5 [Pròxim programa] ‘Quina extraescolar faig?’

Un dels debats permanents de l’univers educatiu gira entorn les activitats extraescolars dels infants i joves.
D’una banda, hi ha debat, diguem-ne, intel·lectual. De l’altra, hi ha debat de carrer, de parc infantil, de pares i mares (sobretot mares, encara) que, mentre subjecten el cotxet de la germaneta petita, parlen amb altres pares i mares (sobretot mares, encara) de les activitats extraescolars del germà gran, que juga uns metres més enllà a llançar-se de cap per un tobogan.
Són necessàries? Útils? Adients? Contraproduents? Una excusa per col·locar els nens mentre els pares fan altres coses? Una autèntica necessitat per a moltes famílies? Una manera per socialitzar infants? O una manera d’estressar-los? Les preguntes no són noves, el debat tampoc.
Segurament la pregunta clau és la següent: quins avantatges comporta una activitat d’aquest tipus per als nostres fills, a banda d’una estona de diversió? És una bona manera de descobrir nous interessos i habilitats, diuen alguns. Sigui com sigui, passar-s’ho bé, relacionar-se, descobrir, conèixer noves normes… i fer-ho en un entorn lúdic és, no hi ha dubte, una bona opció
Quan és bo començar-les? De ben petits? O potser millor que estiguin amb les pares, de ben petits, i les comencin quan siguin una mica més grans? També podem preguntar-nos quantes n’han de fer, d’activitats extraescolars. I, fins i tot, qui ha de triar-les, si el pare/mare o bé el propi infant/jove. Segur que cada família és un món, però és bo tenir criteris generals per a prendre totes aquestes decisions.