de veure la vida. És lògic que ho fem així, però respectem, també, la seva manera de veure-la.
4. Provem de recordar què volíem nosaltres quan érem joves i entendrem, aleshores, la necessitat que tenen els nostres fills de ser tal com volen ser.
5. Els pares i mares hem de transmetre amor per les coses, però no l’obligació de fer-les. I això no és incompatible amb posar normes i establir límits.
6. Pressuposem l’heterosexualitat dels nostres fills, però entre un 5 i un 10% seran homosexuals… Estiguem preparat per acceptar-ho i oferim-los referents positius.
7. El gènere és el que més influeix en les expectatives que tenim dels nostres fills i filles. Cal que els ajudem a fer i pensar coses més enllà de si són nois o noies.
8. La coeducació també té importància a l’escola: és una variable molt rellevant sobre la que poden influir els docents per incrementar l’èxit acadèmic.