6 [Programa i conclusions] ‘Sóc igual que tothom’

18

1. “No tots tenim a casa un fill amb discapacitat, però tots tenim a casa situacions més o menys conflictives. Aprendre a acceptar i gestionar limitacions dels fills és quelcom molt i molt important”.

2. “Sigui quina sigui la situació que tenim a casa, és fonamental una actitud positiva, acceptant el problema i buscant activament vies per resoldre’l”.

3. “Respecte a les famílies amb fills discapacitats, una cosa és clara: hem d’aprendre a conviure amb la diferència. La diferència entre persones ha d’ensenyar-nos a respectar, a ser sensibles a les necessitats dels altres i, sobretot, a valorar tothom tal com és”.

4. “No acluquem els ulls davant aquestes situacions. Hi ha moltes famílies que tenen fills amb discapacitat i cal ser al seu costat tan com puguem”.

5. “Les famílies que tenen fills amb discapacitat tenen, sovint, una sensació d’incomprensió per part dels altres. El primer de tot és demostrar-los que entenem la seva situació i que estem disposats a ajudar-los”.

6. “És absolutament important que les famílies amb fills discapacitats mantinguin una vida social rica. Una bona vida social, fugint de l’aïllament, ajuda a augmentar molt la qualitat de vida de pares i fills”

7. “Les persones amb discapacitats són iguals que tothom. No ho oblidem mai. Tractem-los, a ells i a les seves famílies, igual que tothom”.

8. “El tipus d’escolarització dels alumnes amb discapacitat no és quelcom senzill de decidir. Es bo que estiguin en entorns normalitzats, però, de vegades, pot ser aconsellable que assisteixin a una escola d’educació especial”.

9. “No està gens demostrat que la presència d’un alumne amb discapacitat faci baixar el nivell d’aprenentatge d’un grup classe. En canvi, sí que ajuda els alumnes sense discapacitat a madurar i a respectar els altres”.

10. “La comunicació entre la parella d’un fill amb discapacitat ha de ser alta, per tal d’actuar conjuntament. I, sobretot, és important que tingui una percepció positiva del fill, d’allò que pot fer i de com avança, més que no pas de la discapacitat”.

11. “Recordem sempre que la relació estreta entre persones amb i sense discapacitat és enormement beneficiosa per totes dues”.

12. “Acostem-nos a la discapacitat com una manifestació més de la diferència entre persones. I fem-ho amb una mirada plena de comprensió i respecte”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a ,

18 comentaris a l'entrada: 6 [Programa i conclusions] ‘Sóc igual que tothom’

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.