Déu n’hi do, com n’és de delicat, aquest tema! Sobretot per alguns pares i mares que no han rebut una educació sexual pròpiament dita i que no saben, ara, com enfocar-la.
D’informació sobre sexe n’hi ha moltíssima. Tota la que els nostres fills necessiten i més. I d’accés al sexe, també n’hi ha tot el que vulguem. Massa, potser. Però això, ja ho sabem, no sempre es transforma en coneixement, en educació.
Coneixem bé, avui dia, les característiques més importants de la conducta sexual d’infants i joves, segons l’edat:
- Els nens d’entre 7 i 10 anys segueixen fent jocs sexuals lligats a la curiositat (com ja feien de més petits), ja coneixen la seva identitat sexual, augmenten les auto prohibicions en tot allò que té a veure amb el sexe, comencen a experimentar l’excitació sexual, fan els primers jocs de tenir parella, comencen, poc a poc, els enamoraments platònics, l’exhibició i comparació òrgans sexuals i, en general, un interès molt més marcat per la sexualitat.
- Els nens d’entre 13 i 15 anys ja mostren característiques sexuals secundàries (pèl púbic, canvi de veu…), inclouen els temes sexuals en les converses constantment, viuen alguns fets importants com la menstruació, ejaculacions nocturnes, masturbació, tenen preocupacions físiques (penis petit en els nois, poc pit en les noies), tenen sentiments d’amor sota una òptica romàntica….
Com canalitzem tot això els pares i mares? Com aprofitem per educar-los?
De fet, què vol dir educar la sexualitat? Controlar l’edat d’inici de les relacions sexuals? Parlar de sexe amb els nostres fills? Cal facilitar-los, les relacions sexuals? Com sabem si tenen la maduresa psicològica per tenir-ne?