1. “D’entrada, cal que tinguem clar que hi ha diverses maneres de ser intel·ligent i que tothom té punts forts i dèbils. Hi ha superdotats, però també hi ha gent simplement amb talent”.
2. “Tal com està organitzada, l’escola no sempre sap detectar i valorar de manera adient tots els talents dels seus alumnes, malgrat els avenços que ha fet. És molt convenient que els pares i mares ajudem a fer-ho”.
3. “És bo que les famílies potenciem aquelles habilitats que els nostres fills tenen més desenvolupades, però també que no oblidem la resta, perquè un bon equilibri els ajudarà més quan siguin adults”.
4. “Cal, sobretot, no descuidar aspectes com les habilitats socials o la capacitat d’innovar, si veiem que els nostres fills les tenen poc desenvolupades”.
5. “Els talents, però, no són un do: cal treballar-los i aplicar-hi esforç. Ensenyem els nostres fills a esforçar-se per les coses, a provar-ne de noves i a acceptar els errors com quelcom positiu”.
6. “Per descobrir els talents dels nostres fills, és important donar-los oportunitats que els expressin: que facin coses diverses, on hagin de posar en pràctica habilitats diferents”.
7. “De vegades, els infants semblen tenir grans talents que després desapareixen i potser, en canvi, en surten de nous. És important no obsessionar-se ni generar expectatives massa altes amb les primeres habilitats detectades”.
8. “No tots els nens amb altes capacitats tenen els mateixos comportaments, però és veritat que, de vegades, xoquen amb alguns problemes a l’escola i en les relacions socials. Tinguem-ho en compte i treballem aquestes habilitats”.
3 comentaris a l'entrada: 7 [Programa i conclusions] ‘M’han dit que sóc un crack’